Histórico. El 7 d'abril va suposar un dia molt important en la història del conflicte basc modern, quan ETA va anunciar que havia lliurat les seves armes a la societat civil. Costa escriure això, però és així: ETA és una organització sense armes. En el 8 es va donar suport al desarmament en Baiona.

Consens. No hi ha consens, falten el pp i UPN. No obstant això, s'ha aconseguit el major consens polític mai reeixit entorn del conflicte. El PSE, integrat en un govern que ha donat suport al desarmament, ha demanat al Govern basc que col·labori amb ell des del Parlament Basc i ha demanat als governs de Madrid i París que no obstaculitzin el desarmament. També són presents tots els partits d'Ipar Euskal Herria, excepte el FN.

Les institucions basques. La participació del Govern Basc en el desarmament és clau, però el suport del Govern de Navarra i de la Mancomunitat Única d'Iparralde també multiplica la seva força política i simbòlica. Aquesta confluència entre la immensa majoria de la societat basca i les institucions era desconeguda en el context del procés de pau.

El procés de pau. Ara què? Ara cal demanar que el procés de pau, que està desapareixent, segueixi endavant. Els següents passos haurien de donar-se en l'àmbit dels presos, tant en l'àmbit humanitari com en el d'acostament. El final està sent més desordenat que ordenat, però sembla que va i això és l'important. La venjança continua ballant, sobretot amb els presos; serà important que la pressió de la societat segueixi endavant perquè no s'allargui més del que deuria. Quant temps fa? Ningú ho sap.

I. La seva desaparició es converteix ara en el nou fetitxe. I si això es dona, després hi haurà una altra cosa, sempre és així. Si ETA ha de fer-ho, i encara que sigui dins de la seva lògica, que ho faci com més aviat millor, ja que el passat del temps no fa més que desgastar, afeblir i desgastar aquest procés.

Relat. Si, com fins ara, es vol aprofundir en la teoria de vencedors i vençuts, aquest esforç té un recorregut curt. Si es vol resumir el conflicte armat i polític d'aquest últim segle dient a l'esquerra abertzale “ho van fer malament i ho van acceptar” –i va fer malament una maquineta–, el consens del passat serà molt escàs. Els fenòmens complexos no poden ser reconduïts amb explicacions senzilles i interessades. Cadascuna de les parts tindrà el seu propi relat, però també pot haver-hi una part comuna: dependrà de la conversa.

Un problema polític. Per què es va crear ETA? Per què havia de continuar? Ha estat una institució d'alliberament? Una organització terrorista? Sempre ha vist el mateix la societat basca? Evidentment no. Tot té a veure amb el relat, però, encara que tot això s'encauze i es resolgui, el problema polític és aquí: Com es pot desenvolupar el futur d'Euskal Herria a Espanya i a França? Com es pot desenvolupar la relació entre els seus territoris? Què i com decideixen els bascos?

Societat. ETA ha lliurat les armes a la societat civil, també simbòlicament. No pot ser més èpic. Ficció o realitat? Es pot mirar com cadascun vol veure, aquí és on radica la força d'aquesta manera de desarmament. En qualsevol cas, la societat d'Ipar Euskal Herria, i en la punta de la punta els artesans de la pau, han mostrat una vegada més a la societat d'Hegoalde la importància d'actuar amb formes de ment obertes, lliures i valentes.