Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Completar amb el punxó el que es lleva

  • Naixement 4 de gener de 1809. Louis Braille va néixer en un petit poble dels voltants de París. Als tres anys, jugant en el taller del seu pare, va ferir un ull amb un punxó o un agulló per a treballar la pell. Unes setmanes després, la ferida s'havia enrarit i la infecció li havia donat un altre ull. Al final, el nen va superar la infecció, però va perdre la vista per sempre en els dos ulls.
Louis Braillek itsuek idazteko eta irakurtzeko sistema bat asmatu zuen, soldaduek erabili ohi zuten kode batean oinarrituta. Baina sistema ez zen Braille hil eta gero arte zabalduko.
Louis Braillek itsuek idazteko eta irakurtzeko sistema bat asmatu zuen, soldaduek erabili ohi zuten kode batean oinarrituta. Baina sistema ez zen Braille hil eta gero arte zabalduko.

La curiositat del noi i l'actitud adequada dels seus pares van portar a Louis Braille a l'edat de deu anys al reconeixement en l'Institut Nacional per a Joves Cecs de París. Malgrat ser una escola pionera, els mètodes no eren molt innovadors i, sobretot, els professors es comunicaven verbalment amb els alumnes. També els ensenyaven a llegir a través del sistema ideat pel fundador de l'escola Valentin Haüy. Els seus llibres estaven escrits en alfabet llatí i en relleu. Eren cars, pesats, escassos i difícils de llegir i, per casualitat, rebien poca informació. La principal limitació del sistema era que utilitzava el llenguatge dels ulls per als seus dits.

Després de llegir una vegada i una altra els catorze llibres que hi havia a l'escola, Braille volia un nou sistema de lectura tàctil i, per què no, d'escriptura. Així, als dotze anys es va assabentar del capità Charles Barbier. Alguns diuen que va tenir notícies d'ell en un article que un amic li va llegir; uns altres diuen que va ser Barbier qui es va acostar a l'escola per a explicar el sistema que utilitzaven per a comunicar-se en la foscor durant la guerra. Usaven un codi de dotze punts i ratlles, marcaven els signes en el gruixut paper i els soldats, en el camp de batalla, podien llegir els missatges amb els dits, en la foscor i en silenci.

Als quinze anys, Braille tenia adaptat i perfeccionat el sistema dels soldats. Va retirar els guions que eren difícils de llegir, va limitar el codi a sis punts amb relleus i va crear un model per a llegir i escriure les lletres rectes i separades. Usava l'agulló d'escriure, el mateix instrument que la va encegar en la seva infància.

En 1852, fins a la seva mort, va ser professor en l'Institut per a Cecs Louis Braille. Però mai li van donar l'oportunitat d'utilitzar el seu sistema.


T'interessa pel canal: Historia
Els aranzels augmenten la depressió

Washington (els EUA), 17 de juny de 1930. El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d'Aranzels. La Llei Smoot-Hawley també es coneix com a Llei Wley perquè va ser impulsada pel senador Reed Smoot i el diputat Willis Hawley.

La llei va augmentar entre un 40 i un 60% els... [+]


Erromatar gorpuak Vienaren zimendu

Vienako Simmering auzoan kirol-zelai bat berritzeko lanetan ari zirela, 150 gorpu dituen hobi komuna topatu zuten 2024ko urrian. Erromatar legionarioak zirela ondorioztatu dute, eta K.o. 100 urte inguruan hil zirela. Edo, hobe esanda, hil zituztela. 

Gorpuak edozein... [+]


Record dels deportats nazis en una cartera
La cartera del gamerés Jean Iribarne, mort en el camp de concentració nazi de Neuengamm en 1945, ha estat recuperada i lliurada als seus familiars. En Ipar Euskal Herria almenys 350 persones van ser deportades per participar en la resistència, i gairebé la meitat no van... [+]

Mor Elena Barrena, referent de professors i historiadors
La seva tesi doctoral sobre la creació de Guipúscoa va ser pionera en la comprensió de l'evolució dels territoris històrics. Professor de la Universitat de Deusto, ha estat un exemple per a molts historiadors de la seva manera de treballar i ensenyar.

Anàlisi
Balancejant-se cap a la guerra

La nostra mare sempre diu: “Mai he comprès per què va succeir la Primera Guerra Mundial”. No té sentit. No entén per què les antigues potències europees es van implicar en una espècie de barbàrie i no pensa en com van convèncer als joves europeus i colonials a morir... [+]


Quatre maquis assassinats a Sant Sebastià en 1947 i 1948
Els maquis guerrillers antifranquistes no van tenir una presència especialment destacada a Euskal Herria, però van passar alguns i van sofrir la brutal repressió del règim. La Guàrdia Civil va assassinar a tres persones en Ibaeta en 1947 i a una en Zubieta en 1948, a pesar... [+]

Erdi Aroko emakume kopistak

Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak. 

Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko  ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]


La cuina italiana no existeix

Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]


Europar Batasuna eta Errusia
‘Ostpolitik’, oihartzun fin hura

Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]


Eugene Pottier
'Cançons revolucionàries': la cosa d'una cançó que mai es perdrà

Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]


Lineal A idazkunik luzeena

Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]


Homes al capdavant, dones al pont

Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]


Resako aztarnategia Andosillan
Ebroko muga zaharraren lorratzetan

Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]


Eguneraketa berriak daude