“En les institucions basques no hi ha ningú que pugui fer front a la LOMCE”

Samuel Pasandin, de 18 anys, està cursant la Segona Divisió de Batxillerat a Laudio, i és membre del moviment Ikasle Abertzaleak (Ikasle Abertzaleak). En les seves paraules, el Govern de Navarra i el Govern Basc porten tres anys aplicant la LOMCE, però sobretot enguany ho notaran en el Batxillerat, ja que per a finals de curs estan previstes les avaluacions externes. “Volen fer una distinció entre els quals valen i els que no, amb la finalitat d'excloure a aquells que no són útils per al sistema”, diu Pasandin. Diu que el camí per a fer front a l'amenaça és la desobediència: “A l'ésser el primer any de revàlides, tenim l'oportunitat de treballar la desobediència i si ara tanquem les portes, potser podem obrir nous camins per a afrontar el que ve en els pròxims anys”.

No obstant això, el problema no acaba amb els exàmens externs, ja que la llei imposada des de Madrid tindrà altres conseqüències: L'elecció entre la Formació Professional i la Universitat és prematura, la desaparició d'assignatures com la Filosofia, la valoració de la nota de Religió, el pas del Basc a l'especialitat... Per això, ens ha posat l'accent en la necessitat d'anar amb compte, ja que sovint els estudis externs es plantegen de manera aïllada. Ha considerat que el camí per a no caure en aquest error és “adoptar de manera integral la problemàtica educativa per a transformar d'arrel tot el sistema”.

Samuel Pasandin no veu clar el futur: “S'està aplicant la LOMCE i en les institucions no hi ha cap subjecte que pretengui paralitzar això, la llei ho té tot al seu favor”. Davant això, el moviment estudiantil està convençut que continuarà lluitant per a aconseguir un sistema educatiu que satisfaci les necessitats de l'alumnat: “Alliberador, local i amb continguts propis”.

“Entorpeix el camí cap a la normalització de Galego”

Iria Figueroa té 20 anys, estudia Periodisme i és membre del sindicat Estudantes de Galiza. Té clar que aquesta llei és un instrument per a reprimir a Galícia com a nació: “Elimina els continguts propis de la nostra nació, buscant la uniformització perquè no sigui possible transmetre la realitat i la història d'aquest poble”. S'ha mostrat especialment preocupat per les conseqüències que pot tenir la llengua: “Dificulta el camí cap a la normalització de Galego”. Fins a 2009, la vigent llei de normalització lingüística dedicava més hores al gallec que al castellà. No obstant això, quan Alverto Núñez Feijóo va assumir la presidència de la Xunta, va reduir les hores del gallec, en benefici de l'anglès. I la LOMCE “és encara més violenta”, perquè també incompleix el decret mínim vigent. Per a aconseguir la normalització de Galego, ha considerat fonamental augmentar la seva presència en la societat i fomentar-la a través de l'educació. “Però Quina és l'única cosa que fan? Atacar el gallec”.

Diu que la Xunta de Galícia no té cap col·laboració ni comunicació amb ells. El moviment estudiantil ha demanat al Departament d'Educació la determinació, però la resposta ha estat un "silenci absolut". Erguer Estudantes va cridar al febrer a la vaga als estudiants, i des del Departament d'Educació es va animar a no impulsar la vaga. “Actitud greu”, segons Figueroa. "Van dir que no hi havia motiu per a la vaga perquè la negociació s'estava duent a terme en l'Estat espanyol. La Xunta ha donat l'esquena a la comunitat educativa”.

Els estudiants gallecs van crear fa un any el sindicat Erguer amb l'objectiu de desconstruir la LOMCE a través de la pedagogia. Iria Figueroa ha explicat que els primers passos del sindicat han estat durs, però que han aconseguit l'èxit de les iniciatives dutes a terme i que en el referèndum organitzat, per exemple, la il·legalitat va ser clara. També tenen clara la seva exigència: “Una llei local que abordi els nostres veritables problemes, realitzada en col·laboració amb la comunitat educativa i compromesa amb la normalització lingüística”.

“La gran aposta d'enguany és conformar una taula de negociació amb el Govern”

Andrea Terrón té 21 anys, estudia Ciències Polítiques i Dret en la Pompeu Fabran i és membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans SEPC. Quant als perjudicis causats per la LOMCE als Països Catalans, ha posat el focus en la privatització: “Des de l'inici de l'aplicació de la llei, el nombre de centres concertats ha augmentat considerablement i aquests centres sovint estan vinculats a institucions com l'Opus Dei”. La pressió d'aquestes institucions ha fet que la democràcia dels centres s'hagi esvaït. “Abans existien consells escolars paritaris i ara els consells d'empresa”. Això ha suposat “la segregació, la reducció de les assignatures crítiques i el retrocés de la llengua”. El català ara és optatiu i el castellà, en canvi, obligatori. Avui dia només hi ha dos centres en castellà, però es poden ampliar amb la LOMCE.

Terrón diu que la Generalitat ha intentat ampliar l'aplicació de la llei, però que finalment l'ha aplicat. “Diuen que tindrà els efectes mínims, però ja es noten”.

El SEPC s'ha mostrat satisfet amb la labor que s'està duent a terme a través del sindicat d'estudiants: “Ara tenim més força que mai”. En tan sols un mes, dos estudiants han secundat dues vagues i el seguiment ha estat total. Les peticions consisteixen a recuperar la democràcia interna de les escoles, decidir el currículum en elles, estudiar només en català i llevar les subvencions a les escoles excloents. El que vindrà no ho té clar. A l'espera dels resultats de la força mostrada al carrer, tenen previst constituir una taula de negociació amb el Govern: “És la gran aposta d'aquest curs”. En cas d'aconseguir-ho, ha explicat que ho aconseguiran amb el procés d'autodeterminació de Catalunya, perquè les demandes van en la mateixa línia i darrere de la LOMCE hi ha "interès polític": “L'educació a Catalunya és l'arma que utilitza el Govern espanyol per a imposar polítiques concordes als seus interessos, i això cal evitar-ho”.