Bumaye. Així es podia llegir en els cartells des de lluny. Encara hi ha gent que mira els cartells. Això, i que estava organitzat per Triangle en Apol·lo. Aquests dos últims noms van ser suficients per a introduir el desig d'acudir a la cita, ja que els amics del Triangle estan organitzant una de les sèries de concerts més interessants dels últims temps: concerts de petit format, generalment acústics, en el soterrani d'un bar, i on s'exigeix silenci a l'audiència.No obstant això
, acostant-nos al cartell –no ens conformem amb el nero Bumaye-, llegint que Cabezafuego i Beatriz Sánchez estaven darrere de l'actuació, i no coneixent a Beatriz, però coneixent l'art de la pamplonesa, sense saber el que podíem esperar, va entrar en l'agenda de concerts. Per a nosaltres: “A saber què ens portaran aquesta vegada”. Efectivament, l'únic que coneixíem no podia ser enganxat a un sol jou: Atom Rhumba, Mermaid, Basque Country Pharaons, Bizardunak, Royal Canal... són uns altres dels projectes d'aquest artista. [En aquesta mateixa revista, Iker Barandiaran repassa la seva trajectòria en una entrevista amb el músic].
Tot el que ha estat sap que en les actuacions en les quals participa Cabezafuego sol haver-hi xou. Sense ordre ni lògica, el navarrès representa cançons, comentaris, danses, performances...com si li hagués afectat una hiperactivitat sobre la taula. El caos, pel que sembla. Tot ho vesteix d'improvisació, i estic convençut que ho és en gran part, i això fa que cada actuació sigui diferent, atractiva. I, per descomptat, té humor –sobretot autoparòdia– en totes les isquinas.
Així va anar també l'actuació d'Apol·lo. Bàsicament, les cançons de Somos Droga, que encara no havia publicat. Va donar al reproductor el play i va tocar aquestes cançons amb el teclat. En les seves paraules, com si estigués en Cabezafuego Benidorm. En el cas de Beatriz/Beatroz Sánchez: amb l'ajuda d'un projector i realitzant videoclips en collage amb diverses fotografies, joguines i altres joies. De veritat.
En les cançons, també dit pel propi músic, entra amb la gent, encara que va voler fer un disc d'amor. No deixa a ningú fora de perill i, com deia en una cançó de fa uns anys, té un desig de dir “l'emperador està sense vestit”: per sobre de l'humor, de la paròdia i de les aparents incoherències, o per sota, sobre la societat i, més concretament, sobre els majors d'una certa edat. I tot això en cançons elegants. Dins del caos hi ha ordre.
A més de les cançons, les imatges de Beatriz donaven un toc més surrealista al que per si mateix té Cabezafuego, una joguina. Em va semblar una manera de vestir-me meravellosament. Prova d'això és que el videoclip de la presentació del disc Som Droga ha estat realitzat per ell mateix.
Així que Cabezafuego està en la carretera. Sota el nom de Bumaye, amb la banda, tot sol... No perdria l'oportunitat de veure a aquest artista que no pot quedar-se quiet. I si tens l'oportunitat de repetir-ho, tens sort.