Una mica de calç en un pot
L'hivern és el moment de tirar calç a la terra i a les plantes. El karetze és una tradició centenària. Calcinar la pedra calcària en la calera, cremar-la i calcinar-la amb aquesta calç en camps, hortes, prades i pomeres. També les cases i els arbres s'encallaven, pintant la pell amb calç o amb aigua de fang o amb aigua de carboner. Això espantava els mals i les epidèmies de l'estable i de la casa, així com dels manzanales que sostenien la casa. La calç, el guix, la salina o el fang són desinfectants ràpids.També realitza
altres treballs no declarats. El veritablement interessant del que anomenem calç és la seva composició: calci (Ca2+). Posa a ballar les terres de fang. El clima humit i l'argila del país condueixen a la total acidificació de la terra. Això alenteix el moviment dels aliments en la terra i, en alguns casos, ho impedeix; i les plantes no poden adquirir-los. La calç aporta una altra música a la terra. Produeix el moviment de l'aigua, alleujant l'agitació de les terres lentes. Ajuda a descompondre la matèria orgànica i permet generar més arrels. Augmentant el pH, alliberant el jou de l'argila, el calci i altres aliments són més fàcilment obtinguts pels microorganismes que viuen en la terra com les plantes. Per si no fos prou, millora l'equilibri del sòl, ja que estimula la respiració de les arrels. Rebaixa la insolència d'uns certs fongs que causen malalties de les arrels com el fusariosis, afeblint els atacs i disminuint el riesgo.es
impressionant la figura que adopten les plantes que manquen de calci per no estar o per les dificultats de la seva recepció en la terra. El del tomàquet (Solanum lycopersicum) és conegut, jo ho dic el cul negre: el negre que s'endinsa en la pell per sota del fruit. Pebrot al pebrot (Capsicum annuum) pesseta: putrefacció. Cremar la vora de les fulles més delicades que creixen en el centre del cap d'Urazan (Lactuca sativa). Grans de poma (Malus x domestica) en la pell.
Sempre cal donar calç per davant. Veure el mal i obrir la calç és inútil. Encara no és tard. La planta que habita en les argiles tindrà una mica més de calç que el bufó.
En la riba de l'horta sempre ha d'haver-hi un racó on es podreixin les restes. El material que es genera en bufar, en birbar, en llevar les herbes o en llevar les restes de les plantes que han donat la seva per la fi de la collita és molt ric. En general, s'acumula en la vora i... [+]
El cafè està amarg. M'agrada l'amarg. Lluny del dolç, amb punta de sal i punt de rostit. Sovint somio que una gota de sal li aniria bé. Cafè en realitat! Què és el que pot causar l'espina seca que un cafè de tacte floreix entre l'última biga del paladar i la pendicular... [+]
Les terres de ribera al costat dels rius, rius i riberes són el paradís somiat dels pagesos del País Basc atlàntic. Les millors terres han estat reunides per l'aigua durant milions d'anys, obres iniciades en temps en els quals no existia ni el Crist ni la gent que va crear la... [+]
S'han produït inundacions, tant en la part alta com en la baixa. Estem en terres en les quals el riu es converteix en un riu, grans riberes mirant a l'Atlàntic. El muntatge i l'aixafament construït per a protegir aquestes riberes de l'acció de les inclemències de la mar ha... [+]
Hiztegi ugaritan ageri da. Ereiteko dagoen soroan egiten den sua. Alorrean erretzen den zabor piloa. Soroetan egiten den belar, sasi eta arduien errea, gero errautsak lurrean barreiatzeko. Soroan batutako zakarrak erretzea. Zerbait erein behar den soroetan, pilan ipinita, belar... [+]
Menja ovelles. Als Andes xilens criden “menja ovelles” a la planta Pulla chilensis. Ovelles i ocells, encadenats en les seves llargues i esmolades espines, moren de fam i, a mesura que es podreixin, fertilitzaran la terra dels peus de la planta. Gràcies a aquest abonament... [+]
Intsektuak garbitzeko xaboia oso ona da. Garbitu, jo eta garbitu, akabatu! Intsektuen ezaugarri berezienetakoa beren azala da. Azala dute egitura, eskeleto. Azaletik arnasa hartzen dute. Azala da babesa. Eta kitina, argizari eta abarrek babesten dute azala bera. Horiei erasotzen... [+]
Arratsalde on, Jakoba. Lehenik eta behin, eskerrik asko Argian astero egiten duzun ekarpenarengatik. A ze nolako euskara darabilzun! Eta zenbat ikasten dudan! Gure ingurumen “berdea” beste begi batzuekin ikusten dut irakurtzen zaitudanetik. Eta eremu horretan gure... [+]
Kaixo Jakoba. Aurren-aurrena, zorionak eta eskerrik asko egiten duzun lanagatik eta ematen duzun informazioagatik. Konposta nola egin litekeen jakin nahi nuke. Guk baserrian jan-hondarrak plastikozko ontzi batean botatzen ditugu, baina mindu egiten zaizkigu. Zerekin, non eta... [+]