Entre les experiències presentades en el Congrés d'Alimentació 21 organitzat a Vitòria-Gasteiz sobre sobirania alimentària, a algunes d'elles caldria cridar l'atenció d'Ashlesha Khadd, de l'Índia, que en deu minuts va resumir el model Zero Budget Natural Farming. Després del seu pas pel Col·legi de la Davantera Sud de Chiapas (Mèxic), Amrita Bhoomi Centri es troba avui a la seva ciutat natal, en el centre d'estudis agrícoles.

Des de 1993 fins a l'actualitat, 250.000 persones s'han suïcidat entre els agricultors de l'Índia. Segons Amrita Bhoomi, la dependència dels mercats exteriors i l'endeutament que les companyies d'agro-indústria han creat entre els baserritarras estan en la seva arrel. La majoria dels caserius estan subjectes al deute a l'Índia, no és només el problema dels petits, sinó també dels grans, que estan encadenats. Centenars de milions de persones han fugit del camp a la recerca de vida a les ciutats, a pesar que en les megápolis i chabolerías no els valen molt els coneixements que han après en les seves granges i estan condemnats a l'extrema pobresa.

L'Agricultura Natural del Pressupost Zero ZANN (en anglès ZBNF) s'ha estès amb gran força entre els esforços per millorar la vida dels agricultors, sobretot en el sud de l'Índia. L'estratègia ZANN dona als agricultors l'esperança de trencar la dependència dels crèdits i reduir dràsticament els costos de producció, acabant amb el cercle viciós dels deutes.

El concepte de “Pressupost Zero” significa aquí que sense crèdit i sense cap despesa en fertilitzants o medicaments de l'exterior, mentre que “Agricultura Natural” significa treballar amb la naturalesa i sense químics.

Si en algun lloc s'ha estès la marxa del raig ZANN ha tingut lloc en l'estat meridional de Karnataka, on s'han unit les estratègies de la ZANN del líder Subhash Palhain i el moviment KRRS Karnataka Rajya Raitha Sangha, membre de La Via Pagesa.

El moviment KRRS ha mobilitzat a milions d'agricultors contra el control de les llavors preses per les multinacionals, organitzant una “desobediència civil contra l'esclavitud de les llavors”. El seu líder més conegut era Mahantha Nanjundaswamy, també conegut en les activitats de lluita contra la globalització, qui va fundar el col·legi Amrita Bhoomi.

Avui el model ZANN està liderat per Subhash Palhain (1949). Nascut en una família de baserritarras, va anar a la universitat a estudiar agronomia. Entrant en els estudis amb les tribus índies, els seus problemes van marcar profundament. En 1972, Palekar va tornar a casa dels seus pares, però, al marge de l'agricultura natural que el seu pare havia conreat fins llavors, va reformar la granja com va estudiar en la universitat, basant-se en els productes químics de la Revolució Verda.

A pesar que les seves terres al principi li van proporcionar cada vegada millors collites, a partir de 1985 es va adonar que les produccions van començar a reduir-se sense interrupció. Durant aquest temps, sent un home de classe intel·lectual, havia estudiat les referències hinduistes clàssiques de Karl Marx, Mahatma Ghandi i l'Índia. Impulsada pel declivi de la producció industrial de les seves terres, es va submergir en treballs de recerca de sis anys, analitzant especialment les dinàmiques d'arbres i boscos que, com és sabut, viuen sense l'ajuda dels humans i alimentant-se a si mateixos i aportant beneficis als altres.

El sistema de Palekar deu molt al japonès Masanobu Fukuoka, principal referent mundial de molts agricultors. Però la idea de Fukuoka budista l'ha adaptat amb rigor l'hinduista Palhain a les necessitats dels agricultors molt pobres de l'Índia.

Kit bàsic de supervivència

El moviment ZBNF de Karnataka es basa en una àmplia xarxa de voluntaris que funcionen de manera informal, cada comarca en el seu estil, basada en la col·laboració entre agricultors i agricultores en el model “Pagès a Pagès” que s'ha fet popular en el món.

També hi ha activitats organitzades centralitzades a intervals. El propi Palekar, convertit en creu en tota l'Índia, ofereix als baserritarras cursos intensius de 5 dies, de 8 hores diàries, agrupats en grups d'entre 300 i 5.000 persones, homes i dones, adults i joves. Es cobren tres euros i mig simbòlics als quals puguin pagar, mentre que els albergs, menjars i la resta són a càrrec de voluntaris. Allí Palatino es va expressar en termes generals, com en filosofia i ecologia, amb els menors detalls per a collir la terra.

El mèrit que tots els palacares reconeixen és que els principis de l'agricultura ecològica s'han recollit en una caixa tan senzilla per a les persones pobres de l'Índia. Eines d'emergència perquè els baserritarras que es troben en el subsol i sovint abatuts fins a la misèria, puguin accedir de manera immediata, treballant amb els ingredients que tenen al seu abast, a un mínim d'aliment suficient per a sobreviure.

Els baserritarras aprenen a cuinar en la seva pròpia casa i sense pagar un cèntim a ningú de l'exterior els quatre elements que componen el kit bàsic, utilitzant únicament l'orina i el fem de les vaques que han estat consagrades des de temps immemorials, la terra, la farina d'alguns llegums i el poder d'unes certes plantes fertilitzants. Els quatre elements fonamentals estan batejats amb un nom. Suc per a la proliferació de jivamrita, microorganismes i cucs de la terra. Bijamrita, pasta per a fecundar millor les llavors embolicades en ella. Achadana, cobrir la terra de plantes i fem com el que en el món ric cridem mulching. I com usar l'aigua de Whapasa perquè els cereals aprofitin al màxim.

Un altre dels pilars del model és la combinació dels diferents tipus de plantes en els cultius i hortes. Perquè el pressupost zero no significa que el cost de cadascun sigui zero, l'objectiu és equilibrar els costos i les necessitats dels uns i els altres mitjançant la cogeneració de les diferents plantes, optimitzant les característiques i sinergies de les diferents plantes.

S'utilitzen tanques i arbres en les vores i murals dels camps, com per a fixar l'aigua de pluja per a abonar les collites de la zona. I es concedeix especial importància a la raça bovina Bos indis, que sempre ha estat un component essencial de l'agricultura, perquè s'uneix a les creences de la gent hindú… i perquè el fem de vaques lliures és millor per a adobar el camp que el bestiar europeu dels estables.

Alguns experts creuen que el ZANN de l'Índia pot ser el moviment agroecològic més ampli del món. Milions de famílies practiquen a l'Índia. Podrà conèixer als seus representants a tots aquells que s'acostin a la Conferència Mundial que Via Pagesa celebrarà el mes vinent de juliol en Bizkaia.