De cada deu entrevistes, vuit es realitzen en basca als carrers d'Azpeitia. Com a centre d'inspiració del basc, l'hitano també està viu, és utilitzat per molts ciutadans. En els últims anys, no obstant això, la preocupació ha augmentat al poble, on els joves han notat que l'usen menys i que la qualitat de l'hitano està perdent, com per exemple el no diferenciar noka i toka. Amb l'objectiu de potenciar el caràcter propi del llenguatge d'Azpeitia, han treballat amb el Clúster de Sociolingüística en dues adreces: en els centres educatius han creat unitats per a treballar l'hitano i en 2016 es va mesurar l'ús del carrer de l'hitano.
El treball en els centres escolars va començar en 2010. Les tres escoles d'Azpeitia –el col·legi Iraurgi, la ikastola Ikasberri i la ikastola Karmelo Etxegarai– es van sumar al projecte i durant aquests anys han col·laborat amb els membres del Clúster de Sociolingüística en el disseny i consolidació d'unitats didàctiques per a treballar l'hitano. Abans del projecte d'Azpeitia, el Clúster va realitzar el tema en la mateixa vall de l'Urola, a Zumaia, i quan en Azpeitia es van conèixer les notícies de la iniciativa, es van animar a fer-ho allí mateix. Des de llavors, a través de les escoles s'estan transmetent les normes socials i les formes de l'hitano.
Des de 5è d'Educació Primària es treballa a 4t d'Educació Secundària Obligatòria i en cadascun dels nivells hi ha dues unitats didàctiques. Olatz Bengoetxea, de Soziolinguistika Klusterra, ha explicat que “sent l'hitano un registre viu i amistós, s'ha proposat que els alumnes treballin d'una manera una mica sucosa i pròxima al context”. Per exemple, els alumnes de LH fan enquestes als altres sobre l'hitano, i amb el que han treballat en classe han muntat en els últims anys l'exposició de cartells AzpeitHika, en Sanagustin Kulturgunea. Sketch, enquestes, gravació de les vivències dels azpeitiarras amb l'hitano… són molts els camins que s'utilitzen per a treballar l'hitano.
Per als estudiants, l'hitano no és una cosa estranya; en major o menor mesura, ha viscut entorn d'ells des de la seva infància. En paraules de la professora de la ikastola Karmelo Etxegarai, Ana Garate, “hi haurà uns pocs que comencessin amb el treball des de zero, però la majoria tenen una relació amb l'hitano des de la infància”. Els que tenen el basc com a llengua materna l'escolten amb freqüència a casa i entre amics, mentre que els que no tenen el basc com a llengua materna, són més tard conscients d'aquesta manera de comunicar-se en basca.
El coneixement, l'ús del coneixement, és una diferència evident entre nois i noies. La professora del col·legi Iraurgi, Edurne Illarramendi, ha explicat que “els nois sí, l'usen entre ells, però per a algunes noies és estrany”. Les raons no són clares, però han detectat que per a algunes noies l'hitano no té prestigi: “Hi ha noies que diuen a casa que així no es pot parlar, que és de mala educació”. Les sessions se centren en donar la volta a aquestes idees i a posar en valor l'hitano.
A més, els professors han explicat que l'ús de noka a les aules és escàs. Marijo Ezama, de la ikastola Ikasberri, és professora d'ESO i ha explicat que “els nois sovint es dirigeixen a les noies, i les noies a vegades també toquen entre elles”. En opinió d'Ezama, influir en aquests hàbits no és senzill, molt menys en l'adolescència: “Si nosaltres els diem com és correcte o com és, ells se'ns oposen, perquè estan en aquesta edat”. Almenys està realitzant una labor de conscienciació, i espera que amb el temps això influeixi també en el seu ús: “Potser, als 18-20 anys tindran un altre clac”.
