Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Aulesti, teatre sense vergonya

  • Per dotzena vegada consecutiva, en Aulesti s'ha materialitzat el Laboratori Basc Artedrama (ADEL): xarxa de teatreros, ponts i pedreres. La crònica que segueix a continuació és l'experiència personal d'un dels alumnes que enguany ha treballat en classe.
Astebetez antzerki-giroa izan da nagusi Aulestin. Argazkian, Ander Lipus antzezlan baten aurkezpena egiten (argazkia: Dani Blanco).
Astebetez antzerki-giroa izan da nagusi Aulestin. Argazkian, Ander Lipus antzezlan baten aurkezpena egiten (argazkia: Dani Blanco).

Vaig arribar avergonyit al primer sopar d'Aulesti, la nit del 16 d'abril, a la nova societat de l'alberg. No coneixia a ningú, ni a mi. M'avergonyia, d'una banda, d'haver començat per complet el teatre, gairebé sense experiència. I d'altra banda, perquè no volia dir als meus companys que des del principi escriuria aquesta crònica, comptant des de dins d'ADEL per a ARGIA. En realitat, jo no anava a treballar de periodista, sinó a dedicar-me al teatre, a intentar de bona gana. Em feia vergonya la falta de costum. Per tant, no podia trencar-ho més que en l'exercici.

Comencem la setmana en un grup de catorze persones, com a animals tímids, amb unes hores de classe úniques dels germans Unai i Garazi López d'Armentia. Al costat d'ells hem passat la major part de la setmana, despertant i conreant el cos, amb el que comença i acaba l'obra de l'actriu. A través de la respiració, els sentits i el ritme, hem anat a poc a poc fusionant-nos, cadascun amb el seu cos i descobrint a poc a poc l'entorn, els cossos dels companys, les forces que interactuem conjuntament. Hem jugat amb la serietat amb la qual juguen els nens. Hem fet alguns passos de ioga i ball, o almenys ho hem intentat amb ganes; així, amb el cansament, la unió del grup s'ha anat consolidant, sense adonar-se.

Durant tot el dia, els alumnes han treballat gairebé sense descans en diferents facetes del teatre (foto: Ainhoa Resano).
Entre els seus companys, un gran talent: ADEL deixa clar el potencial del teatre d'aquí

L'esmorzar se succeïa poc després de les classes del matí i gairebé immediatament després del menjar, després de la respiració, arribava el següent col·legi. Quatre i quatre, unes vuit hores al dia, durant sis dies, pensi en... En qualsevol cas, com hem estat a gust, ens hem estret tots, cadascun al seu pas, en l'atapeït horari. A força d'actuar, hem pres també la mesura a aquest ritme intens, pujant i baixant per un únic carrer d'Aulesti, de darrere a endavant, de treball a descans i viceversa. Però el primer dia, sense costum, em va sorprendre l'escola de la sobretaula: “Gaudeix de ser graciós”.

Pablo Ibarluzea era clown i pedagog. La seva conducta em va trastornar, em va sacsejar, em va commoure les entranyes i em va regirar el pensament. I, encara que sembli mentida en dir l'anterior, ho he gaudit moltíssim. A través d'exercicis pràctics, fent comentaris rigorosos, ens ha ensenyat amb més claredat la idea que no cal tenir por al fracàs i molt menys al ridícul. Que tots tenim un estúpid sota la màscara –també vostè, lector–, un clown que intentem amagar-nos d'alguna manera. Una vegada que l'hàgim trobat, podem aprendre a sentir-nos orgullosos d'aquest idiota i a usar-la per a fer riure a la gent, és a dir, per a delectar-se. El ridícul, en efecte, és meravellós quan ho fa un altre.

A més d'oferir formació, tots els dies s'han organitzat obres de teatre en Aulesti (foto: Juan Mari Aburto (Blanco) .Dani Blanco)

Puente i pedrera

M'ha deixat al·lucinat el nivell de coneixements del professorat i la seva capacitat de treball. Tots ells han après i treballat fora d'Euskal Herria, i és un luxe poder rebre en basc els fruits d'aquesta experiència. Per exemple, l'última professora que vam tenir, Amancay Gaztañaga, va anar realment il·lustrativa i d'ajuda. A través d'exercicis concrets, descobrim les traves del pensament i, superant-les, comencem a aprendre a corporalizar el text per a així començar a prendre consciència del gest expressiu.

En veure a Iñigo Ibarra (Ander Lipus) es comprèn més fàcilment
aquest ambient teatral que es respira en l'entorn

A més d'aquests mestres, vam tenir l'oportunitat de començar a conèixer a Iñigo Ibarra, de Markina, en horari escolar, en menjars, etc. Precisament, Iñigo és la persona que dona vida a l'actor Ander Lipus i als seus personatges. En veure-la en el treball, en treballar amb ella, s'entenen més fàcilment per què es respira en l'entorn un ambient teatral com el seu, i quin treball fonamental exerceix: tenir un vincle eficaç, cosir xarxes.

He notat un gran talent i entusiasme entre els meus companys. ADEL m'ha demostrat clarament que podem fer el millor teatre, sense cap vergonya, des d'on estem, com som. De la mateixa persona, en grup o en solitari, sempre en una xarxa lliure. Que es pot fer teatre al poble, amb el poble i en basc. El que més he valorat, en profunditat, és l'últim: tota la immersió en les arts del teatre, des del principi fins al final, ha estat en basc.

