Havia d'estar al Líban. Si en algun lloc saben com són els desastres militars moderns, està a Beirut. La Facultat de Medicina i Hospital de la Universitat Americana (AUBMC) ha treballat molt en la reparació dels danys causats pels últims cent anys de conflicte a Orient Mitjà. Quan la guerra civil de 1982 i la invasió de l'Exèrcit israelià van causar a Líban 250.000 morts i un milió de ferits en setze anys, “vam atendre víctimes de totes les parts del conflicte, desenvolupant així una gran experiència en la gestió de les ferides causades per la guerra”, asseguren orgullosos els responsables de l'organització.

En arribar la invasió de l'Iraq i la destrucció de tot el sistema de salut en 2003, milers d'iraquians, malalts i ferits per la guerra, es van dirigir a l'AUBMC. En el recent esclat del desastre a Síria, també han arribat a l'hospital de Beirut moltes de les víctimes del bombardeig israelià.

L'anar a escoltar les conferències de Beirut feia que es fes amb el cor endurit, com suggereixen els greus títols. Efectes aguts i crònics de la guerra química. Resposta a desastres: diferències entre guerres. Taller de ferides per voladures. Atenció de ferits en massa en els serveis d'emergència. El control de les hemorràgies en la guerra, que hem après a l'Iraq i l'Afganistan. Voluntaris en conflictes: quan han de dir que no. Medicina del conflicte i ecologia de la guerra...

Dos dels prestigiosos doctors que han participat en el congrés, el cirurgià palestí Ghassan Abu-Sittah i l'epidemiòleg libanès Omar Dewachi, sota el patrocini d'MSF Metges Sense Fronteres, van compartir en 2015 el manifest Conflict-Medicine: “Amb el manifest volem subratllar la necessitat de conèixer millor les dinàmiques de ferides i re-ferides, dins de l'ecologia de la guerra en canvi”.

A l'Iraq, Síria, Líbia, Iemen, etc., s'ha vist que les guerres se succeeixen cada vegada més a les ciutats, la qual cosa implica la proliferació de les víctimes, com els guerrers entre els civils. La distinció entre gudaris i civils es difumina en l'essencial i les ferides sofertes són cada vegada més similars. Per això, les ajudes que s'ofereixen als ferits són limitades i inadequades, pel fet que les infraestructures sanitàries han quedat danyades amb la guerra, moltes vegades planificades de manera expressa.

Les ferides han canviat amb el canvi de guerra, però també s'ha reduït la capacitat dels metges que volen atendre-les. A més, les crisis dels refugiats i els trasllats massius compliquen encara més el treball, ja que els sistemes sanitaris dels països veïns han de fer-se càrrec dels alts índexs de població refugiada.

Quant a l'atenció de les ferides de les noves armes, els militars, creadors i assajats d'aquestes, sí han desenvolupat els avanços en el tractament de les mateixes als hospitals de la seva campanya, mentre que la majoria dels ferits en les noves guerres són civils, aquestes tècniques no han arribat fins als hospitals civils, que s'enfronten amb molt poca experiència a ferides amb components bio-psicosocials cada vegada més complexos.

Però això no és tot. “La guerra canvia la biosfera, és a dir, les infraestructures físiques i el medi ambient biològic i social en el qual viu la gent. Les destrosses i canvis que suposa la guerra sovint són irreparables i tenen conseqüències a llarg termini en les persones i en la societat”. La guerra crea la seva ecologia i dins d'ella els virus i els bacteris no actuaran de la mateixa manera.

Cada guerra la seva ecologia

El cirurgià Ghassan Abu-Sittah ha explicat en una entrevista la importància de comprendre l'ecologia de la guerra. Perquè les guerres d'avui no tenen res a veure amb les d'abans. En els temps de Napoleó, en el segle XIX, dos exèrcits xocaven, sobretot en el front, s'escometien, es disparaven i es mataven. La majoria dels ferits eren combatents i eren atesos en hospitals militars, segons ha informat la Policia. Llavors es va crear la medicina de guerra.

Per contra, les guerres que avui veiem a Orient Mitjà no són les que s'inicien i acaben com les guerres clàssiques, amb els seus fronts, intensitats i durades. Els d'avui s'allarguen prou com per a canviar l'ecologia del medi ambient en el qual viu la gent. Creen ecologia de guerra.

Aquesta peculiar ecologia subsistirà fins i tot després que els tirs de les armes hagin estat silenciats, canviant el medi ambient de les persones. Les ferides físiques, psicològiques i socials sofertes per les persones en els atacs militars s'empitjoren encara més en aquests entorns transformats.

Tenim un exemple de microbis resistents als medicaments. Si hi ha problemes en els quiròfans d'hospitals de tot el món, pensa en un entorn destruït per la guerra. Segons el doctor Abu-Sittah, el 85% dels ferits en la guerra de l'Iraq tenen bacteris resistents als fàrmacs i el 70% dels ferits a Síria.

“Aquest ecosistema de guerra, la biosfera que genera un conflicte, també provoca canvis en els bacteris a nivell d'ADN. Treballem entorn de diverses teories. (...) Per tant, la teva biosfera, aquesta bombolla ecològica en la qual tu vius en un conflicte, va canviant constantment. I tampoc desapareixerà el dia en què les bombes callin. (...) Tot canvia: bacteris, aigua, cicles d'aigua, residus tòxics, reaccions dels cossos de la gent... En les famílies de molts malalts iraquians que he vist hi ha molts familiars ferits”.

La pobresa també forma part d'aquesta ecologia. Si un cos ferit en un atac intenta sanar les infermeres en un lloc degradat per la guerra, els cossos són ferits per segona i tercera vegada. En el cas de Síria, també ocorre lluny dels camps de batalla, com en els campaments de refugiats, on la concentració de persones en els refugis provoca sorprenents cremades entre els nens.

La destrucció de la majoria de les infraestructures sanitàries fa que les malalties controlables quedin sense tractament: Quin tractament oncològic o diàlisi poden seguir els pacients amb càncer o diabetis severa a Síria, Líbia o Iemen? No són víctimes de la guerra, per no haver estat ferits amb arma? L'atenció a les malalties mentals també cal reorganitzar-se en aquestes crisis persistents, les conseqüències psíquiques de la guerra i el trauma no funcionen com en els manuals en les zones en les quals els conflictes s'han cronificado de generació en generació.

A causa de les noves guerres, molts llocs del món estan en guerra eterna. Perpetual war. “No s'acaba. Perdura tot el temps. No és una qüestió de crisi, nosaltres estem en contra d'aquesta paraula. Aquí no hi ha un àrbitre que anunciï el final d'una crisi amb el txistu. Quan les cambres marxen, primer els mitjans de comunicació i després el món decideixen que una crisi és finita”.