El primer és el representant de l'extrema dreta, i el segon el de la dreta clàssica. La tercera, la de la França liberal. Ell és el candidat més indefinit. Segons les enquestes, si passa a la segona volta, Macron serà el nou president de la República Txeca. Són les eleccions més especials i incertes de la història de França per això.

Mancant dues setmanes per a la primera votació, només un dels tres electors ha decidit a qui donarà el seu vot en la Cambra Alta. La candidata del Fn, Marini Le Pen, estarà en la segona volta, ja que les enquestes li han vaticinat el 25% dels vots. Emmanuel Macron està a l'altura de Le Pen, que rep el 25% dels vots. François Fillon (LR) dels Réplublicains és tercer, a set punts dels anteriors, amb un 18% dels vots. Pel que sembla, els dos primers passaran a la segona votació, però la fidelitat dels votants a favor de Macron no és total. Les votacions són més “líquides” que mai. Aquestes eleccions a la presidència francesa són, sens dubte, paradoxals.

Els resultats de les enquestes són els següents: Jean-Luc Mélenchon, 15%. Benoît Hamon 10%. Al costat dels tres anteriors, parteixen com a favorites en la classificació general. No obstant això, encara que sembli mentida, hi ha altres sis candidats a l'alcaldia de Bilbao: Nicolas Dupont-Aignan, 4%. Jean Lassalle, 1%. Nathalie Arthaud, 1% Philippe Poutou, 0,5% François Asselineau, amb un 0,5%, va ser segon i tercer, respectivament. Jacques Cheminade, 0,5%.

Les enquestes són només enquestes. La determinació dels votants respecte als candidats no és tan ferm com en el passat. Així mateix, l'adhesió dels nous portaveus per part dels partits polítics és indefinida. Si votés el 60 per cent dels votants, seria una notícia inesperada. En opinió dels experts, l'abstenció podria arribar fins al 50% dels vots. És més, en aquest moment, només un terç dels votants han decidit a qui donar el seu vot. Per tant, els candidats favorits no han resolt per complet la pugna a favor dels comicis, que podrien perdre molts vots per sorpresa en la campanya i fins i tot guanyar molts.

Així mateix, no ho oblidem, al juny se celebraran les Eleccions Legislatives. El futur president no pot fer campanya sense tenir en compte als presidents. Per exemple, Le Pen i Macron són els candidats favorits, que a penes compten amb representació en el Parlament francès. En els últims mandats de França, el LR de la dreta i el PS de l'esquerra són la base de la política. La possibilitat que Macron o Le Pen puguin convertir-se en presidents fa pensar que la política francesa està a les portes d'un nou temps.

Desesperació de la veu útil

La precampanya ha estat marcada per la incertesa, la desesperació dels ciutadans és evident, i el clima electoral no ha millorat en res. No obstant això, les eleccions es guanyen a través d'una campanya ben elaborada, i gràcies a l'habilitat dels polítics. Els programes no són “mitjans” per a governar el país, sinó per a les eleccions. Sense negar que els programes dels candidats són enormes. El programa de Marine Le Pen inclou 144 temes. No obstant això, en el seu discurs predominen les paraules Europa i la immigració, perquè sap que aconseguirà més vots en funció del seu ús. El seu és el programa econòmic més indefinit. És el que més “por” genera en la majoria de la població, i és l'única esperança dels més fervents nacionalistes francesos. Le Pen qüestiona la fragilitat de la identitat francesa en l'actual Europa. Tots els candidats són rivals entre si, però Le Pen és l'enemic "" més important per als altres quatre favorits, segons l'organització. Això li dona força per a passar a la segona volta, i en la segona ronda s'ha mostrat derrotat davant Macron o Fillon, que han estat capaces de remuntar. Les enquestes ja avancen que l'enfrontament entre Le Pen i Macron serà el següent: Emmanuel Macron es convertiria en el president del país, amb el 66% dels vots a favor.

