Quines són les principals característiques de la ikastola Larramendi?És una ikastola gran tant quant a
infraestructura com quant a extensió, aïllada en un barri i de caràcter popular. Tenim una oferta de 0-18 anys i acollim a alumnes de tot Mungialde, en total uns 1.300. Enguany la ikastola compleix 50 anys i és una cooperativa en la qual els antics alumnes són els membres de la comissió. Això és un fenomen nou.

Nombroses ikastoles celebren el seu 50 aniversari. Estem satisfets amb les estructures creades per generacions anteriors? Això viu
en la ikastola com un ric patrimoni heretat que necessita desenvolupament i cura. Som conscients que estem perdent i cal reinventar-se la implicació i la participació d'aquella època. Les famílies actuals, en general, deixen als seus fills i filles en el centre i en principi no s'impliquen més. Sobre aquesta preocupació, diversos socis treballen.

Heu posat en marxa un pla estratègic integral. D'on ve la necessitat? Les
raons són diverses, però sobretot les famílies que han estat en la comissió han vist la necessitat. La societat és més exigent que abans amb l'educació i té grans reptes entre mans. La tipologia d'alumnat actual és complexa i, com cada vegada pot ser més complexa, volem anticipar-nos. Pots fer canvis en funció de les necessitats que veus puntualment, però la nostra intenció és anar més enllà. L'educació viu un moment de canvi i cadascun ha de buscar el seu model. En el nostre cas, la decisió està presa per a impulsar la transformació, perquè no ens porti el corrent. D'aquí ve el pla estratègic. En aquest curs iniciem la reflexió per a fomentar la participació i la reflexió compartida de famílies, professorat i treballadors. Per a això s'ha creat un grup de treball i hem identificat alguns projectes. Aquests projectes seran el següent pas per a dur a terme l'estratègia.

Què suposa posar en marxa un procés d'aquest tipus?
Quan vaig entrar en la direcció el mes de juny passat, vaig trobar ganes de sortir d'una aturada, però les maneres d'entendre les coses no sempre coincideixen. La revisió del rumb de la ikastola ha provocat un xoc de punts de vista i una crisi que s'uneix a les grans possibilitats d'innovació. Les diferències en la construcció de l'estratègia no són tan grans, llavors jo estic enfocant-me aquí, acordant conjuntament un diagnòstic. És important conèixer-te a tu mateix com a institució per a conèixer, acceptar i millorar les teves fortaleses i febleses. És fàcil dir-ho, però arribar fins aquí ha estat una gran feina.

Què és el que ha causat el xoc?
Com decidir-ho. L'objectiu ha estat consensuat immediatament, la dificultat és com el farem en els ritmes, perquè els canvis són enormes. L'equip de professors està treballant al seu ritme i la família està demandant l'ensenyament més capdavanter possible. És cert que l'ambient està tocat arran de la crisi i això ha creat dificultats, però si no, veig un ambient de gran responsabilitat, de veritat desitjo trobar el camí. Seria una virtut que cadascun sabés quin és el paper que ha d'exercir i no sentís que els pares i mares entren més del que deurien en la seva saber i viceversa.

És un pla integral, previst a llarg termini. Com heu organitzat el procés?
Immersos en processos, implantant sistemes de suport al treball en equip. En la primera fase vam fer un diagnòstic de nosaltres mateixos, per part dels treballadors, els alumnes i els pares i mares voluntaris. Cada grup es va obrir també a 100 persones per a realitzar una sessió de tot el dia, per a treballar la visió i la missió. En aquesta segona fase, els pares i el personal han treballat conjuntament per a identificar els projectes. Continuem aprofundint en la reflexió.

Quins projectes heu identificat per a fer front a les necessitats?La
clau està en la innovació pedagògica, encara que l'organització i els canvis de comunicació entre les persones també requereixen una gran feina perquè els engranatges de l'organització estiguin ben oliats. Un dels projectes identificats és la gestió avançada per a acostar-nos al model de qualitat que impulsa Euskalit; la transformació organitzativa i de gestió, tant a nivell directiu, de treball diari, com d'òrgans de govern i gestió interns. D'altra banda, la transformació de la comunicació interna i externa, un pla d'inversió d'acord amb la innovació pedagògica i un ensenyament basat en projectes. En relació a la crisi relacional, tenim un pla de riscos socials, perquè l'ambient laboral també és un projecte clau.

Com és la ikastola que heu dibuixat per a demà?
Una ikastola euskaldun amb alumnes que obtenen bons resultats. Sembla que això últim no cal dir-ho, però en un ensenyament que fomenta el plurilingüisme, que la cultura basca sigui eix no és fàcil. Volem estudiants col·laboratius, oberts a la diversitat cultural, però volem enfortir la nostra identitat com a institució basca.

En l'àmbit del basc, com és la situació?
Hi ha un tremend buit en l'ús del basc. Crec que és un costum, un entorn social erdaldun no ajuda, però no crec que sigui el cas de Mungia. Hi ha una gran oportunitat de millora, hi ha condicions i crec que és un lloc molt implicat. Treballarem especialment un projecte per a augmentar el seu ús en la nostra comunitat.

El projecte EKI i la pedagogia de la Confiança són dues dels últims canvis que han introduït moltes ikastoles.El
nostre també va en aquest camí, però el que hem de treballar no és tant la teoria com tal, sinó el debat, el projecte i com s'ha emportat això a l'aula. La base és, entre altres coses, l'ensenyament basat en projectes i la seva connexió amb l'organització de les infraestructures. Hem conegut més casos, hem estat fora i hem vist que cadascun ha de buscar el seu model. També és important el coneixement mutu, saber com s'han dut a terme les pedagogies en altres centres.

Ha estat director de la Fundació Elhuyar i de la Capitalitat Cultural Europea Donostia 2016. Què has trobat en Larramendi?
Cada lloc és un món. L'educació és un sector bastant conservador, encara que paradoxalment. Malgrat somiar amb la revolució educativa, una ikastola és el sector que més t'uneix a la terra. M'he especialitzat en la gestió moderna i en la gestió avançada i la integració en les organitzacions és un procés llarg i profund. Conec bastantes coses, sobretot les de basca, i crec que ja ha passat el temps de fer i de fer. Ara hem d'adonar-nos que com es fan, és tan important com fer-ho. Quan dic gestió avançada això és el que dic, no tenir una aplicació informàtica tremenda, sinó canviar la manera de prendre decisions.

Innovar en educació no és gens fàcil, el treball diari sovint no et deixa molt espai per al treball en basc. Però la necessitat de canvi va del cap i malgrat les dificultats, cal creure que es pot fer. Davant un repte tan gran com el de Larramendi, un plantejament de gestió adequat pot ajudar molt a fer bé les transformacions. Entre els reptes tenim la fusió de la gestió i la pedagogia i així s'organitzarà la direcció, perquè no vagin d'una pedagogia a una altra, sinó que la gestió i els comptes s'uneixin.

Com heu casat tot això amb els preparatius de l'Ibilaldia?
El recorregut s'ha plantejat amb la mateixa perspectiva: l'auzolan. En una de les últimes activitats, en l'acampada, més de 180 persones han pintat i arreglat la ikastola. En paral·lel a aquesta reflexió, s'han involucrat nombroses comissions.