Tymoteusz Król està realitzant una tesi doctoral en la Universitat de Varsòvia sobre la Wymysoüe. Hem parlat amb ell després de donar una classe d'idioma a diversos membres de la Universitat: se li nota la passió, i porta amb naturalitat i il·lusió la responsabilitat de la seva llengua.

A l'escola d'avui heu estat traduint l'obra de teatre Mr and Mrs Smith a la wymysoüe, teniu una estreta relació amb el teatre. Per què?

La nostra relació amb el teatre ha de veure, més que res, amb les ideologies lingüístiques. En la comunitat la nostra llengua estava vista com el contrari de les coses modernes, i per això , vaig proposar representar al Petit príncep en wymysoül, i així ho vam fer en 2014. A continuació presentem una història del nostre poble. Una adaptació del llibre Hobbit en 2015, i des de llavors l'hem continuat fent. Representem alternativament la cultura del món i el nostre patrimoni natural per a mantenir l'equilibri i subratllar el valor i l'actualitat de la nostra llengua.

El dia passat vau actuar en el Teatre de Polònia, cantant teatre, danses tradicionals i cançons del vostre poble i de tot el món. Per què aquesta mescla?

Com hem dit, tractem de presentar cada any, si és possible, alguna sessió de teatre en el nostre idioma en el Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer). Quan presentem Hobbit vam tenir un gran acolliment, fins i tot fora del poble, i des de llavors el Departament d'Arts Liberals de la Universitat de Varsòvia i el Teatre de Polònia han col·laborat amb nosaltres. Quant a l'actuació de dansa, és la que més parlants congrega en la localitat i té la capacitat d'atreure a molts ciutadans que no són parlants de wymysoüera. La nostra esperança és que passin del grup de danses a les classes d'idiomes.

L'endemà van aparèixer en els periòdics nacionals de Polònia. Què sents en veure-ho?

De fet, aquest article no tenia res a veure amb l'emissió, sinó que es tractava d'un reportatge publicat al setembre amb un notable retard. Al setembre, vam tenir dos esdeveniments importants. D'una banda, el Congrés Internacional de Revitalització Lingüística celebrat al nostre país, va servir perquè la ciutadania de Wymysou s'adonés del valor de la nostra llengua i augmentés considerablement la seva autoestima. D'altra banda, es va constituir la Comissió de Minories del Parlament de Polònia, i va quedar clar que el Govern no té interès en què les minories es mantinguin i se sostinguin dignes. És més, si fora per ell parlaríem tots en polonès. Per als nacionalistes polonesos, el diferent és una amenaça, una cosa dolenta que cal eliminar.

Afortunadament, sembla que a poc a poc les ideologies dels petits polonesos es van relaxant i cada vegada hi ha més gent que apostaria per una Polònia multilingüe.

Com és la visió polonesa de les llengües regionals?

El pitjor que pot vostè imaginar, li ho asseguro. El Partit de Kazcinsky [el líder del Pipí en el poder, Kazcinsky] és molt nacionalista i no dona diners per a ajudar-nos, s'han retirat les escasses subvencions que hi havia, es difonen missatges insultants cap a nosaltres... L'oposició està a favor, en part perquè les llengües de Polònia són petites i no som ‘perilloses’.

Esteu treballant en la revitalització de la llengua només la ciutadania o teniu l'ajuda d'alguna institució?

L'associació Wilamowiane és l'agent més important, però en els últims anys se'ns han sumat les autoritats locals, el grup de danses, el ja citat Departament d'Arts Liberals i el Departament d'Etnologia i Antropologia de la Universitat de Varsòvia, encara que aquest últim mostra més interès en la nostra indumentària que en el llenguatge.

Vostè és el parlant més jove d'aquesta llengua.

No, no! Jo soc el més jove dels parlants de la primera llengua de Wymysoüer, tres amics més joves que després aprenen i parlen amb fluïdesa.

I com ha rebut l'idioma?

L'àvia m'ho va ensenyar, perquè tenia una relació especial amb ell. Va morir fa dos anys. Els meus pares no sabien parlar i em dirigia a la ciutadania per a practicar-ho, a més de la meva àvia i a la meva cuidadora. Vaig mantenir l'idioma de l'una o l'altra manera fins que amb 18 anys, després d'un dur esforç, vaig fer un gran salt.

Tu i tres més heu evitat la ruptura total. Sent vostè la responsabilitat?

Naturalment, la responsabilitat es nota si vostè sabés el que he treballat. M'agradaria ser Biòleg en una situació normal i viure en l'Amazonía, tranquil·lament. Rebo pressió de molts llocs i de moltes maneres. Com a curiositat, l'expert Tomasz Wicherkiewicz, mentre estàvem de viatge, em va veure en la fila de McDonald’s, esperant que demanés el menjar, i: “Tym!, no comes hamburgueses, ja que ets l'últim parlant de wymysoüle!”, em va dir. Però vaig menjar hamburguesa [riu].

També parles en una altra llengua minoritzada d'Europa Central, perquè ets un parlant de silesiana. Com definiries la teva identitat lingüística?

Els meus uns altres tres avis eren d'origen silesià i la meva mare m'ha educat en silesià. Primer, soc de Wymysoüt, sens dubte, després de Silèsia, després d'Àustria, i finalment, d'Alemanya. Imagina't que ‘Gure’ Varsòvia és la quarta capital més allunyada de Wymysoüt, ja que Bratislava, Viena i Budapest, respectivament, estan més a prop. Els dibuixos animats que vèiem a la nostra casa en la televisió txeca, ens fem amables i sense problemes amb els ciutadans dels països de voltant en wymysoüés o silesià. En l'Imperi austrohongarès estàvem moltes nacions juntes i en aquesta pluralitat m'agradaria viure, però en l'actual Polònia només hi ha alguns que ho consideren polonès.

Diuen que procedeixen dels flamencs.

Pel que sembla, en el segle XIII va haver-hi una violenta epidèmia a Flandes i els meus avantpassats es van instal·lar aquí per a escapar de les malalties. Si no ens equivoquem, utilitzem a un parent de la llengua d'aquests flamencs.

No tenim molta relació amb el nostre origen, però venen a visitar-nos alguns flamencs i fa uns anys un televisor local va fer un reportatge al nostre poble. En qualsevol cas, i perquè vostè sàpiga com és la Història, al final de la Segona Guerra Mundial van venir aquí els polonesos a viure i alguns dels nostres compatriotes van ser expulsats o assassinats. Avui dia vivim al costat dels fills d'aquests polonesos i el que s'ha fet es veu com a legítim ideològicament, perquè som ‘alemanys’. O imagina't el que passa amb Silèsia, sempre ha estat independent, o part d'Àustria o Txecoslovàquia. Polònia porta més de 60 anys pertanyent a Polònia i Polònia no li ha reconegut cap mena de distinció i personalitat. Com és el nacionalisme polonès!