De la primera volta als presidencials francesos va sortir l'ideat i parcialment construït pels mitjans de comunicació i els sondejos. Repetint una vegada i una altra la victòria de Marine Le Pen, la majoria tenia en la seva imaginació el pas de la segona volta del Front Nacional (FN). Les preguntes estratègiques de molts van ser Qui és millor en la segona volta? o Quin és el pitjor? Si escolten els mitjans de comunicació i els sondejos, Emmanuel Macron, que té davant, serà el nou president de França la nit del 7 de maig. Segons els primers sondejos, el candidat liberal que es té a si mateix per esquerra o per dreta quedaria amb el 60% dels vots. No obstant això, val la pena no tenir cap mala sorpresa, mirar la realitat que hi ha darrere de les xifres.

FN normalitzat

El treball manual dels mitjans de comunicació i dels sondejos ha permès normalitzar el triomf del Fn. El 23 d'abril de 2017 no hi ha hagut ni la por ni la queixa del 21 d'abril de 2002. Els veïns han devorat l'execució del resultat repetit una vegada i una altra, sense fer cas del mal sabor que té. Perquè comencen a acostumar-se. Recordem que va ser l'any 2002 quan Jean-Marie Le Pen va aconseguir per primera vegada el passi a la segona volta, amb el Jacques Chirac de la dreta al capdavant. Francament, sorpresa, però el que s'hagués pogut preveure si s'hagués tractat de la importància que els mitjans de comunicació han donat al tema de la inseguretat. L'endemà de la primera volta d'aquest període no hi ha hagut mobilització animada per l'amenaça de l'extrema dreta, no hi ha hagut tantes mobilitzacions com per a dificultar el FN

missatge de la misèria. L'exemple més clar és que el dretà Jean-Luc Mélenchon, d'esquerra, que ha aconseguit el 19,6% dels vots no ha cridat a obstaculitzar l'extrema dreta. L'endemà de la primera volta de 2002, sigui esquerra o dreta, les primeres pàgines dels mitjans de comunicació van ser significatives: “Senar” Libération, “La bombe Le Pen”, France Soir, “Els leçons d’un désastre”, Le Nouvel Observateur... Res d'això en aquest període, excepte L’Humanité, la majoria han prioritzat el missatge informatiu, posant en la primera pàgina la cara de Macron que els encanta. No s'adverteix més de la xenofòbia que suposa el FN. En la segona volta va sortir victoriós Jacques Chirac, que es va quedar lluny de Jean-Marie Le Pen amb un 17,5% dels vots. Això no impedeix que es pugui pensar que passarà el mateix.

Fracàs o bufetada?

Encara que al carrer no s'han difós missatges en contra de la xenofòbia, es pot predir que s'escoltarà a través del vot. Però la pregunta important és saber si Le Pen es portarà una derrota o una derrota per capacitar. Per al candidat de l'extrema dreta, la derrota i la bufetada no són les mateixes. Perquè el 20% no és el 40%. Més tard, el camí cap a la victòria real es veuria més obert amb la derrota, però quedaria en la mateixa mesura amb la bufetada, és a dir, amb rapidesa però sense poder passar una mossegada. Tenint en compte el sentiment “tots són iguals” o el rebuig al món financer que representa Macron, farà un pas de bloqueig a Le Pen tots els votants que no vulguin l'extrema dreta el 7 de maig? Sobretot, després de quinze dies d'escoltar el missatge de la clara victòria de Macron. O, “de totes maneres Le Pen no passarà, el meu no canviarà res”, prioritzaran la idea. Influirà el rang de l'abstencionisme.

En Ipar Euskal Herria sempre a dalt

No obstant això, els resultats són aquí. També es troben els votants de candidats més desconeguts, com François Fillon (20,01%), que han participat amb un discurs d'extrema dreta. Encara que Fillon, que ha aconseguit reunir a un dels cinc votants, ha cridat a votar a Macron, no tots els que li donen suport (el moviment Sens Commun en contra del matrimoni de Gai i i Lesbian va mostrar el seu suport a Fillon, que no s'ha adherit a la crida de Le Pen per a la segona volta). Le Pen ha obtingut 7,7 milions de vots, la qual cosa suposa un increment de 1,2 milions de vots en cinc anys.El
fet que en Ipar Euskal Herria hagi sortit quarta força no vol dir que no vagi reforçant. Ha obtingut el 12,10% dels vots de Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa, la qual cosa suposa un total de 21.738 vots. 2.271 vots més que fa cinc anys. En 2012 va fer una veritable aportació, duplicant la seva força. Sigui el llogaret de la muntanya o la ciutat costanera, continua convencent als nous votants. Per exemple, passant en Banka del 24 al 28, en Ezpeize-Ündürein del 37 al 48, en Maule del 150 al 160, en Sant Joan de Llum del 892 al 961, en Baiona del 2.485 al 3.068. No hi ha pobles on no hi hagi hagut partidaris del Fn. També hi ha pobles que han perdut vots (Ziburu, Baigorri, Atharratze…), però en general el FN puja en Ipar Euskal Herria.

Classe obrera

Molts no veuen al seu representant Macron, un candidat que representa el món financer, amic de business/woman i dels grans mitjans de comunicació. Le Pen ho considera “candidat del sistema” i no pot negar-se que ho sigui. Si es compara el mapa de vots dels dos candidats per categories soci-professionals, aquests poden col·locar-se gairebé els uns sobre els altres: classe

Macron s'imposa en la posició dels mitjans i alts, mentre que Le Pen se situa en la posició dels obrers. Le Pen es dirigeix als “oblidats republicans”, aconseguint l'atenció dels quals senten aquest sentiment i fent-los sentir dins d'aquest qualificatiu cada vegada més gent. Macron convenç almenys a la classe obrera. Respecte a Ipar Euskal Herria, aquest fenomen no es confirma: El candidat conservador Mélenchon s'ha imposat a Le Pen, amb el 19,19% dels vots. Per exemple, a la ciutat de Maule, de classe ràpida, el personal s'ha fet amb el primer lloc, amb un 26,46%, i en Bokale amb el 29,48%.

Primeres colònies en les antigues

Tenen el mateix sentiment de cabra en les antigues colònies franceses designades com a Departament i Territori de més enllà de DOM-TOM. Amb un 21,9% dels vots, la FN és la primera vegada que més vots ha obtingut. L'abstenció ha estat el reflex d'aquest sentiment, un 53% no ha acudit a les urnes i això ha permès la victòria de Le Pen. En cinc anys, el Govern Basc ha donat més que doblegar els resultats obtinguts fins al moment. Mayott, que ha de respondre als immigrants de les illes veïnes, ha augmentat en cinc anys del 2,8% al 27,3%.

El missatge de la porta a la porta desperta la fascinació tant a França com en els DOM-TOM. Le Pen té com a arma llancívola missatges contra el “sistema d'elits”, el “terrorisme islamista” i la “mundialització salvatge”. Perquè sap que en aquests temes Macron té la feblesa de fer sentir un contraatac eficaç.