El 29 de març, tots els parlamentaris d'El Salvador, excepte una dotzena d'abstencions, van ratificar amb els seus vots la nova llei que prohibeix l'extracció de metalls al país, la qual cosa perjudica el medi ambient i a la salut humana i suposa una “amenaça per al desenvolupament i el benestar de les famílies”.

La llei prohibeix tot procés d'obtenció de metalls, ja siguin de cerca, extracció, explotació o producció, tant en el subsol com a plena llum, com l'ús de qualsevol químic tòxic per a això. Encara que la mineria és un dels principals causants de les preocupacions i els disturbis en molts llocs del món, no hi ha cap altre país en el món que s'hagi atrevit a fer el pas que ha donat El Salvador.

Per decisió, el president del Parlament, Guillermo Gallego, va dir a la televisió britànica BBC: “Ha estat una resolució històrica, enèrgica i decisiva. El nostre poble és molt petit per terra i fer una mineria de metall en ella seria suïcidi”.

Encara que des de 2005 hi havia mobilitzacions importants a la recerca de la prohibició, ha tingut especial importància el suport de l'Església Catòlica al moviment. Omar Téllez ha relatat que Així és com El Salvador va aconseguir prohibir la mineria metàl·lica en tot el país en la crònica, el pas de la jerarquia catòlica va determinar l'encíclica Laudato si, publicada en 2015 pel papa Francesc, que reivindica el compromís dels cristians amb el canvi climàtic i les calamitats que aquest suposa, sobretot, entre els més pobres del món. “En l'Encíclica Francisco ha parlat molt dur de les companyies mineres i predica que l'aigua és un dret humà fonamental”. L'actitud de l'Església ha facilitat molt el consens en contra d'aquesta pràctica en la societat salvadorenca i, en conseqüència, la votació parlamentària.

El Salvadorenc Ricardo Navarro, líder de l'Associació d'Amics de la Terra, ha explicat en The Ecologistes la importància històrica de la nova llei: “El triomf d'aquest conflicte, que ha durat dècades, demostra que la gent pot sobreposar-se als interessos de les corporacions i guanyar. El poble d'El Salvador s'ha imposat als gegants miners”. No sense lluita.

A El Salvador, un territori molt petit i poblat, amb una població de 310 habitants per quilòmetre quadrat, gairebé igual que Guipúscoa, la mineria té un passat negre. Desenvolupat durant llargs anys sense normes, les autoritats van facilitar sempre el camí a les companyies estrangeres: l'extracció i explotació del metall havia contaminat tots els rierols, llacs i altres aigües, camps de cultiu i caps com les gents.

Les autoritats protegien encara més a les companyies mineres des de la signatura del tractat internacional CAFTA en 2004 entre els països centreamericans i els EUA, deixant en la pràctica la propietat de les zones rurals salvadorenques en mans d'Holcim, Monsanto i Pacific Rim. Amb la col·laboració de l'elit local, les multinacionals van començar a exportar els recursos naturals d'El Salvador. Les inversions estrangeres van créixer des dels 30 milions de dòlars de 1992 fins als 5.900 milions de 2008.

La indignació va créixer encara més entre els ciutadans condemnats a la contaminació quan en 2012 es va estendre que el Govern estava analitzant 22 demandes per a autoritzar les mines d'or, la qual cosa provocaria l'expropiació del 4,3% del total del territori salvadorenc. La gent sabia que el robatori de terra era immediat, fet sense interrogatoris, negociacions ni indemnitzacions per part de les multinacionals.

I la resistència es va estendre: protestes, recurs als tribunals, concentracions, ocupacions de terres... També van organitzar una excursió nacional fins al palau presidencial. La gent es va enfrontar per primera vegada a les multinacionals.

Marques de sang en or

La dissidència va ser pagada amb la seva vida per tres militants anti-miners. I molts van denunciar la mà negra de la companyia Pacific Rim.

El canadenc Pacific Rim, d'El Salvador, operava des de l'any 2002. En 2008, el govern va rebutjar la llicència d'explotació de la mina El Daurat a 65 quilòmetres de la capital, San Salvador, per pressió de moviments populars i de l'Església. Pacific Rim va demandar per danys per 700 milions de dòlars i l'ambient estava molt regirat a la província de Cabanyes, en el districte del Daurat.

El 30 de juny de 2009 va aparèixer el cos de Marcelo Rivero al costat d'una font de Sant Isidre de Cabanyes, amb un temible rècord d'haver estat torturat abans de morir. Als 37 anys, era un dels líders de les campanyes contra Pacific Rim. Ramiro Rivera va ser assassinat el 20 de desembre per un tir d'un fusell militar M-16 en la localitat de Sensuntepeque, on havia estat atacat anteriorment per la policia... suposadament. Sis dies més tard, en el mateix poble, Daura Alicia sorto, 32 anys i embarassada de vuit mesos, va ser assassinada per la mateixa arma de foc quan es dirigia al riu per a orinar. La companyia va negar que tingués res a veure, les autoritats no van trobar a cap assassí, els rumors de conflictes familiars que s'havien estès pels pobles...

El costat fosc de l'or. En el llibre El Salvador, Florian Erzinger, Luis González i Angel Ibarra conten que en aquella època vivia la nova “febre de l'or” a Centreamèrica, superant el límit de 1.000 dòlars pel preu de l'or. El dretà Antonio Saca, que governava en 2005-2009, era partidari de deixar en llibertat les mans a les multinacionals, però es va tirar enrere amb les eleccions presidencials. En 2009, el Front Farabundo Martí d'Alliberament Nacional (FLMN), que perdia la votació, supeditava la promesa de no permetre l'explotació de cap mina a Espanya.

Els ex guerrillers van heretar una patata calenta. Les corporacions havien presentat 25 projectes miners, argumentant que produirien 12 milions d'unces d'or –336 tones– i 78 milions de plata –2.185 tones–. Això sí, dissipant 22 milions de litres d'aigua i utilitzant 950 tones de cianur tòxic.

El lema Biziak compte més que l'or, difós pels moviments socials. El Canvi Climàtic MOVIAC i les Corporacions, com el Moviment de Persones Afectades i No a la Mineria, es van enfortir i van aconseguir internacionalitzar el conflicte. La pretensió del poderós Pacific Rim d'indemnitzar a El Salvador, sumit en la pobresa, va mobilitzar a una sèrie de polítics nacionalistes poc sensibles a les qüestions mediambientals.

El guanyador del Premi Mediambiental Goldman, Ricardo Navarro, ha assenyalat que “malgrat haver vençut a El Salvador, la lluita per un món més just i sostenible no ha acabat. Però podem avançar amb esperança perquè hem après que la gent normal pot canviar el món treballant junts”.