Aquesta producció, presentada com una comèdia melodramàtica, compte que el padrí compleix anys i tota la família ha decidit celebrar el dia en el restaurant del fill major. Entre tots, li han preparat una sorpresa de la qual no podrà perdre's res. Poc abans del sopar, un dels fills del mort, Xabier, ha anunciat que acudirà al sopar acompanyat del seu company sentimental. Encara que la majoria intueix que és homosexual, totes les sorpreses de Xabier no acaben aquí.

També podria dir-se que és un curtmetratge coral. RAMON Agirre, Klara Badiola, Iñaki Rikarte, Itziar Ituño, Iñigo Gastesi, Aitor Beltrán, Mirin Gaztañaga i Gorka Zufiaurre. He tingut l'oportunitat d'estar en la gravació i, creguin-me, per la “culpa” de l'exhibició d'aquests gegantescos actors viuran moments plens d'emoció; mereixen un esment especial els dos nens que apareixen, Imanol Mujika i Haritz Rodríguez –el primer, a més, tindrem ocasió de veure'ls en la pel·lícula Aundiya–; i per a acabar, el cantant Cowboy, Giorgio Basmatti.

Un guió molt sòlid i al País Basc –que jo sàpiga– aquest projecte tracta un tema que mai s'ha tractat –no us concretaré–. El seu màxim responsable és Andrés Daniel Sainz. Una vegada acabat el rodatge i en ple procés de post-producció, he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.

Està vostè content?

Molt satisfets amb el treball i esforç realitzat. Encara que alguns no els coneixia personalment d'abans, quan el rodatge ha acabat, puc dir que són amics, hem creat una petita família. Tot el que han donat ha estat meravellós.

El teu anterior treballo –Haiku 1975– i això és tan diferent, tenen alguna similitud?

Sí. Encara que la història se situa en l'altre extrem de l'obra anterior i és narrativament més normal, en tots dos casos he volgut parlar dels límits del llenguatge. A aquests límits, en aquest cas, també he volgut afegir una reflexió sobre les relacions entre les famílies. Què es diu en la família i, sobretot, què no es diu.

Em crida l'atenció que, sent novençà, per exemple, hi hagi grans noms entre els actors o que el responsable de l'adreça de fotografia sigui Kalo Berridi (coixí de seguretat, L'esquirol vermell, 8 cognoms bascos). Com ha estat possible?

Perquè hi ha hagut un factor imprescindible que tots han convençut: el guió. Gairebé tots els que ho han llegit han volgut participar en aquest projecte. Això i Vidania films, perquè Alberto Gastesi i Loinaz Jauregi han fet una gran feina. Gràcies a ells, han aconseguit oblidar-se per complet de tot el que està fora de l'aspecte artístic. Han fet un treball impressionant i han aconseguit centrar-me en el que un director hauria de fer.

Quin és l'objectiu quan s'acaba tot el muntatge? Amb què estaries content?

Per a mi és imprescindible veure aquest treball al major número de gent possible. A partir d'aquí, faci el que vulgui venir.

Parlant de curtmetratges, com és el panorama dels curtmetratges bascos en aquest moment? Hi ha continguts de qualitat? Tenen alguna projecció internacional?

Sí, jo crec que hi ha un nivell enorme a Euskal Herria. Perquè es toquen molts tipus de gènere i es poden trobar molt diferents qualitats i estils. A l'hora de moure tots aquests treballs, Kimuak (selecció de curtmetratges d'Euskal Herria), per exemple, em sembla imprescindible. Faciliten molt el treball, oferint la possibilitat d'estar en l'aparador i, el més important, pegant al teu treball una espècie de “segell de qualitat”.

Dius que hi ha una gran qualitat, però, donaries un nom o un treball concret?

Sí, el més fàcil és això. En els curtmetratges, Koldo Almandoz, per exemple, amb la seva meravellosa Deus et machina; Alberto Gastesi, Rafa Zubiria, Lander negociero, Laida Lertxundi i Aritz Moreno també són genials; Ander i Últim estiu de Roberto Castón i Els ximples i els estúpids, Fernando Coren la ferida.

Ha esmentat moltes produccions, però, a l'hora d'escriure el guió, crear produccions o moure's, veu algun error dins de la “maquinària” d'Euskal Herria? Hi ha alguna ajuda?

Després d'escriure un guió, em resulta molt difícil saber què haig de fer amb aquest guió a Euskal Herria, com moure'm, a qui ensenyar, a on anar. Crec que falten productors, sobretot aquells que volen impulsar el cinema d'autor o projectes més petits. Hi ha productores, sí, però en la majoria dels casos són autoproductores. Aquí estan els casos d'Amama i Loreak: tots dos guions meravellosos, però si no existissin Txintxua Films i Moriarti, probablement ni aquestes dues pel·lícules. Existint, però gravada d'una altra manera, potser en un altre idioma. D'altra banda, totes aquestes ajudes que hi ha en els curtmetratges, en saltar a la longitud, es perden per complet, s'esvaeixen. Tinc la sensació que cadascun ha de “arriscar” amb el seu projecte, no hi ha visió internacional.

A l'Escola de Cinema que s'obrirà enguany en Tabakalera, no sols els cineastes, sinó també la formació dels productors.

Algun projecte més?

Sí. Rebem l'ajuda del Govern Basc i abans de finalitzar l'any rodarem el curtmetratge El tercer home. Serà molt diferent, una espècie d'exercici d'estil.

Imagina que tens un pressupost sense límits, quin tipus de cinema t'agradaria fer? Quins actors internacionals i d'Euskal Herria triaries?

No m'agrada etiquetar dins dels gèneres, m'interessen tots, no hi ha mal gènere. Quant als actors, també d'àmbit internacional, com Joaquín Phoenix, Tony Leung, Juliette Binoche i Isabelle Huppert, entre altres. La parella formada per Aitor BELTRAN i Ramón Agirre competeix en la prova femenina que es podrà seguir en ETB-1. Quant a les dones, em costaria molt entre els quals han participat en el curtmetratge. En qualsevol cas, ja que em demana que la triï, ara mateix, triaria a Itziar Ituño i Mirin Gaztañaga.