El 19 de febrer el Barentsz Observer va llançar la notícia: “El iode detectat a Europa es va mesurar per primera vegada a Finlàndia i va ser fet públic per França, però les autoritats noruegues afirmen que la troballa no té la grandària suficient per a ser notícia”. Propagant la contaminació radioactiva i silenciant a les autoritats? El ressò es va propagar per les xarxes socials. Els principals mitjans de comunicació en silenci.

El primer rastre va ser trobat a Finlàndia el passat 30 de gener, al País Basc el 17 de febrer, però el públic no va saber res fins que a França, el 18, es va adonar d'això. També hi ha un mapa elaborat per l'Organització de Seguretat Nuclear de França en el qual es mostra que les restes del iode 131-es van trobar també al País Basc. Està documentat que els Estats Units va enviar, a petició de les autoritats europees, un avió WC-135 especialitzat en la detecció aèria de traces d'accidents nuclears. A principis de març, diversos mitjans de comunicació van dedicar un curt espai a la misteriosa boira.

ARGIA va informar en el seu servei d'internet el 10 de març: “Sent el iode 131-, els experts estan convençuts que es tracta d'un accident que s'està produint en aquest moment, o d'un accident molt recent. Però quin i on? La troballa dels primers indicis a Finlàndia, d'alguna central nuclear russa o d'alguna fugida d'armes atòmiques submergides pel seu Exèrcit en la mar Àrtica, va deslligar les sospites. Per part seva , el director de l'associació antinuclear Belona, el físic noruec Nils Bøhmer, ha estat l'encarregat de lligar l'accident sofert per la central noruega Halden. El 24 d'octubre i els dies posteriors els empleats d'Halden van haver d'abocar iode radioactiu a través del sistema de ventilació, a causa dels problemes que els havia ocasionat el maneig del combustible nuclear del reactor”.

L'associació Belona té prestigi en temes nuclears, i un dels seus fundadors va ser precisament Alexei Yablokov, un dels majors coneixedors de l'accident nuclear de Txernòbil que va morir al febrer. Belona va declarar: “De les explicacions de les autoritats noruegues es desprèn que s'han produït variacions de temperatura en el recipient principal del reactor i que la radiació ha augmentat en el nucli, amb el consegüent risc d'acumulació d'hidrogen. Belona vol recordar que precisament això va ser, precisament, l'acumulació d'hidrogen en el nucli del reactor, la qual cosa va provocar les explosions en la central nuclear de Fukushima al març de 2011”.

Una cosa és que la central estigui parada, però els combustibles que té en el forn han de mantenir-se refrigerats sota control. Els empleats de la central Halden, almenys al febrer, tenien dificultats per a controlar la situació: si obrien finestres de ventilació per a alleujar els problemes del reactor, les radiacions es propagarien per l'aire, creant una alarma entre la població per la contaminació, però si tancaven les finestres, emmagatzemaven l'hidrogen i augmentaven el risc que el reactor explotés.

Tirant del fil de Belona, l'expert noruec Pierre Fetet ha publicat una anàlisi detallada de l'informe de les autoritats noruegues en el seu blog francès Fukushima: “Reactor nuclear d'Halden a Noruega: risc per a Europa”. A continuació ho resumim.

Combustibles de tori i plutoni

Construït en 1959 a Noruega, prop de la frontera amb Suècia, és un dels reactors més antics del món. Es troba enclavat a l'interior d'una petita muntanya, entre 30 i 50 metres sota les roques. L'entrada, la sala de calderes, el magatzem de combustibles usats, el sistema de refrigeració... tot està enterrat. En els edificis que es veuen des de l'exterior hi ha oficines, laboratoris i tallers.

Aquest petit reactor de 25 MegaWat, de 460 MW de Garoña, té la particularitat que els codis, normes i consells establerts internacionalment per a les centrals nuclears deixen de ser obligatoris, ja que van ser creats per a experiments en Halde.

Com un dels projectes més importants de l'Agència Internacional per a l'Energia Nuclear, Halden té associats a institucions públiques dels països més rics del món, com els Estats Units a Rússia... També participen EDF França i CIEMAT Espanya.

El 24 d'octubre de 2016, la companyia IFE, gestora d'Halden, va informar que a les 13.45 hores s'havia "alliberat" una quantitat de iode radioactiu durant les proves d'un combustible a la sala del reactor, però que la fugida no havia suposat risc per als empleats. No obstant això, l'Agència de Seguretat Nuclear de Noruega (NPRA) va decidir realitzar una visita inesperada a la central i descobrir en ella greus irregularitats: que l'empresa va ocultar durant diverses hores l'incident sense avisar a les autoritats, que el vapor radioactiu, sigui petit o no, va arribar fins al saló de recepcions i els treballadors van haver de ser desallotjats. Però el més greu era que el “succés” del reactor encara no estava controlat.

Què ocorria? Quan un reactor es deté, la reacció dels combustibles interns es deté totalment. En l'Halden, per contra, tots els símptomes mostraven que la reacció nuclear continuava viva, per la qual cosa continuava produint iode. No obstant això, el fet que no es detingui totalment la reacció en el nucli al mateix temps que s'interromp la refrigeració és perillós: la pujada de la temperatura pot danyar els materials adjacents als combustibles, ja que aquests, per contacte amb l'aigua, produeixen hidrogen i es produeixen explosions. Així van ocórrer les explosions a Fukushima.Les autoritats han suspès immediatament a la IFE la llicència d'ús del reactor d'Halden i la central es troba parada.

La qüestió és que des de 2013 s'experimenta un nou combustible d'Halden, el tori, que s'utilitza en reactors atòmics per a substituir a l'urani. En l'últim any s'estava provant l'eficàcia d'una mescla de tori i plutoni. Pierre Fetet adverteix que aquest tipus d'experiments són especialment perillosos: “Cal no oblidar que el desastre de Txernòbil es va produir per la pèrdua de control dels treballadors en un experiment similar”.

La d'Halde, en comparació amb els grans accidents, ha estat una petitesa... però més gran del que s'havia confessat al principi. Amb el temps, el NPRA ha hagut d'admetre que es van emetre molt més dels 184 milions de becquerelios esmentats al principi: 8,7 bilions d'ions de gas rar i triti [en lletra b] becquerel. A una institució pública no li dona molta credibilitat reconèixer més que el 0,002% del problema.

I com sabem tan poc d'aquest accident? 130 organitzacions i empreses de 21 països estan implicades en els experiments d'Halden. Volen experimentar amb tranquil·litat, sense preocupar-se per les normes internacionals de seguretat nuclear, amb el permís d'amagar-se en cas de contagi.