Dels 301.245 inscrits amb dret a vot, gairebé el 28% ha votat en el seu moment, 83.350 persones (el 95%) han votat separar-se d'Espanya i un 3% ha votat quedar-se. Amb els sondejos del pròxim diumenge, prop de mig milió de ciutadans podran votar sobre el dret a decidir en les consultes organitzades per Gure esku dago (GED). No són oficials, com se sap, però expressen voluntat política, i aquesta és la base de tota mena de caràcter constituent.

Aquesta institució, creada en 2013, té clar que si ara com ara les institucions basques no poden preguntar-ho, ells faran aquest treball perquè algun dia les institucions el facin, perquè aquest és el veritable objectiu dels ED. En qualsevol cas, més enllà dels processos electorals habituals, estem davant una de les majors mobilitzacions contínues que s'han donat en la societat basca, i això ha de ser tingut molt en compte tant a favor com en contra del dret a decidir. Més encara amb la situació que s'està vivint a Catalunya.

Ponència d'autogovern

En les últimes dècades s'han posat en marxa diverses iniciatives entorn de l'autodeterminació, la independència o la decisió dels bascos i basques. Cap ha aconseguit la implicació de la ciutadania com l'actual.

I no obstant això, Gure Esku Dago no se salva de la incertesa que és una de les característiques més fortes d'aquests temps: Per a què? És el moment? Hi ha suficient força? Qui? Com? Són preguntes freqüents en els moments clau.

Entre altres coses, GED ha aconseguit que 2.000 persones es posin a treballar en els seus equips, així com agrupar persones de diferents tendències polítiques, segons l'associació. És molt. En el centre de la reeixida cadena humana de 2016, la reivindicació es va fer en un ambient festiu, es va voler seguir en la mateixa línia amb l'esdeveniment dels estadis, però no es va encertar del tot i no va deixar tan bon sabor. Les ones dels sondejos estan deixant un altre rastre, entre altres coses perquè s'ha produït a partir de la reivindicació.

El 10 de juny el GED presentarà el Pacte Ciutadà que considera clau per a fer un salt qualitatiu en la projecció social de les forces sobiranistes. L'any que ve les ones seguiran i l'aigua arribarà a les capitals per primera vegada, segons la previsió. Amb tot, entre altres coses, pretén influir decisivament en el contingut de la comissió d'autogovern que s'està duent a terme en el Parlament Basc: que el text que s'aprovi reculli en el seu si el dret a decidir.

I no hi ha dubte que en l'àmbit de l'autogovern es pot viure un moment clau, perquè el Parlament Basc parla de la reforma de l'Estatut de Guernica i pot portar-lo a Madrid si s'aconsegueixen els mínims consensos. Per a què i entre qui? Heus aquí el nucli del dubte. Entre altres coses, el PNB ha esmentat la possibilitat de portar el text a consulta en la CAB abans del seu trasllat a Madrid perquè aquest sàpiga el que vol la societat basca.

Desconfiança

No obstant això, amb el que està succeint en l'àmbit institucional de la CAB, hi ha sectors socials i sobiranistes de la societat basca que es mostren contraris a la postura del PNB. Prova d'això són les dures discussions que s'han donat en les últimes setmanes entre ELA i el PNB. L'ex secretari general del sindicat, Joxe Elorrieta, també ha volgut deixar clar en el seu últim llibre que el sindicat LAB continua llegint. Si el PNB ja no vol un procés sobiranista, per què els altres s'obstinen en això? ELA no veu relació de forces per a això i proposa l'aliança de forces sobiranistes d'esquerres per a tirar endavant el dret a decidir i les lluites socials quotidianes, confiant que en algun moment de cara al futur pugui obligar a forces més conservadores, especialment al PNB.

Veient als jeltzales en l'agressió social i en l'esquema de bilateralitat amb Madrid, a ELA li sembla difícil acumular sobirania en aquestes condicions. Bàsicament, la majoria teòrica a favor del dret a decidir del Parlament Basc 75-57 li sembla un miratge, més encara després de l'acord aconseguit entre PNB, PSE i pp per als primers pressupostos de la legislatura del Govern Basc. Ja al novembre de 2016, el president de la fundació d'ELA, Manu Robles Arangiz, Xabi Anza, va llançar en el seu blog les preguntes més dures: "Qui donarà una mala notícia a l'univers nacionalista? Qui li dirà d'una vegada per sempre que la suma abertzale no pot ser el punt de partida de l'estratègia sobiranista?”

El GED també té més dificultats, el sector més sobiranista del PNB s'acosta més tendrament, però li costa més atreure al que domina en el partit, i ha d'aprofundir en això per a influir en les decisions d'Andoni Ortuzar i Iñigo Urkullu. Evidentment, a més ciutadans, entre ells els jeltzales, major serà l'impacte.

Es percep una força organitzativa en la societat basca, no en una qüestió que afecta el procés sobiranista. Però és evident que on no hi ha confiança és difícil construir complicitats, un component indispensable en l'acumulació de forces, sigui en l'àmbit de la construcció nacional, sigui en l'àmbit de la sobirania social.

S'inclou en aquest número d'ARGIA i, juntament amb aquest article, l'entrevista del professor de la UPV/EHU i membre de la secretaria de Gure Esku Dago, Mario Zubiaga