Quants festivals iguals (o molt semblants) hem conegut en els últims anys a Euskal Herria? Potser les diferenciaríem pel seu nom, però quantes macro-festes hem vist en un poble i un altre de cara al programa i a l'organització? Seran els indicis que teníem més diners que la nostra capacitat de gastar. No obstant això, també s'observen canvis en el model festiu. Exemple d'això serà la festa a favor de la Nova Escola Pública Basca, on també estarà ARGIA.Enguany volen passar de parlar de la filosofia de la vida
Slow a posar-la en pràctica a Pamplona. Sortzen va celebrar l'any passat 25 anys en Hernani, i el 21 de maig serà la pràctica de la reflexió que s'ha iniciat des de llavors. Els organitzadors dels últims anys han vist la necessitat de "parar" i centrar-se en els festivals que han organitzat. La necessitat d'organitzar una escola que freni la vida frenètica i posi als nens en el centre des del punt de vista educativo.de aquí van el lema del festival L'escola del bon barri i el personatge del caragol IkasKilo.
Complir la festa amb contingut i valors. Aquesta frase també se'ns fa coneguda en ARGIA. I és el que té com a base per al festival d'enguany Sortzen. I com aquest ompliment de valors subverteix tota l'organització, enguany no ha estat l'escola l'encarregada d'organitzar la festa com en els últims anys; enguany s'ha convidat a tots els centres a participar en els preparatius, i encara que els inicis costi, s'han fet passos importants en el camí de l'auzolan. Fugint dels macro-festivals, la festa de Pamplona s'ha organitzat per a respondre a la pregunta “què necessita la nostra comunitat educativa?”. Enguany, a més de la comunitat educativa, s'han convidat a diferents agents socials a participar en la Fira d'Educació. ARGIA serà present al costat d'Euskal Herriko Bilgune Feminista, Elikaherría, UEU, Euskal Memòria Fundazioa, Ikasle Abertzaleak, Topagunea i altres agents.
Llevem el sentit negatiu a les paraules “a poc a poc”, “a poc a poc”, perquè cada vegada som més partidaris de fer passos lents i lents en la nostra petita comunitat, amb passos ferms.