Edurne Illarramendi ha afegit que alguns nois, malgrat tutejar-se entre ells, prenen el suc de les noies: “Si els pregunten per què no saben respondre”, és el que els surt inconscientment. En paraules d'Ana Garate, “com les nenes tenen menys hika, potser per això els nois els tutegen menys”.
Els tres professors han explicat que el tema per a l'alumnat és motivador. Encara que la influència en l'ús no és tan fàcil, veuen que s'estan assimilant conceptes, i creuen que amb el pas dels anys aquesta labor influirà en el seu ús.
El Clúster de Sociolingüística té anys d'experiència a mesurar l'ús del basc al carrer. En 2016, per primera vegada, dins d'aquests mesuraments de carrer també s'ha mesurat l'ús de l'hitano, en Azpeitia i Usurbil. En el mesurament d'Azpeitia, el 18,1% de les entrevistes al carrer han estat en hitano.
El mesurament confirma la percepció que hi havia al poble i que els professors d'Azpeitia han percebut a les aules: els homes utilitzen més l'hitano que les dones, mentre que entre els homes el 28,2% de les entrevistes s'han mesurat en hitano i entre les dones el 10,6%. L'ús de Nokia també és baix en relació al toka: en les entrevistes rebudes el 45,1% estava ocupat, en el 37,2% en hika neutra –en quina forma es tractava l'hika que no s'ha pogut valorar– i en el 17,5% noka.
Quant a l'edat, els majors són els que més utilitzen, amb un 29,8% dels casos. En el cas de les converses entre adults, el percentatge ha estat del 23,5% en hitano i del 25% entre els joves. Entre els nens, en canvi, un 5% ho ha fet segons el recollit en el mesurament dels carrers de Bilbao. A causa de l'ús de Noka, són els més majors els que més usen, sent els interlocutors cada vegada més joves, menys noka. En la franja d'edat dels joves, el 15,1% de les converses han estat toka, el 8,1% en hika neutra i el 1,7% noka.
A l'hora de valorar els resultats del mesurament, el regidor de basc Josu Labaka diu que cal prendre les dades amb cura: “La recerca ha demostrat que s'utilitza l'hitano, no sé dir molt o poc; hauríem de comparar-ho amb altres pobles”. Labaka ha donat importància a tenir una foto de la situació en la qual ens trobem. Es tracta de continuar amb la transmissió de l'hitano i de fer una nova anàlisi en un temps, per a veure com evolucionarà l'hitano d'Azpeitia en els pròxims anys: “Es tracta de construir un camí al voltant de l'hitano per a estudiar-lo i promocionar-lo”. La regidora de Basca ha confiat que l'experiència d'Azpeitia sigui també d'utilitat per a altres localitats.
En Azpeitia, almenys, no estan parats. En relació a la transmissió del llenguatge local s'estan duent a terme diverses iniciatives. De fet, a més del treball de l'hitano, cal destacar el treball de l'associació Natul, que intenta recuperar les paraules i expressions en basca d'Azpeitia, amb l'objectiu de posar en valor el llenguatge de carrer. Josu Labaka ha destacat que “treballar la riquesa i l'expressivitat de la nostra varietat és una manera de fomentar l'ús. L'objectiu és posar damunt de la taula les eines que aporta el propi basc i promocionar-les”.
Quan parlem d'hika o hitano, o, més ben dit, de la utilització “correcta” de l'hitano, perquè de tant en tant se suscita algun petit debat –ja sigui en les xarxes socials o en el que encara diem vida real–, si no convé escriure aquí també algunes línies sobre aquest... [+]
“Xaukena xauk!” esaten omen dute oñatiar gazteek “besterik ez zegok!” adierazteko. Boladan jarri omen da esaera. Hikako forma horren erabilera, ordea, ez da hitanoaren osasun onaren adibide. Mutilek hala moduz darabilte toka, “xaukena... [+]
Hitanoa, emakumeak ahalduntzeko tresna izenburupean, egun osoko jardunaldiak izan ziren atzo, zapatua, Emakumeen Txokoan.