Entre les novetats que va portar el Govern d'Ada Colau està el càrrec de regidora del feminisme. Com va ocórrer?

El meu departament és qüestió prèvia a les eleccions. Amb la creació de la plataforma Barcelona en Comú, creem l'eix dels feminismes per a tractar els temes que avui dia treballem a l'Ajuntament de Barcelona. I, per descomptat, quan definim els departaments del Govern vam tenir molt clar que havíem de posar l'accent en la política feminista i que la diversitat sexual i de gènere havia de ser la principal funció a Barcelona.

Heu volgut reforçar el concepte de “feminismes”, per sobre de les dones o del gènere. Per què?

D'una banda, ens va semblar fort reivindicar la lluita feminista, i per un altre, vam veure que era l'oportunitat i el moment de fer un homenatge al patrimoni del feminisme que hem begut les persones que formem el govern. No volíem crear la secció de la dona, en singular. Pensem que era un salt qualitatiu parlar de feminismes.

Quin diagnòstic fas sobre la igualtat de gènere en l'actualitat?

Hem de ser positius. S'ha avançat molt gràcies a la lluita de moltes dones. Per descomptat, encara queda molt per fer. Hi ha un 25% de desigualtat salarial i la violència pren l'agenda diària, no sols en les parelles, sinó també al carrer i en el treball. I això és una diferència evident. Però és imprescindible reprendre els assoliments per a continuar lluitant.

L'espai públic està històricament dissenyat per als homes. Com pot feminitzar-se?

Les ciutats tenen gènere, com les polítiques tenen gènere. I les desigualtats poden reduir-se mitjançant el canvi de les polítiques urbanes. És fonamental que el departament d'habitatge i l'urbanisme tinguin una mirada feminista, ja que aquests petits canvis impossibiliten la construcció d'una ciutat amb perspectiva de gènere.

Quina és l'aportació de les institucions a favor de la igualtat?

Es tracta d'una baralla entre David i Goliat. Les institucions tenim molt a fer, però els interessos dels mercats tenen més força per avui. I els mercats estan perpetuant un sistema binari, donant a les noies la responsabilitat de cuidadores des de la infància, i als nois la de lluita, lluita i herois. És cruel, estan sorgint nens i joves i encara no tenen criteri per a diferenciar les coses.

Com poden influir en la societat les campanyes com la de Fes-te Sentir?

En fi, aquesta campanya ha reforçat el rebuig a l'homofòbia, més que el propi missatge. És cert que mediàticament es va produir una gran explosió, per la qual cosa s'han reforçat de manera gratuïta. Però, sobretot, l'explosió s'ha produït contra l'associació, que ha estat detinguda. No obstant això, amb aquesta campanya hem perdut l'oportunitat de fomentar una reflexió més profunda. Cal no oblidar que en els llibres de text es pot trobar el mateix missatge que en l'autobús, i no obstant això, no es veu aquesta resposta. Hauríem d'anar a l'arrel del problema.

Barcelona ha creat per primera vegada un protocol d'actuació contra els feminicidis, que pot afectar les dones. En què consisteix?

És una eina que hem creat juntament amb les associacions de la ciutat per a respondre a la vella demanda del moviment feminista de Barcelona. Desafortunadament ja ho hem utilitzat diverses vegades. A través del protocol contra els feminicidis hem creat una nova eina que explica com ha d'actuar l'Ajuntament quan una dona és assassinada a Barcelona. No obstant això, la violència masclista no és només assassina, són la punta de l'iceberg que comença a atacar al carrer i, insisteixo, també hauríem d'anar a l'arrel del problema.

La capital catalana compta per primera vegada amb una dona feminista al capdavant d'una delegació de la Generalitat. Acaba de ser mare. Estem davant una nova manera de fer política?

Ada Colau té una trajectòria plena de determinació i això ha fet que el que fem a Barcelona tingui una projecció internacional. És un valor molt important que l'alcaldessa de Barcelona, a més de ser dona, sigui feminista. Perquè Madrid, per exemple, ja havia tingut una alcaldessa abans que Manuela Carmena, però les polítiques eren diferents...

Quins són els principals reptes de cara al futur?

El principal repte del meu departament és l'economia de la curació. Fa temps que estem treballant en això, però és difícil que el treball es materialitzi. Tanmateix, crec que el treball dels dos anys que ens queden per a completar la legislatura anirà per aquest camí. D'altra banda, el nostre objectiu serà anar desenvolupant les noves lleis que hem creat fins ara i que la mirada feminista es col·loqui en tots els espais de l'Ajuntament i de la ciutat.