Una de les últimes funcions del grup de basc Galtzaundi ha estat acostar-se als portals dels centres educatius Hirukide de Tolosa, Laskorain i Samaniego i recollir els hàbits lingüístics dels pares i mares d'aquests centres. En total, s'han recollit dades de 618 entrevistes i s'han arribat a la conclusió que més de la meitat dels pares recorren al castellà quan els nens no estan en aquesta conversa.

“Els hàbits lingüístics que s'adquireixen de petit també tenen molt a dir en el futur”, segons Galtzaundi. Si a això afegim que “la llengua, sobretot, es recull a casa”, les tendències en la parla dels pares dels nens i nenes cobren una importància vital, la qual cosa els ha empès al mesurament.

És de destacar la diferència entre les enquestes de carrer i els mesuraments de carrer: en les enquestes, el parlant sap que s'està mesurant el seu ús de la llengua, mentre que en els mesuraments o observacions el no saber res es converteix en criteri. En el cas de la recerca de Galtzaundi, a més, el context en si mateix ha estat especial: Els pares i mares dels nens i nenes de Primària han estat els destinataris de l'observació. És a dir, els pares i mares de nens i nenes que necessiten ajuda per a anar al col·legi en general; els pares i mares de nens i nenes de la franja d'edat en la qual s'arrelen els hàbits lingüístics.

La recollida de dades es va realitzar entre setembre i octubre de 2016, i després del mesurament de 787 pares –o responsables–, la primera dada es pot considerar satisfactori per al basc: el 67,39% de les entrevistes van ser en basca. El percentatge de converses en castellà va ser del 30,09%, mentre que el de converses en altres idiomes va ser del 2,52%.

En els portals de les escoles, en els horaris d'entrada i sortida, el moment en el qual el basc té més presència és el de les converses entre pares i fills. En concret, en el 74,90% dels casos, quan els fills i els pares estan parlant en basc, el 22,09% ho fan en castellà i el 3,01% en altres idiomes.

Per contra, quan els protagonistes de les converses mesurades i observades són només els pares –però quan els nens són a prop–, la dada té més preocupació. De fet, el 52,81% dels pares dels centres educatius de Tolosa parlen entre si en castellà, enfront del 46,06% que ho fa en basc. Amb una diferència de gairebé 29 punts, i demostrant el pes dels costums dels pares, la línia a tractar és la de les tendències a la parla dels pares.

Igual que s'ha observat la naturalesa de les persones entrevistades, Galtzaundi ha advertit de la importància de l'espai que s'ha mesurat en el diàleg: l'ús del basc en els entorns escolars augmenta considerablement. Per a fer aquesta afirmació s'han utilitzat els mesuraments de carrer de 2015, i tant els adults com els nens parlen més entorn de l'escola de basca que al carrer: 5% més adults i 8,4% nens.

Costums per a canviar

Igual que es creen les tradicions, també es modifiquen, si així ho desitgen, i la recerca publicada pel grup de basc Galtzaundi pot ser una anomenada al canvi per a alguns pares i mares.

Hirukide, Laskorain i Samaniego tenen ja a les seves mans les dades concretes recollides en els seus respectius centres educatius i sobre aquesta base cada centre desenvoluparà, com li sembla convenient, una planificació estratègica.

Quant al grup de basc, han explicat que la mesura els "confirma algunes de les tendències previstes" i que ara el principal repte de Galtzaundi és actuar fora dels cercles euskaltzales per a influir en el seu ús. De moment, en la Mesa de Basca de Tolosa s'ha proposat fer un diagnòstic cada quatre anys sobre els hàbits lingüístics dels pares per a valorar els fruits del treball realitzat. D'aquesta manera, el pròxim curs 2020-2021 es realitzaria el següent partit de la fase de grups.

Aquest article ha estat publicat pel Portal de Tolosaldea i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.