Macron és el que més opcions té de ser president, a condició que passi a la segona volta de les eleccions. Heus aquí la particularitat de Macron! I, paradoxalment, Fillon és el rival directe. Fillon, per part seva, arriba a la campanya "tocat", acusa el president Hollande d'haver muntat un "gabinet negre" contra ell, segons el candidat dels Républicains, que ha apostat per Macron. El programa de Fillon també és enormement ambiciós, entre altres coses, pretén harmonitzar la fiscalitat amb l'europea. La retirada es fixa en 65 anys i pretén suprimir la setmana laboral de 35 hores per al govern d'Hollande. Tots ells no es consideren dolents, però els experts li retreuen que “no especifica bé com ho faràs”, però també retreuen a altres candidats. Els experts, sempre que no estiguin adscrits a la ideologia de cadascun dels candidats, és evident. En el programa de Macron també es planteja regular la fiscalitat, la necessitat d'optimitzar la mateixa. El dèficit estructural del PIB francès no ha de superar el 3% del PIB de França, encara que també s'ha compromès a situar-lo en el 0,5% per a 2022.

Le Pen diu que Macron és la fotocòpia de Fillon. Fillon, per part seva, declara a Macron hereu d'Hollande. L'ex ministre d'Economia hollande, no obstant això, té problemes per a "donar per bona" la gestió dels cinc anys de Govern d'Hollande. No és l'únic candidat que té el mateix problema, a Hamon li passa el mateix. Macron ha fet un pas de gegant, ja que l'ex primer ministre Manuel Valls li ha donat suport per a presidir el Govern d'Espanya. Macron diu que no és ni de dretes ni d'esquerres, ni de centrista. En qualsevol cas, els centristes han donat per bo el seu programa. Macron té una adhesió inconfesada del partit centrista UDI i la de Mòdem la va rebre fa temps a través del seu col·lega François Bayrou. Macron és, en tot moment, el que més electors aglutina, però dos terços dels vots que li donen suport no són del tot fixos, segons el president Macron. Entre tots els candidats, el seu perfil és el més curiós. La seva trajectòria política és la més escassa, però és l'única que ha participat en les decisions d'un president francès, en concret en l'econòmic, que ha estat al peu d'Hollande durant el seu últim mandat.

Hamon va començar fort en la precampanya electoral, amb el 15% dels vots escrutats per les enquestes, però en els últims temps ha caigut al 10%. La decisió de Valls ha provocat, pel que sembla, un canvi en la intenció de diversos votants. Valls ha bufat la "utilitat" dels vots, la qual cosa ha enrarit als portaveus del candidat socialista, Hamon, que ha posat el PS a la deriva en absolut. Ha aplanat el camí de Macron cap a l'Elisi i ha enfonsat a Hamon en la costa. Al mateix temps, ha donat un cert impuls a Jean-Luc Mélenchon, que actua sota el lema de la França insubmisa. Les enquestes li auguren el 15% dels vots, enfront del 30% dels sufragis. No obstant això, no són suficients per a estar en la segona volta. Mélenchon és el candidat que més “guerrilla política” té entre tots els candidats, el que millor s'adapta a la campanya. En el seu programa hi ha sis propostes econòmiques principals: augmentar els salaris per a rebaixar la pobresa, respectar als joves, definir bé la setmana laboral de 35 hores, implantar la revolució fiscal, regular bé les finances i renovar la idea de l'Estat proteccionista. No obstant això, la seva fascinació no és suficient per a convèncer a la ciutadania d'esquerra, ha passat el temps de promeses per als votants d'esquerra derrotats. Hamon és testimoni d'això. Vol cent mil funcionaris menys en les estructures de l'Estat. Vol establir l'anomenada renda universal. La majoria dels ciutadans que en la precampanya els van qualificar d'utòpics, ara està obstinat que les seves propostes siguin tingudes en compte. No té una fàbrica fàcil. És el candidat pitjor col·locat entre els favorits.

El partit principal entre els candidats es disputa entre Macron i Fillon. Sembla que les votacions d'aquests dos partits estan en mans de les decisions dels votants de Le Pen, Hamon i Mélenchon. No oblidem als altres sis candidats. La dretana Dupont-Aignan, companya de viatge de Sarkozy en el passat, és avui la rival més valuosa de LR, podria rebre el 4% dels vots. Fillon té un rival més. Poutou i Arthaud podrien rebre l'1% dels vots. Les seves candidatures no consoliden Mélenchon ni Hamon. Els candidats centristes Lassalle, Asselineau i Cheminade, de dretes i liberal respectivament, són els representants de la dissidència de la dreta. És a dir, les votacions no estan resoltes. La competència entre onze persones afebleix als principals candidats. Els electors busquen amb desesperació la “utilitat” dels seus vots.