El cas d'Alcasse va ser molt mediàtic i també es diu que va ser una fita en la televisió espanyola. Per què va succeir això? Els
mitjans de comunicació van explotar el cas per moltes de les característiques exposades durant el temps de la seva desaparició. Al principi, tot es va limitar a la cerca: els pares dels adolescents van pensar que els mitjans de comunicació eren el camí adequat per a trobar a les seves filles. En aquella època, d'alguna manera, es va generar un deute que, després de l'explicació de les noies, va ser utilitzada per molts mitjans de comunicació per a obtenir quanta informació es volgués. Aquí va sorgir el boom. No és que els pares estiguessin disposats a parlar de tot: estaven comptant les seves coses a una persona de confiança. El censurable és com es va utilitzar aquesta informació en el futur. No obstant això, segons el meu treball, no va haver-hi canvis en els mitjans de comunicació: van ser l'eina per a construir un relat del risc sexual i, d'aquesta manera, mantenir l'statu quo sexista. D'altra banda, la fita es troba en els cossos de les dones, ja que el seu relat es referia a elles i elles van ser les que més van sofrir.

Diu que el discurs del “terror sexual” es va imposar. En què consisteix aquest discurs?
M'he basat en un concepte de Foucault: la disciplina. Es denomina disciplina a les operacions que s'utilitzen per a controlar el cos. Controlen el cos per a aconseguir cossos dòcils. Jo he afegit al concepte de disciplina de Foucault “terror sexual”. La representació d'aquest terror sexual fa que les dones renunciem a realitzar diverses operacions. Per exemple, en els mitjans de comunicació es va fer notar que les nenes havien fet autoestop. És a dir, no es va analitzar què va impulsar a dos homes adults a acollir i torturar sexualment a tres adolescents, quines relacions existeixen en la societat perquè això succeís. La culpa se'ls va tirar als adolescents, i què van fer? Autoestop. Com a conseqüència, la majoria dels adolescents d'aquella època vivim l'autoestop com una cosa molt perillosa. Amb això, t'estan limitant una activitat i un espai, perquè l'autoestop que s'utilitzava per a moure't d'un lloc a un altre era la mobilitat.

Relaciona l'aparició d'aquests discursos amb els avanços feministes. Amb quins avanços?
Entre 1975 i 1992, any en què van desaparèixer les noies, en l'hemeroteca vaig estudiar tots els discursos apareguts en la premsa per a veure el context del cas. El context ens ofereix una visió global dels significats que estem analitzant, de com la societat els entén i de quins recursos té la societat, de quins mecanismes, per a entendre la violència sexual. En l'hemeroteca vaig observar que l'objectiu dels contraatacs era restablir uns certs límits que les dones no havien de travessar. En les dècades dels 70 i 80 el moviment feminista va aconseguir grans avanços: es va treballar molt sobre mites i estereotips, i amb això s'estaven aconseguint canvis legislatius. Això influïa en la societat. L'aprovació de la llei del divorci va suposar un cop directe en la visió que tenien de la institució familiar. Els anticonceptius, la llei de l'avortament… estaven relacionats amb l'autonomia de la sexualitat de les dones. D'altra banda, les agressions sexuals són el principal exponent de la violència masclista que sofrim les dones, per la qual cosa la reforma del Codi Penal del 89 va suposar un gran canvi en aquest nivell. Així, si poses en un costat tots els recursos i eines que el moviment feminista ha posat damunt de la taula, i en l'altre costat els discursos que formen el relat d'Alcasser, t'adones que tenien com a objectiu desestabilitzar l'avanç del moviment feminista.

Vostè ha dit que Alcasser no ha estat una cosa excepcional, sinó un símptoma d'una estructura major.
Sí. He utilitzat aquest concepte del filòsof Agamben: situacions que es gestionen i s'entenen com a excepcionals revelen en si mateixes l'essència de la norma. A mi aquest concepte em serveix per a integrar Alcasser en el dia a dia. No va ser una excepció, estava dins dels límits socials.

Vostè ha entrevistat diverses dones que van viure el cas d'Alcasser per a mesurar l'impacte que va tenir el discurs del risc sexual.A pesar que
l'aparell contra el feminisme és fort i el cas d'Alcasserko és de gran importància, em vaig adonar que no van aconseguir que les dones s'apaivaguessin. Vaig entrevistar diverses dones que havien sofert l'Alcasser i moltes d'elles van tornar a fer autoestop després, malgrat la por. No vull dir que calgui fer autoestop fins i tot amb por, sinó que encara que ens cusen amb moltes representacions del risc sexual, les dones no lliurem l'espai de manera gratuïta.

Com trencar aquest discurs?
Educat en el feminisme, de manera transversal, a tots els nivells. Portant el feminisme a les aules: feminisme, feminisme i més feminisme. No hi ha un altre camí. Per a fer aquest feminisme cal posar persones preparades, perquè en aquest treball no es posen feministes de base amb una alta formació feminista.

És important difondre aquest tipus de treballs acadèmics?
La meva principal preocupació era que no es quedés en un text acadèmic. Des que vaig defensar la tesi fins avui he reescrit el text una vegada i una altra, fins a aconseguir el llibre que jo hagués llegit. Estic molt content amb l'editorial de Barcelona, que és una editorial compromesa, i que utilitza llicència lliure, bàsica per a la difusió del coneixement. Tinc moltes ganes de sortir i compartir-ho amb el moviment feminista. A més, tinc un compromís amb les dones que van participar en les converses. Va ser per a mi la part més poderosa del treball: com es van obrir les persones desconegudes. En part per això he treballat per a publicar, per a traduir aquest treball. A més, a València, molta gent sent la necessitat d'un text sobre Alcasser que no segueixi la línia de sempre.