Ana I ens dona a conèixer una veu narrativa contemporània. Traductors Morals en col·laboració amb l'editorial Pasazaite: Hassan Blasimek (Bagdad, 1973) La veu literària materialitzada en la premiada col·lecció Crist iraquiana (The Iraqi Christ, 2013). Aquesta col·lecció és una caixa de banyes de narració i de xarxes vocals, ja que dins de cada narració les històries es bifurquen fins a adquirir la forma d'un laberint. Encara que no es faci explícitament, en Crist Situado se suggereix que existeix un marc narratiu que reuneix totes les narracions, per la qual cosa es recorda l'arquitectura de la col·lecció Mila gau eta bat gehiago.

En la primera narració, en el Cant de les Cabres, es narra la història de la Ràdio de la Memòria, una ràdio creada amb l'objectiu d'esfondrar al dictador i parlar del passat.Les seves històries, en la seva pròpia veu, es va posar en marxa un programa de ràdio, anomenat a concurs, que va contar la millor història. Les següents dotze narracions poden interpretar-se amb aquest singular concurs, evocant històries del passat, amb fluïdesa verbal...

Les narracions estan repletes de ressons d'una genealogia bèl·lica: La guerra contra Kuwait, la fi de la dictadura de Sadam Husein, la intervenció de l'exèrcit estatunidenc. Per descomptat, l'escenari són les ferides que provoquen: exiliaciones, explosions, assetjaments, violacions, mutilacions, penjats… En aquest ambient de violència es creuen la imaginació i les històries (com Xerezade, els protagonistes tenen històries amb el truc de sobreviure); l'espanto, l'horror i el terror que provoquen aquests ressons històrics es creuen amb el misteri, la sort, la fantasia, les alucinciones, les graderies…

Hassam Blasimek ens porta en tot moment als espais fronterers per a imaginar un món sense causalitat: entre somni i realitat, entre imaginació i religió, entre mort i vida… situa als personatges. Aquestes zones frontereres permeten actuar sobre els límits de la humanitat, però també representar les col·lisions frontereres. A vegades són davanteres geopolítiques històriques (per exemple, ens porta als campaments de refugiats o ens presenta a un protagonista que ha hagut d'emigrar a Finlàndia); i altres vegades es refereix a les fronteres culturals i literàries (entre altres coses, utilitza la metaliteratura per a referir-se a les relacions de desplaçament entre Orient i Occident).

Aquests elements donen unitat a la col·lecció, però, al mateix temps, l'escriptor ha creat una arquitectura narrativa pròpia, i cada narració ens convida a explorar més en el laberint.