Divendres, 17.55. Estic assegut en una sala de cinema d'un conegut centro comercial de Donostialdea a l'espera que comenci la pel·lícula Logan. Segons les llistes d'horaris de la taquilla, la pel·lícula hauria de començar a les 18.00 de la tarda. 18.02, s'apaguen les llums. Anunci. 18.05 tercer espot. Després de repassar totes les marques de mobles, cotxes i perfums, la pantalla s'ha ennegrit i sobre les 18.20 hores es mostren els títols inicials de la pel·lícula. “Increïble i vergonyós”, aquests són els dos adjectius que tinc constantment al cap. Quantes vegades us ha ocorregut això? A mi em sento sovint i fart d'això. I cura, no em refereixo als trailers de les produccions que arribaran en els pròxims mesos, sinó a aquests anuncis que normalment veiem en la televisió convencional.
Anem pas a pas. Un company que treballa dins d'aquestes cadenes em va confessar que la majoria de les reclamacions i queixes que posen els clients són relacionades amb aquest tema. Diu que existeix una espècie de codi de bones pràctiques i que no es poden inserir anuncis durant més de 20 minutos. Però si ens remetem a la legislació, no hi ha una normativa que reguli això? A mi, almenys, em sembla dubtós que es pagui 8 euros per les entrades i que a més es tragen llistes d'anuncis interminables.
En veure els anuncis de televisió, a canvi reps un programa “gratuït”. Si has pagat l'entrada al cinema, per què tens a veure un espai publicitari de 20 minutos abans que comenci la pel·lícula?
Dubtós, però per desgràcia legal. Fa gairebé un any es va signar en l'Estat espanyol un nou “codi ètic publicitari al cinema” (l'anterior legislació data de l'any 2001). A més de l'Associació Espanyola d'Autoregulació de la Comunicació Comercial, aquest acord va ser subscrit per les agències exclusives que controlen la publicitat d'aquestes sales, Movierecord, Discine i 014 Mitjana. Segons aquesta nova llei, “la publicitat ha de ser fidel, honesta i veraç. No es podran col·locar imatges contràries a la dignitat de les persones, discriminatòries o amb missatges que incitin a cometre actes il·legals”. També es pot trobar un tram de normes especials dividides en tres parts. Els anuncis que s'emetin abans de pel·lícules per a menors, respectant alguns dels principis que figuren en el codi, no poden perjudicar-los de manera mental, física o moral. Per descomptat, també hi ha una secció que regula els anuncis de begudes alcohòliques. I finalment, el dels trailers de les pel·lícules. Per descomptat estan totalment acceptats, però han de tenir una qualificació igual o superior a la de la pel·lícula concreta que veurem. I aquí acaba tot. Malgrat el codi, no hi ha res escrit sobre la durada dels anuncis. I en aquest sentit, crec que els consumidors que estem dins de la sala som persones desvalgudes, perquè no podem canviar de cadena o apagar la pantalla.
Sé que això és un negoci, que estan per a guanyar diners i que cada dia busquen nous sistemes per a obtenir el màxim rendiment. Perfectament comprensible. Diria més, dins d'aquestes estratègies comercials, hi ha alguns “atacs” que m'importen menys –com els esmentats trailers–. Si la pel·lícula està programada per a començar a les 18.00 i jo entro a les 17.45, no m'importa empassar-me anuncis, “entretenir” en aquests espais buits i ells, a més, es beneficien. Magnífic. Tots guanyen. Però si no vull veure-les, esperaré fos fins que arribi l'hora.
Però a les 18.00 vull veure la meva pel·lícula. Si pagament per les crispetes, a canvi rebo crispetes. Si pago l'entrada, puc veure la pel·lícula a canvi. Quan veig anuncis en la televisió, a canvi puc aconseguir un programa “gratuït”. Que estic obligat a veure anuncis al cinema? Molt bé, llavors deixa'm entrar gratis. Quan descarreguem una pel·lícula per internet sense donar res a canvi a la indústria cinematogràfica, diuen que és un delicte (no dic el contrari! ). Però quan ells ens “agafen” alguna cosa a nosaltres, sense donar-nos res a canvi, a això ho diuen “màrqueting intel·ligent”. Pagant per plataformes com Netflix o Spotify, si rebem continguts sense anuncis, per què no ho fem amb el cinema?
Martxotik Frantziako Netflix plataforman euskarazko audio eta azpitituluetako filmak ikusgai dira.
Hizkuntza gutxituak eta eta Frantziako zine-sistema hartu ditu ikergai Graxi Irigarai baigorriarrak bere tesian. Abenduan aurkeztu zuen bere ikerketa, eta ordutik hamaika mintzaldi eskaini ditu. Oro har, Euskal Zinemak Ipar Euskal Herrian dituen zailtasun eta oztopoak eman ditu... [+]
Euskaraz azpititulatutako edo bikoiztutako 70 ikusentzunezko eskainiko ditu 2022 urte bukaerarako plataforma estatubatuarrak. Eusko Jaurlaritzako Kultura eta Hizkuntz Politika sailak hainbat bilera egin ditu Netflixekin, baina plataformaren hitzetan, berak finantzatuko du ekimen... [+]
Gertatuko zitzaizuen: leku guztietan sekulakoa balitz bezala iragarri duten pelikula edo telesaila ikusi ondoren, frustrazio pixka batekin, “ez zen hainbesterako” esaten bukatu duzue. Eta azkenaldian inoiz baino gehiagotan gertatzen zaizue. Lasai, ez zaudete seko... [+]
Netflix, Amazon, Disney Plus eta Apple TV Plusek akordio luze bat sinatu zuten ostegunean Frantziako ikus-entzunezko agintaritzarekin (CSA), euren urteko diru-sarreren %20 Frantziako edukietan inbertitzeko. CSAk espero du inbertsioa 250 milioi € eta 300 milioi... [+]