Les dades es van oferir en les trobades Udaltop, els Serveis de Basc dels Ajuntaments, en Lasarte-Oria, i altres, el passat 11 de maig. Del 23 d'octubre al 3 de desembre de 2016 l'Associació Cultural Ttakun i el Servei de Basc de l'Ajuntament de Lasarte-Oria van realitzar el repte “Baietz 40 egun euskaraz!”. Aprofitant el repte popular, s'ha realitzat una recerca i el professor de la UPV/EHU Pello Jauregi ha presentat els resultats de la recerca.
Quin va ser el perfil del “ahobizi”? Una dona d'uns 40 anys, amb bona capacitat per a entendre i parlar en basca i que va desenvolupar el repte especialment amb la seva família i amics
La dada més cridanera és el que hem esmentat en la introducció. Els “ahobizi” que van participar en el repte d'una setmana –es van comprometre a parlar en basca i van col·locar en el pit la xapa corresponent a aquest rol– van triar amb qui anaven a treballar en basc (familiars, amics, companys, coneguts). S'entén que en el repte d'una setmana, en un termini tan curt, l'ús s'incrementa fàcilment, passant del 62,4% al 83,8%. El propi Pello Jauregi i molts altres han sorprès que després de tres mesos l'ús s'hagi mantingut en el 81,3%. A la vista d'aquestes dades, en les jornades es va preguntar a diverses persones: “En quant estarà el percentatge dins d'un any?”.
Quin marge hi havia per a millorar l'ús del basc i quant havia pujat en el repte d'una setmana i després? Si l'ús inicial era del 62,4%, el marge de millora era del 37,6%. Doncs bé, en el període de desafiament, l'ús del basc va avançar un 56,9% del que es podria millorar. Tres mesos després el percentatge era del 50%.
Pregunta “belarripresti”: T'han parlat més en basc en el desafiament que abans? El 74,5% diu que sí. El percentatge baixa molt als tres mesos. Llavors, el 27,8% diu que la seva família li parla basca
En els resultats no hi ha sorpreses si ens fixem en el gènere, l'edat, el tipus de relacions i la capacitat de basca. És a dir, el compromís amb l'ús del basc per part de la dona o per part de l'home a penes difereix en la seva evolució d'ús. L'ús no puja o baixa de manera significativa si la parella de “ahobizi” és familiar, amic, conegut o company. La competència lingüística del participant tampoc ha provocat cap canvi. Per citar alguna cosa, encara que és un matís molt suau, es tracta de percentatges per edat. Els joves d'entre 16 i 30 anys han estat els que han fet el major salt en les dades d'ús previ i posterior al repte, i segons les respostes del sondeig realitzat tres mesos després, els joves han estat els que millor han abordat el canvi. Les dades són els següents: El 60,1%, el 84,7% i el 84,7%, respectivament.
Tu ets “belarriprest”. El compromís que has adquirit no és només parlar en basc, sinó que gràcies a la xapa que has posat en el teu pit, has donat dos missatges a la “ahobizia”: “Jo entenc basc i m'agrada que em parlis en basc”. Per tant, als “belarriprest” se'ls va fer la següent pregunta, en aquest cas, sis setmanes de repte: A tu t'ha parlat més gent que abans en basca durant el repte? I la resposta positiva oscil·la entre el 64,9% i el 77,4%. Segons “Belarriprest”, són els companys els que més han parlat en basc. L'arrogant, no obstant això, es redueix de forma molt significativa quan se li fa la mateixa pregunta als tres mesos, és a dir, quan ja no porta en el pit una xapa que li identifica com “belarriprest”. Els percentatges, per àmbits de relació, passen del 52,7% al 27,8%. Els de casa són els que més deixen de parlar en basca als “belarriprest”.
I el “belarriprest” ha tingut la tendència de respondre en basca a la “ahobizia”? Així, el 75,8% dels enquestats afirma haver tingut una tendència a l'ús del basc
Una altra pregunta que se'ls va fer als “belarriprestarras” va ser: “Ahobiziak” els parlava contínuament en basc, vostès van prendre la tendència a respondre en basca? Segons l'investigador Pello Jauregi, les respostes a aquesta pregunta demostren que hi ha hagut tendència a la simetria, és a dir, malgrat no comprometre's en basca, i a pesar que sovint la capacitat de basca és feble, les “ahobizi” han portat a la seva als “belarriprest” i els han “contaminat” el basc. El 75,8% i el 18% dels enquestats van afirmar tenir alguna tendència a l'ús del basc. Els que assumeixen el castellà de manera notòria o moderada són el 6,2%.
Euskaraldia, EAEko instituzio nagusi guztietan PSErekin gobernatzen duen PNVk Topagunearekin izenpeturiko akordio estrategikoa da, ez nik hala esaten dudako, beraiek publikoki 2017ko Udaltopean horrela aurkeztu eta definitu zutelako baizik. Eta Euskaraldia da PNVk, bere... [+]
Guk dakigula ez dute halakorik egin, baina Alberto Irazu kazetariak euskaraz egin du elkarrizketa zuzenean Radio Euskadin, ia 20 minutuko esperimentua.
Hernaniarrek errodajea dute, eta 2018ari begira pentsatu dute ez direla udazkeneko hotzen zain egongo. Urte osoan saiatuko dira 24 orduz euskaraz egiten. Euskara Ari Du elkartea sortu berri dute horretarako.
Aurten gehiegi pentsatu beharrik ez dago, zer egingo dugu bertso saioa, ginkana, txokolate jana, mosaikoa, lipduba? Horiek ere egingo dira, baina herri dezentetako herritarrek eta euskalgintzak motorrak berotuta dituzte. Kalera aterako dira egun osoz euskaraz egiteko asmoz.
Sustatzaile nagusi Euskaltzaleen Topagunea eta Eusko Jaurlaritza ditu. Xedea 2018ko udazkenean Euskal Herriko txoko guztietan herritarren hizkuntza ohiturak aldatzeko praktikak egitea da.
Establezimenduen zerrenda egin dute euskaraz aritzeko duten gaitasunaren arabera. Udazkenean, beste herri askotan bezala, derioztarrak “ahobizi” eta “belarriprest” bilakatuko dira.
Errenteria, Oiartzun, Pasaia eta Lezon 110 lagunek konpromisoak hartu dituzte euskara erabiltzeko.
Baiona, Angelu eta Miarritze artean egingo dute ekimena, azaroaren 27tik abenduaren 3ra bitartean. 450 hiztun mobilizatu nahi ditu BAM ekimenak. Antolatzaileek euskaraz “naturaltasunez eta alaitasunez” aritzeko deia egin dute.
Ekimen berria du Aiaraldeko Euskalgintza Kontseiluak esku artean: 1.000 ahobizi eta 5.000 belarriprest “armairutik" ateratzea. Euskaraz hitz egiten dakitenen eta hizkuntza ulertzen dutenen arteko zubiak eraikitzea da egitasmoaren xedea. Astebeteko lau txanda egingo... [+]