En aquest context situaria el Programa Marc per l'Ocupació i la Reactivació Econòmica 2017-2020, que ha anunciat amb gran baluern, amb una dotació de 8.800 milions d'euros en els pròxims quatre anys. Amb aquest pla, que no és res nou, pretén impulsar 45.000 ocupacions, fer costat a 6.000 empreses i finançar 100 nous projectes de recerca, entre altres objectius.

Sí, fa olor de propaganda. I recorda a Felipe González amb el seu lema “milions d'ocupació” o en dir que ara Rajoy ha d'invertir 4.200 milions d'euros a Catalunya, en resposta a la sobirania. Aquí, en la CAB, ens han confós la creació d'ocupació amb la substitució dels treballadors fixos que es jubilaran (9.000), com el TAV, el metre de Donostialdea, el parc tecnològic del Marge Esquerre, BioCruces o la reforma de Pasaia.

El missatge de la voluntat de crear ocupació és un missatge que es vol prolongar davant una taxa d'atur del 12%, quan el 50% dels joves estan sense ocupació i milers d'aturats majors de 45 anys. Però, quina ocupació? Tan precari? Quin tipus d'empreses? On? Tenim experiència amb multinacionals que saben molt de deslocalitzacions, que han marxat després que Lakua els ha donat grans avantatges fiscals. No ens han dit d'on sortiran tots aquests milions, si no es fa la reforma fiscal real. Sense això no hi haurà diners suficients per a aquesta mena de plans. Tot quedaria en pura propaganda i ja fa olor d'això.