Avui dia, molts adolescents tenen una única relació amb el basc a l'aula. Sovint, a més, es tracta d'una comunicació unidireccional: professorat en basc, alumnat en castellà. O bé, en silenci, en el seu maldestre basc, perquè estan més còmodes en castellà. El projecte AntzerkHizkuntza ve a ajudar els joves a superar els complexos i incidir de manera lúdica en l'ús del basc. Es tracta d'un mètode que satisfà no sols al professorat, sinó també a l'alumnat, si es tenen en compte les enquestes de fi de curs.
Millorar la percepció d'un mateix i enfortir la confiança en si mateix són els pilars de la Llengua Antzerk. Segons ens explica Garikoitz Lassa, coordinador del projecte, treballen amb alumnes de 4t de Primària a Secundària. A aquesta edat, els joves es jutgen a si mateixos molt rigorosament, ja que la integració en el grup d'amics és fonamental. Les persones que treballen en castellà més còmodament prefereixen abandonar el basc, abans que quedar en ridícul davant les persones que els envolten.
El teatre és un instrument idoni per a superar aquests complexos: a més de les competències lingüístiques, es treballa l'autocontrol, s'aprèn a valorar el treball en equip i es perd la vergonya. L'idioma es treballa en hores de classe. Al llarg del curs, dedicant una hora a la setmana, els nens i nenes tenen la missió de preparar una obra de teatre. GARIKOITZ Lassa manifesta clarament que el teatre no és l'objectiu, sinó el mitjà. “Com tots volen formar part de l'obra, estan molt motivats i això els porta a prendre posicions a favor del basc. Nosaltres volem que aprenguin sense donar-los compte, passant-ho bé”.
En 2009 van començar a portar el projecte d'escola en escola. El responsable del Berritzegune del barri bilbaí de Txurdinaga els va dir que era un bon projecte, però que normalment es dediquen a treballar anglès. “Aquest tècnic de basc és un apassionat euskaltzale i ens va demanar –recorda Lassa– que mantinguéssim el projecte en basc. I així ho hem mantingut, aquest projecte està pensat per a la normalització lingüística, i sempre serà en basca”. Fins ara han treballat en Bizkaia (Barakaldo, Bilbao, Erandio, Igorre, Sopela…), però estan disposats a estendre's a Àlaba i Guipúscoa.
Es tracta d'una iniciativa eficaç, ja que parlar bé en basca no és una condició per a participar, sinó un desig de parlar en basc. “Hi ha persones que es dirigeixen al castellà i nosaltres les dirigim al basc –diu Lassa–, els agraïm l'esforç, amb un reforç positiu, dient el bé que estan fent en basc”.
Lassa ha reconegut que, almenys en gramàtica, no els ensenyen molt. “En AntzerkHizkuntza les coses es poden dir malament”, es tracta de dir en basca. Lassa i els seus companys tampoc utilitzen el basc culte a l'aula, sinó un llenguatge “provocador”, amb castellà. “Jo no vull ser un model adequat, sinó un model vàlid”. Una vegada adquirida el costum de parlar en basc, hi haurà temps per a millorar.
Com atreu Antzerk a un alumne que fins ara no ha tingut ganes de parlar en basca? La motivació i implicació són les claus. El teatre els permet passar una hora a la setmana fent una activitat divertida en lloc d'estar molestos en classe. Tots volen participar, i per a això necessiten el basc. A més, és un entorn propici per a l'oblit de les vergonyes: “Poden provar-se a si mateixos enfront dels altres, però en un entorn protegit”.
Existeixen diferències notables entre l'alumnat, a nivell de basc i actitud: no es pot jugar el mateix amb els tímids i els sorollosos. Als primers els ajuden a aparèixer com són, a sentir l'acceptació del grup, als segons els ensenyen a respectar el que els envolta. Segons el coordinador, a mesura que avança el curs, es millora notablement en la cohesió del grup i en la confiança de tots els membres. Això influeix positivament en l'ús del basc, però els beneficis no sols són lingüístics, sinó que també milloren altres aspectes útils per a l'alumnat. La capacitat de treballar en equip, per exemple.
L'adequació a les característiques de cada grup és fonamental per al compliment dels objectius. El treball del tutor és important; els membres d'AntzerkHizkuntza i els tutors tenen comunicació permanent. “Al principi, els tutors ens informen sobre els alumnes. Per exemple, si ens diuen que un alumne és tímid, podem intervenir de manera individual”.
Així mateix, és un mitjà per a conèixer millor als alumnes i alumnes per als tutors i tutores. “Al professor li oferim una eina, tenen l'oportunitat d'escoltar com es desembolica el grup de manera oral, ja que moltes vegades només han pogut treballar el basc per escrit”.
En el Col·legi Ocell María de Bilbao fa temps que es treballa en AntzerkHizkuntza. En 3r de Secundària, en el model B, Imanol Canales Arrasate imparteix docència i destaca la diferència que s'observa en l'actitud dels alumnes de principi a fi de curs. En centres com a Ocell María, aquest tipus de projectes són de gran ajuda. “Tenim immigrants que arriben sense saber basc, a més el model B és el nostre i, per tant, els alumnes tenen poc contacte amb la llengua”, ha explicat Canales. “Crec que el nivell de basc en el centre va en augment any rere any i AntzerkHizkuntza ha de veure”.
Per a reforçar l'ús del basc, van decidir incloure AntzerkHizkuntza en la programació, però també han trobat més avantatges per a Ocell María: “Suposa un avanç en la gestió dels grups i en l'expressió corporal”, diu Canales. “A vegades, els alumnes obliden el guió i l'improvisen. Això els preocupa, però els professors ens ho prenem amb alegria perquè han improvisat en basca, això és un pas endavant!”.
GARIKOITZ Lassa ha reconegut que sempre no es poden complir els objectius. Però en general, l'experiència és positiva. “És meravellós quan un professor et diu que aquest o aquell alumne ha canviat a millor”, diu Lassa. Els alumnes també se senten satisfets. “Al principi molts no volen fer teatre, però a mesura que avança el curs s'impliquen i al final ens diuen que estan orgullosos del que han fet”. Escoltar-los és “paga extra de juny” per a AntzerkHizkuntza.
El canvi d'hàbits lingüístics no és fàcil, la clau està en l'adequació dels objectius a la realitat local, segons ha subratllat Lassa: “Nosaltres no garantim miracles, però ocorren tots els anys. Passem desapercebuts per a molt pocs alumnes”.
Crec que tindrà a veure amb la ressaca de la professió, però haig de reconèixer que em fixo en el paisatge lingüístic dels llocs que visito. Cartells que es peguen en les parets, penjant dels fanals, tanques publicitàries, així com suports que apareguin en botigues o... [+]