Perduts en un oceà menys tranquil
- la Corunya, 24 de juliol de 1525. L'expedició, composta per set embarcacions, va partir amb l'objectiu de les illes Moluques. Caravel·les de Santa María de la Victòria, Sancti Spiritus, L'Anunciada, Sant Gabriel, Santa María del Parral, San Lesmes i Santiago, quatre d'elles fetes en Bizkaia.
Les Moluques també es deien Illes de les Espècies, i aquest era l'objectiu de l'expedició. Carles V.ak necessitava diners per a pagar les guerres que s'havien deslligat pertot arreu, Juan Sebastián Elkano, de Getaria, acabava de demostrar que podia viatjar al Pacífic pel Sud d'Amèrica, per la qual cosa el rei es va afanyar a concedir-li una aventura que li proporcionaria importants ingressos econòmics. García Jofre de Loaisa (1490-1526) era el cap de l'expedició i el propi Elcano era el seu segon cap. No era l'únic basc, els seus tres germans es van anar amb Elkano i molts més: Gebara, Areizaga, Urdaneta, Uriarte, Gorostiaga...
Dos dels set vaixells es van enfonsar ràpidament i un tercer es va mutar i va tornar a la Península Ibèrica. Van arribar, doncs, quatre caravel·les al Pacífic. Santa María de la Victòria arribaria sola a Moluques. Poc després de travessar l'estret de Magallanes, una altra tempesta va dispersar les embarcacions i San Lesmes, format principalment per bascos, es va perdre per sempre. No obstant això, l'historiador australià Robert Langdon va escriure en The Lost Caravel que el vaixell no es va enfonsar i que els mariners van deixar vestigis a Polinèsia i Nova Zelanda. En el segle XVII, tant el getariarra Domingo Bonaetxea com el capità Cook van trobar aquests indicis: característiques occidentals en algunes de les seves cares, manera d'acomiadar-se, mètodes d'orientació marítima... I Bonaetxea també havia vist una creu.
Un any després de la sortida de l'expedició, Loaisa va morir el 30 de juliol de 1526, i una setmana després, el propi Elcano. Toribio Alonso de Salazar, tresorer de les Encartaciones, els va succeir i el 5 de setembre va arribar a les Illes dels Lladres, les actuals Mariannes. Allí, per casualitat, es va trobar amb un company de l'expedició de Magallanes. Gonzalo de Vigo era gallec, estava nu, “el pèl li arribava fins a les natges” i havia après l'idioma dels nadius.
Onze anys després de la sortida de l'expedició, el primer mariner va tornar a la Península Ibèrica: Andrés Urdaneta era d'Ordizia.
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]
Estem en el territori més industrialitzat del País Basc, el Marge Esquerre de l'Ibaizabal, o la Ria de Bilbao, si es vol. Aquí les xemeneies ho havien ordenat una vegada. Però per a alimentar-los no sols es va utilitzar el carbó, sinó també la suor de milers de... [+]
L'èpica es construeix sobre les vides de molts homes i conèixer això fa més madura a la societat”. L'escriptora Bibiana Candia té raó. En Azucre (Llavors de Carabassa, 2021) ens compta la tragèdia dels migrants esclavitzats gallecs del segle XIX, però aquesta història... [+]
Malgrat la pell negra i el cabell arrissat, continuaven sent homes invencibles, amb la intel·ligència i el ressentiment dels éssers humans”. Així va escriure sobre els esclaus CRL James en el llibre Jakobino Beltzak, que narra amb mestratge la revolució d'Haití. Tantes... [+]
Si aconsegueixes escapar de la multitud de turistes i mirar des de la barana de la Petxina fins a la molla donostiarra, potser la imaginació t'acompanya en l'època en la qual va ser una intensa ciutat comercial marina, en la qual la banda sonora de les gavines t'acompanyarà. Tal... [+]
Killingworth (Connecticut, els EUA), 1701. Van fundar el centre d'estudis superior Collegiate School. En 1716 la nova escola va ser traslladada a Nova Haven i dos anys després, en 1718, rep el nom de Yale, una de les universitats més prestigioses dels Estats Units i del... [+]
Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.
