Quants festivals iguals (o molt semblants) hem conegut en els últims anys a Euskal Herria? Potser les diferenciaríem pel seu nom, però quantes macro-festes hem vist en un poble i un altre de cara al programa i a l'organització? Seran els indicis que teníem més diners que la nostra capacitat de gastar. No obstant això, també s'observen canvis en el model festiu. Exemple d'això serà la festa a favor de la Nova Escola Pública Basca, on també estarà ARGIA.Enguany volen passar de parlar de la filosofia de la vida
Slow a posar-la en pràctica a Pamplona. Sortzen va celebrar l'any passat 25 anys en Hernani, i el 21 de maig serà la pràctica de la reflexió que s'ha iniciat des de llavors. Els organitzadors dels últims anys han vist la necessitat de "parar" i centrar-se en els festivals que han organitzat. La necessitat d'organitzar una escola que freni la vida frenètica i posi als nens en el centre des del punt de vista educativo.de aquí van el lema del festival L'escola del bon barri i el personatge del caragol IkasKilo.
Complir la festa amb contingut i valors. Aquesta frase també se'ns fa coneguda en ARGIA. I és el que té com a base per al festival d'enguany Sortzen. I com aquest ompliment de valors subverteix tota l'organització, enguany no ha estat l'escola l'encarregada d'organitzar la festa com en els últims anys; enguany s'ha convidat a tots els centres a participar en els preparatius, i encara que els inicis costi, s'han fet passos importants en el camí de l'auzolan. Fugint dels macro-festivals, la festa de Pamplona s'ha organitzat per a respondre a la pregunta “què necessita la nostra comunitat educativa?”. Enguany, a més de la comunitat educativa, s'han convidat a diferents agents socials a participar en la Fira d'Educació. ARGIA serà present al costat d'Euskal Herriko Bilgune Feminista, Elikaherría, UEU, Euskal Memòria Fundazioa, Ikasle Abertzaleak, Topagunea i altres agents.
Llevem el sentit negatiu a les paraules “a poc a poc”, “a poc a poc”, perquè cada vegada som més partidaris de fer passos lents i lents en la nostra petita comunitat, amb passos ferms.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]