El Castell d'Etxauzia compta amb diversos segles d'història. Bertrand Etxautz (1599-1617) va ser un noble de Baigorri, bisbe de Baiona i Henri IV. Era un home pròxim al rei. Després la propietat ha anat canviant: En el segle XIX, l'amo del Castell de l'Abadia d'Hendaia, Antoine d’Abbadie d’Arrossegament, ho va comprar per al seu germà Jean Charles d’Abbadie. En el segle passat, el seu nebot Henri d’Abbadie d’Land (1897-1968) va passar a ser del cineasta. Conegut com “Harry” d’Abbadie, va ser director i actor de cinema a Hollywood, amb Charles Chaplin: “Chaplin va arribar tres vegades a Baigorri, en l'època de màxima popularitat que s'allotjava als ajuntaments en Etxauzia. Hi ha fotos d'ell al castell. Harry va actuar com a basc a Hollywood. Va ser un cineasta de gran nivell, però és molt desconegut per als bascos. Està enterrat en Baigorri”, ens diu Ió Ansa. II. Durant la Guerra Mundial, els nazis alemanys es van allotjar en Etxauzia. Després de la mort d'Harry, va arribar una època bastant fosca per al castell.

El propietari actual de la casa és Ajit Asrani, un estatunidenc d'origen pakistanès que ha estat detingut. Viu a Miami. A França hi ha un gran mercat al voltant dels castells, per la qual cosa els impulsors del projecte volen recuperar els diners per al poble d'Etxauzia. Les negociacions amb el propietari s'estan duent a terme amb aquest motiu.

Projecte nacional de ciutadans

Si bé l'objectiu és l'adquisició del castell, no és l'únic objectiu, sinó l'essència del projecte. A pesar que el cost del castell és considerable, els promotors de la iniciativa no volen “institucionalitzar” el projecte: “No es tracta només de comprar un castell, encara que sigui una bonica fantasia. El castell és una palanca per a desenvolupar el projecte que hi ha darrere”, afirma el seu interlocutor.

Volen que Etxauzia sigui una associació de tallers que persegueixi el desenvolupament de la comarca i el seu entorn a través de la col·laboració i la solidaritat entre les empreses. L'interior d'Iparralde té les seves peculiaritats: ha conservat el basc, en comparació amb la costa i la ciutat; ha desenvolupat en els últims anys un caràcter propi de cultiu econòmic; ha estat un territori d'emigració; i avui, desgraciadament, és així. Els joves han de marxar-se. No obstant això, de generació en generació, gràcies a la iniciativa popular, entre la qual es troba l'Associació Basaizea, els veïns de Baigorri han mantingut la seva identitat basca. Quan es van assabentar que els actuals propietaris volien vendre Etxauzia, què millor que fomentar el desig pel projecte! Els de Baigorri són valents.

El projecte s'està organitzant entorn de la idea nacional, és a dir, tenint en compte a tota Euskal Herria. La cultura és un senyal d'identitat, però els agents afirmen que l'economia ha de ser motor. Pretenen convertir-ho en un punt de trobada d'empreses organitzat com a centre de recursos. Es tracta d'una dinàmica de xarxes que treballa la comunicació unitària i la defensa dels drets col·lectius. S'ha posat en marxa un centre de formació per a la ciutadania. Ja estan en marxa els grups que treballen en temes d'economia, patrimoni i història.

Conscients que el treball de la comunitat ha de ser sostenible, tenen previst el projecte en dues fases: Fase de gestió fins a l'adquisició de la poma i la seva posterior adquisició. Han caminat per sobre de Garazi i Baztan i ara “després de situar el projecte a la comarca, volem explicar bé la idea d'una visió nacional per a avançar. La comunitat de tot el País Basc ha de tenir cabuda en el projecte. Ser un castell bell ha d'atreure a la gent a través del lema ‘perquè vam ser’, però per a continuar sent, hem d'informar la gent dels mitjans necessaris”. El projecte parteix de la idea que el lema “un basc un euro” ha suposat un gran benefici de 100.000 euros. Ara, després d'una fase de reflexió, passen a una nova. Es tracta d'un projecte en el qual treballen de manera més professional diversos nous empleats.

Beneficis dels membres de la comunitat

Pas a pas, el primer ha estat crear una nova web: etxauzia.eus. És el mateix que al principi, però ara la secció ofereix més equipades: S'està treballant en Economia, Diàspora, Cultura i Història. Els beneficis del projecte estan ben explicats als membres de la comunitat, incloent-hi els detalls de la nova campanya de recaptació: “En la primera campanya es van reunir 2.000 persones en el projecte, ara volem ampliar aquesta xifra el més possible. Per a això, volem que la gent se senti part del projecte, no es tracta de ‘dona'm diners i adeu’. Volem que el donant formi part del projecte”. El castell serà gestionat pel Consell d'Administració. Com a associació sense ànim de lucre que es beneficia de la desfiscalización tributària. En paraules d'Ió Ansa, “les decisions es prenen en una assemblea general i àmplia a través d'estatuts legals, el castell i el projecte ja són propietat de la comunitat basca”.

S'estan celebrant convenis de col·laboració. No són poques les associacions o iniciatives que han envoltat: Altres projectes com Albaola, Labrit, Olatukoop, Udalbiltza, Hendaiako Abadia Gaztelua, Eusko Ikaskuntza, UPV, Errigora, San Agustin, Lekuona i altres, han donat el seu suport a Etxauzia, així com el suport a la col·laboració. Tabakalera de Donostia-Sant Sebastià ha estat el lloc triat per a presentar els detalls del projecte. Aquest mes d'abril faran el mateix a Vitòria-Gasteiz, Bilbao i Pamplona. El dia 30 de juny, l'associació donarà a conèixer l'import de la recaptació i el projecte concret que es durà a terme. Segons el responsable de comunicació, “és hora d'anar més enllà de l'admiració de la comarca de Baigorri i del pastor d'Urepel”. En les seves paraules, els principals projectes d'Euskal Herria estan al Sud, molts d'ells en la CAB, on més funcionen. En Iparralde acaba de néixer la Mancomunitat Basca, encara que aquí hi ha prou. Existeix encara la relació més buida entre les dues parts: “Nosaltres anem més enllà. Baigorri, comarca de l'emigració basca, és un lloc idoni per a aquest projecte. Volem que Etxauzia sigui la seu principal del vuitè territori d'Euskal Herria: la diàspora basca, un espai obert a tots els bascos del món. La casa mare de totes les Euskal Etxeak, el portal del País Basc”.