Però els primers aliments forçats, gràcies a les tècniques de dominació, a la disciplina estricta i a l'educació encaminada, havien establert entre ells un vincle especial de lleialtat. Com és habitual en els grups militars d'elit, estaven estrictament organitzades i estructurades. No obstant això, la base d'aquesta estructura era inusual: la sopa.
El cos militar estava repartit en forquetes o regiments. Al capdavant de cadascun d'ells es trobava el repartidor de bachis o sopa tchorbadji, a l'altura dels coronels. Sota ell, el cap de cuina o achi achi, el capità. Després venia el tinent, una butxaca, o un penjoll. El típic capell dels comestibles, anomenat bork, estava decorat amb una cullera (els capells que més tard adornarien amb plomes, flors i altres objectes), ja que tots els membres del regiment eren “comensals” i el seu estendard consistia en un calder de bronze, anomenat kazan. Per als menjadors, la major humiliació era la pèrdua del kazán o l'eliminació dels enemics. Consideraven al regiment sense calder com un covard i incapaç.
Durant la marxa, portaven el kazán al capdavant del regiment i, en el campament, situaven el calder enfront de la botiga del repartidor de sopes per a indicar el lloc on havia de concentrar les seves tropes. Tots els dies, excepte els divendres, dues provisions portaven la perla penjada d'un pal, un tercer la seguia, amb un gran cullerot de fusta, i de botigues distribuïen la sopa. El divendres era un dia d'obediència i lleialtat per al sultà, i els aliments, amb les galledes a la mà, anaven a les cuines del sultà per a omplir-los d'aliment. El sultà era per a ells “el pare que ens dona menjar”. Però no sempre; quan els sultans s'oposaven a alguna decisió presa, no arribaven a temps o es negaven a omplir la galleda. Això representava un perill de revolta per al sultà. Els menjadors no eren els submisos súbdits d'abans.
En el segle XIX eren tan poderosos que van intentar destituir el sultà. No van aconseguir l'objectiu i Mahmud II.ak va ordenar desarmar el cos de l'exèrcit, després que el cap de la formació l'executés.
Zamora, finals del segle X. A la vora del riu Duero i fora de les muralles de la ciutat es va construir l'església de Santiago dels Cavallers. En els capitells interiors de l'església es representen escenes variades amb contingut sexual: una orgia, una dona nua sostenint el... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
Toledo, 1272-1280. Alfons X de Castella va reunir 427 cançons monòdiques dedicades a la Verge. Les Cantigues de Santa María constitueixen una de les col·leccions musicals i literàries més importants de l'Edat mitjana, però en estar decorades amb la cantiga en miniatura,... [+]
L'Edat mitjana Europea es representa generalment com una època fosca. Ho relacionem amb el retard, la violència, la creença i la tirania. Els que van viure aquella època són considerats bàrbars i ignorants. El seu nom també és significatiu, perquè és menyspreable: com... [+]
Venècia, 24 d'abril de 1459. El monjo i cartògraf Fra Mauro va finalitzar el mapa del seu món en el seu taller de cartografia en el monestir de San Michele de Murano. Aquest treball va ser realitzat per encàrrec del rei portuguès Alfons V.llaurin i, una vegada finalitzat el... [+]
Roma, abril de 1215. IV. Lateranense En el Concili, l'Església Catòlica va prohibir la cirurgia de sacerdots i monjos, entre altres. També en anteriors concilis, Reimsen i Tours, van treballar el tema, argumentant que només els legataris havien d'ocupar-se de salvar les... [+]
Venècia, 8 de gener de 1324. El famós viatger i comerciant Marco Polo va morir als 70 anys. A punt de morir, els reunits en la zona li van demanar que reconegués que l'explicat en el llibre Descripció del món era una ficció, però les últimes paraules del viatger van ser:... [+]
So far it has been considered that the stirrups and jealousy fundamental to the use of horses were invented in China by the 5th or 6th centuries. But in the cave of Urd Ulaan Unet, in Mongolia, it is oldest, from the fourth century. The birch in the area is made of wood, so it... [+]