En la societat occidental es valora contínuament la sobirania i la independència, però si obrim una mica el punt de vista ens adonarem que en una època de la vida, en una altra, tots hem tingut la necessitat d'uns altres, com la infància o la vellesa. Hem de pensar que no sols per l'edat, sinó també per un accident o una malaltia podem necessitar als altres en qualsevol moment. Hauríem de desdibuixar la idea de la persona dependent i reconèixer que tots ens necessitem mútuament, i que tots tenim dret a una vida sexual saludable.

També les persones amb diversitat funcional, per descomptat. Quant al sexe, els pensaments i actituds sobre ells són foscos i assistencials. La societat els asexua i no podem oblidar que tots som persones sexuades. Ells no saben moltes vegades com viure la sexualitat i nosaltres els ajudem a empoderar-nos i a prendre les seves vivències sexuals. La sexualitat és canviant al llarg de la vida, les experiències i les sensacions donen l'oportunitat de conèixer i aprendre, i això és el que cal afavorir a les persones amb diversitat funcional.

Normalització i inclusió estan de la mà. És necessari reconèixer que hi ha pluralitat de realitats i milers de variants. En la societat tenim molt a aprendre tirant d'aquesta línia de treball, per exemple, acceptar cossos no normatius, tenir en compte les pròtesis i els diferents nivells de mobilitat, ampliar les possibilitats de comportament sexual, tenir en compte la integritat del cos o comprendre de forma més integral la sensualitat a més de la sexualitat.

També és important treballar amb les famílies i amb les escoles. De fet, la sobreprotecció pot limitar la seva sexualitat. Sovint no se'ls deixa espai per a la intimitat o se'ls prohibeix conèixer el seu cos. Amb les persones amb discapacitat intel·lectual, per exemple, es crea ràpidament l'alarma quan es masturben en públic o es toquen els genitals. Però si no té intimitat, difícilment podrà distingir entre espai públic i privat. Per això creiem que és imprescindible ensenyar a les persones usuàries no sols la importància de la intimitat, sinó també als seus familiars o afins.

En general, la proposta sol tenir un bon acolliment; les famílies tenen molta por i el procés sol ser molt alliberador i enriquidor perquè veuen avanços. No diguem res per als propis actius. Des del moment en què són acceptades com a persones, inicien un procés d'apoderament i es formen a través dels seus vincles i vivències amb el sexe.

En els últims anys s'ha reivindicat la figura dels col·laboradors sexuals, la demanda és alta i, en conseqüència, cada vegada s'estan creant més serveis. No obstant això, aquí no està regulat. Falta coneixement i sensibilització. La pluralitat es considera rara, la qual cosa provoca marginació i invisibilitat. En alguns països europeus com Suècia, Alemanya, Bèlgica o Holanda aquest treball es va aprovar fa diverses dècades, la majoria de les vegades se subvenciona amb diners públics o està integrat en la sanitat pública. Tenim molt a fer.