En els últims cent anys, un gran nombre de vascoparlantes i bascos s'han esforçat per la independència d'Euskadi o de Navarra o d'Euskal Herria; molts han donat la vida, han perdut la vida i la hi han llevat a uns altres. Tota aquesta història és molt important –sense precedents no hi ha descendents–, però, en dues paraules, en què estem avui?

Els últims Aberri Eguna no han estat terribles. I el que han fet els artesans de la pau? Això ha estat terrible, ens han ensenyat la pauta als occidentals: quins riscos han adquirit i què bé han aconseguit l'objectiu establert! Sí, però la d'alliberar els presos és més difícil, perquè tenen les claus els estats i volen usar-les per a la venjança, especialment les d'Espanya.

L'èxit de la Korrika tampoc ha estat satisfactori de cara a aconseguir una Euskal Herria euskaldun? El final a Pamplona! Ahir ens semblava impossible! Sí. Però també ho fa des del folklorismo, i estem lluny d'aconseguir l'oficialitat en els set territoris i de normalitzar el basc.

A principis del segle XXI, només deu anys més tard, els catalans ens miraven per a aprendre de nosaltres. Carod Rovira d'ERC deia que des de Catalunya la mirada cap a Euskadi era constant. Ara anem al revés. S'ha convertit en un axioma dir que el poble ha convertit als polítics estatutistas d'allí en independentistes, i que aquí també passarà. D'aquí És a les nostres mans. L'ona és important i per a dur-la a terme necessitem uns valents abertzales de diferents àmbits. El que allí ocorri a partir de la tardor tindrà molta influència en el nostre entorn; pel bé!

De la política a la identitat cultural, l'històric militant d'ERC Heribert Barrera deia que Euskal Herria tenia més fàcil de mantenir la identitat, però això ho deia perquè considerava imprescindible el català en la identitat catalana i no en la identitat basca, veient el que aquí ocorre. Aquí és on jo veig el major perill: el de l'assimilació total culturalment. Alimentats en la seva majoria per mitjans de comunicació castellà i expressions culturals en castellà, com aconseguir la sobirania cultural?

Telesforo Montsó deia a Patxi Zabaleta que perquè els pobles romanguin com a poble, a més del necessari per a satisfer les necessitats econòmiques i socials del dia a dia, és necessària una lluita per les idees i la cultura, perquè el poble té una identitat que perdura en el temps abans i després de l'existència dels individus.

La independència política i cultural són imprescindibles i en aquest últim la llengua és imprescindible. Primer, necessitem polític? Així ho han dit a Catalunya. I encara que ho aconsegueixin –difícil però factible–, el que més els costarà és la generalització de la llengua i de la cultura catalana! I a nosaltres també.