“En l'àmbit del caseriu hi ha dos col·lectius prioritaris, en la nostra opinió: un és el de les dones i l'altre el dels joves”. La jove baserritarra Alazne Intxauspe Elola ens explica el punt de partida de l'estudi impulsat per diferents agents que treballen en l'àmbit de la sobirania alimentària (EHNE Bizkaia, Mundubat, Veterinaris sense Fronteres, Bizilur i Emaus): conèixer la situació de les persones joves baserritarras que acaben d'iniciar-se en el sector i que treballen en l'agroecologia, així com les dificultats que tenen.

Acció
de recerca participativa

Han estat els
joves baserritarras els que han dut a terme l'examen: “En la majoria dels casos és un investigador qui fa l'examen, i aquest el fa necessàriament per la seva pròpia òptica”. Les preguntes de recerca també han estat definides entre els participants de la iniciativa, segons ens ha explicat Intxauspe, membre del procés. No obstant això, ens ha reconegut que han tingut dificultats: “No és fàcil mantenir la participació dels baserritarras en el dia a dia, i amb això hem tingut problemes”.

Entre els participants s'han donat cita, sobretot de Guipúscoa i Bizkaia, joves baserritarras que es troben entorn dels 20-40 anys. La característica que els uneix, més que l'edat, ha estat que en el sector tots han començat recentment, tots en procés d'incorporació, cadascun a la seva manera.

La
necessitat d'associar-se enfront de la precarietat

“Quan parlem de precarietat, el que ens ve al capdavant a tots és la precarietat econòmica. En el cas dels joves baserritarras, no obstant això, hem arribat a la conclusió que la precarietat té tres cares”, explica Intxauspe. En primer lloc, la precarietat econòmica esmentada: necessitat d'inversió, falta d'ajudes econòmiques, dificultats per a l'obtenció de terres, etc. En segon lloc, la precarietat en l'organització: dificultat per a actuar de manera col·lectiva i col·laborativa. I la tercera, la precarietat emocional: “En comptar a la mare, al pare o als amics que hem d'entrar en el sector primari, ens prenen per bojos, som joies per a tots”.

Com donar la volta a totes aquestes precarietats? La principal conclusió de la recerca ha estat la necessitat de cosir la xarxa: “Necessitem crear tot tipus de xarxes entre joves baserritarras de nova incorporació: per a agafar uns pots, compartir maquinària, crear un mercat, treballar…”. En definitiva, per a activar i motivar als joves.