Avui ells són els protagonistes: Els quinze alumnes de 16-17 anys que són a l'aula de Diversificació Curricular de l'Escola Cristiana El Pilar d'Irun. Una mica nerviosos, han agafat les andròmines i han anat a la classe dels alumnes de 9-10 anys. Es presenta el tema i es pregunta immediatament: “Quantes espècies d'ocells coneixeu?”. Hem vist moltes mans aixecades: colom, àguila, caqui, oreneta… “L'ànec és un ocell?”, vol saber un dels nens. Els adolescents han penjat a continuació un vídeo en el qual es mostren els menjadors que han construït per als ocells, com els han col·locat al jardí del col·legi i com els ocells s'han acostat a ells a la recerca d'escaiola. El carboner, el pardal, el txantxangorri… han estat atrapats per la cambra Go-Pro. També s'han explicat les característiques de les espècies de la zona, acompanyades d'imatges dels nens. “Però si la sorbona mai aterra, com posa els ous?”, vol saber la nena de 9 anys. Els nens i nenes han competit per parelles en el joc que han preparat els adolescents per ordinador: es tracta d'un joc de preguntes i respostes sobre ocells que han comptat amb l'ajuda dels alumnes més madurs. Finalment, ha arribat el moment de baixar al jardí. La Societat de Ciències Aranzadi ha posat una xarxa a primera hora del matí i han agafat a molts ocells, en total onze (els menjadors dels alumnes tenen alguna cosa a veure amb l'atracció d'ocells). A més de pesar, mesurar i anellar als ocells a les cames, els veïns d'Aranzadi han aclarit les preguntes dels alumnes. Els membres de l'associació també s'han mostrat sorpresos en veure l'ocell i identificar-lo de manera immediata. De fet, ja s'han convertit en gairebé experts en el tema.

Al final, un dels alumnes s'ha acostat amb una nova proposta i un nou repte al biòleg, impulsor del projecte i professor del Pilar, Iñaki Sanz. “És una gran cosa que aquest nen vingui al professor i no que aquest hagi d'anar a ell –ens confessa Sanz–. En definitiva, l'important és generar interès i curiositat, perquè a partir d'aquest interès no oblidaran l'après i aquesta curiositat és el motor per a tota la resta”. El resultat d'aquest dia de presentació va més enllà dels conceptes acadèmics: l'esforç que els ha exigit parlar en públic, la manera de gestionar la relació amb els alumnes més joves, la responsabilitat, la confiança, el repte i la sensació d'èxit… “Són moltes vivències i sentiments; en la majoria dels casos, sentiments que no han estat molt habituals abans” [veure vídeo de la presentació].

Partint de la presa de consciència que són capaces

L'Equip de Diversificació Curricular és un recurs que s'ofereix a joves amb dificultats d'aprenentatge per a obtenir el títol de l'ESO, que dura dos cursos. Normalment, l'obstacle no és la falta de capacitat, sinó que no tenen ganes o costum de treballar, o que se senten perduts, que encara no s'adapten a la llengua, o que porten altres càrregues a l'escola, que els falta un punt de maduresa… Treballant d'una altra manera i oferint l'oportunitat de treballar un parell d'anys més en el col·legi, els professors d'aquest grup, Naroa Martínez i Iñaki Olazabal, ens han explicat que aquest temps que els beneficia.

“Són alumnes que fins ara han sentit que no arriben, que han anat acumulant males notes dins d'un determinat model d'avaluació i superant els cursos a ròssec, frustrant-se. Però trenquen aquesta dinàmica i deixen d'estar asseguts sis hores mirant la pissarra, emprenen projectes, tallers i manualitats, treballen els objectius bàsics d'una altra manera (no tan lligats al currículum normal) i comencen a veure millors resultats, s'adonen que són capaços. Valer-se un mateix redueix molt l'estrès i guanyen en maduresa, responsabilitat, autonomia”, diu Sanz. Olazabal ha subratllat que es cuida molt l'equilibri: “No baixem massa el nivell, perquè s'adonen immediatament i perquè volem que s'afrontin reptes que a més requereixin esforç. També fan unes hores barrejades amb el grup ordinari, perquè interioritzin que són iguals als altres, no aïllades ni especials”. Diuen que és un avantatge tenir un grup petit i dedicar-se només a dos professors, perquè facilita el coneixement mutu, la proximitat i la confiança, una relació més personalitzada i fonamental: respectar els moments, escoltar si tenen algun problema, prendre's temps per a parlar amb ells…

El resultat és clar: només dos casos excepcionals de joves que han estudiat en el Grup de Diversificació Curricular del Pilar en aquests deu anys no han aconseguit treure el títol.

El que va sorgir com a joc, es va convertir en un projecte estable

Un exemple interessant dels projectes que aborden és Gure Txoriak, que uneix naturalesa i educació. La iniciativa va néixer fa sis anys amb l'objectiu d'aprofitar l'àmplia zona enjardinada de l'escola. Van col·locar caixes niu i els ocells van començar a acostar-se; els ocells van començar a identificar-se, van decidir que anaven a ser gravats… i el que va sorgir com a joc s'ha convertit en un projecte estable. Tenen una unitat didàctica desenvolupada, però cada any introdueixen novetats, tirant de les propostes dels alumnes: enguany, per exemple, han creat menjadors que renoven l'escaiola de manera automàtica i no manual, i els de plàstic no, els han construït amb materials naturals. Una altra de les activitats consisteix a dissenyar un itinerari per a travessar el jardí amb nens i/o organitzar sortides amb prismàtics per a detectar ocells de la zona. També han realitzat puzles i jocs relacionats amb els ocells i estan desitjant que els més joves vinguin a jugar. “Quan veuen que el que fan tindrà sentit i utilitat, de seguida aborden el repte, els més petits al cap”. A través de les accions, el projecte treballa en diverses branques: biologia, tecnologia, informàtica, idiomes, comunicació oral i escrita… i com ja s'ha esmentat, aprenentatges que no són continguts acadèmics.

A Irun urbana amb més de 60.000 habitants, els professors han destacat que el centre El Pilar, situat en el centre de la ciutat, és un veritable tresor disposar d'un jardí i un espai verd, veure com de sobte s'omple d'ocells del no-res, i que els alumnes puguin viure i interioritzar aquesta riquesa sense haver de recórrer als llibres. Durant aquests anys, els propis professors han portat grans sorpreses; al jardí s'han trobat 18 espècies d'ocells que no s'esperaven en un entorn tan urbà.

Als alumnes els ha succeït el mateix: “Crèiem que aquí només trobaríem coloms, pardals i alguna altra espècie, i al final han estat molt més”, ens han comptat Martin San Gregorio i Eneko De La Font. Diuen que és una iniciativa que s'allunya de les classes habituals, que té més interacció, més dinàmica… i que estan contents amb el dia de la presentació: “Hem vist als nens a gust i tot ha sortit molt bé”. Els preguntem què destacarien del projecte: “La nostra amistat, que ens hem unit i que tots junts hem tirat endavant el projecte”. I quan les forces s'uneixen, es poden aconseguir grans coses.