L'aulestico és una xarxa composta per alumnes, intèrprets, espectadors, organitzadors i col·laboradors (foto: Juan Mari Aburto (Blanco) .Dani Blanco)

Xarxa al carrer

He tingut la imatge de la xarxa donant tornades en el casc durant tota la setmana –no cibernètica–. En Aulesti tots hem estat un en la mateixa xarxa. De la població més jove a la més antiga, ja sigui visitant de la zona o de la llunyania, treballadors diversos, col·laboradors, organitzadors... per descomptat, també alumnes. En la xarxa tots els enllaços compleixen bàsicament la mateixa funció: cosir. Però les unions no tenen per què ser rígides ni recíproques, sinó que poden ser també relacions lliures, diguem, com dues mans que es lliuren i s'alliberen.

Com és sabut, Aulesti només té un carrer, però centenars de camins conflueixen en ella, encara que metafòricament. Quantes més vies s'obrin al carrer, evidentment, la xarxa és més forta. Ja es nota la força del treball acumulat dels anys: el seu arrelament al poble dona una especial lluentor al seu ambient teatral. Fins i tot aquest que no coneixia a Aulesti, que no sabia exactament el que era ADEL, ho ha notat de seguida. En la meva ignorància, vaig arribar amb una idea general, amb una mica d'intuïció... però tota previsió que he vist, oïda i viscut ha quedat destruïda.

I tot en basc: en aquesta immersió teatral també cal valorar-ho

Després de les hores lectives, havent sopat, cada nit hem tingut l'oportunitat de gaudir d'una obra de teatre en basc –a vegades dos–. Per als alumnes ha estat molt interessant veure en l'escenari i al carrer obres dirigides o representades pels nostres professors i companys de viatge. No esperava aquestes cues totes les nits, representacions teatrals plenes de gent, la majoria de les vegades desbordants. En alguns casos, hi ha hagut que improvisar els nous seients perquè tot el públic pogués accedir a la sala. A més, els membres de la Gazte Asanblada de la localitat ens han preparat un programa alternatiu de teatre amb actuacions i concerts en el gaztetxe i la plaça.

Les actuacions teatrals de l'edició d'aquest any d'ADEL han atret a un gran nombre de persones cada dia (foto: Juan Mari Aburto (Blanco) .Dani Blanco)

Destaca la qualitat de totes les obres i la varietat de les propostes. Però potser el més sorprenent: començar a adonar-se de les múltiples possibilitats i els enormes potencials que té el teatre basc. Avui dia, hi ha un nivell impressionant, i ve d'allò més alt. Sempre se situarà per sobre de tots els arbustos, fent front a la falta d'interès dels qui gestionen els diners públics dels bascos. Fins ara, a estirades, colpejant el buit, els propis titellaires han tirat endavant les pedreres petites i abundants. Aquest aulestico, per exemple, ja ha donat molts fruits, i encara no es pot endevinar el que donarà en el futur.

Una (i buida)

He estat una setmana amb tot l'equip d'ADEL: ens hem conegut en el treball i en l'oci, en el cansament i en el descans, en l'alegria i en el desgrat. Ens hem unit, encara que no sempre hem coincidit. S'unien i se separaven, com a mans lliures, alimentant-se i bevent l'u a l'altre, respirant i lliurant-se mútuament. Aquests dies he pres un munt de teatre i ara em sento completament buit.

Avui és 23 d'abril. En aquest moment, una vegada acabada la setmana, recorrent només una dels carrers d'Aulesti, em sento orgullós per dins, tranquil, per fi. Una setmana de vergonya per haver-me trencat el pont, dempeus en la pedrera, de costum. Aquesta sèrie de vivències que porto embolicades en el meu cos em dona forces per a continuar caminant pels camins del teatre. Aquí he conegut a un poble bell treballant sense vergonya, en el teatre. No sé de què estic parlant, lector. Si vols saber-ho, ja saps què fer.


T'interessa pel canal: Antzerkia
Sense clau de maternitat

Companyia
AMAK: Txalo teatroa.
Creat per:Elena Díaz.
Adreça:Begoña Bilbao.
Actors: Finalment, Ibon Gaztañazpi donarà compte dels detalls d'Intza Alkain, Tania Fornieles, Oihana Maritorena i IRAITZ Lizarraga.
Quan: 10 de gener.
On: Auditori Itsas Etxea... [+]








2025-01-14 | Euskal Irratiak
Urteko lehen maskarada eskaini dute Altzai-Lakarriko gazteek

Basabürüako ibar eskuineko gazteek lehen maskarada arrakastatsua eman dute igandean, Lakarrin.


Amb globus violeta

Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.

------------------------------------------------------

La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]




"Els teatres de plaça han passat de ser una eina social a convertir-se en un producte cultural"
Peio Berterriz acaba de presentar el seu sòlid treball de Fi de Màster. Format i experimentat en teatre durant anys, hem parlat amb ell sobre l'origen dels teatres de plaça i les seves funcions en l'actualitat, amb l'excusa d'una recerca basada en la Cavalcada de Lekorne.

Amb globus violeta

Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.

-------------------------------------------------

La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de comptar... [+]




Pel munt de la cortesia, Kittof havia passat per allí.

Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]


Confessió tardana, metamorfosi realitzada

Lluita i metamorfosi d'una dona
Per: Eneko Sagardoy i Vito Pregat.
QUAN: 1 de desembre.
ON: Sala Serantes de Santurtzi.

-----------------------------------------------------------

Immediatament després de proposar el pla, la persona que va decidir comprar les entrades en... [+]





'En deute'
Una flor natural

EN DEUTE

Text i adreça: Agurtzane Intxaurraga.
Actors: Mirin Gaztañaga, Iñake Irastorza, Jabi Barandiaran.
Quan i on: 25 d'octubre, Gazteszena (Donostia).

----------------------------------------

A la flor que està buscant la seva pròpia llum, l'estar agarrat a les seves... [+]




Eguneraketa berriak daude