Al juny de 2015 el Parlament Basc va aprovar una llei que impedeix de facto l'ús del fracking en la CAB. Aquesta decisió el va obligar a canviar les intencions del Govern Basc, però no el seu objectiu principal. El PNB, que va obrir la porta a l'aprovació de la llei per abstenció, ha insistit que la fractura hidràulica és avui una tècnica sense garanties de seguretat, però que és important saber quants hidrocarburs hi ha en el subsol de la CAB de l'una o l'altra manera.

Lakua també ha mantingut aquesta tesi, principalment a través del departament de Desenvolupament Econòmic i Competitivitat que dirigeix Arantza Tapia. Així, a l'octubre de 2016, la societat pública Hidrocarburs d'Euskadi (SHESA), dependent del Govern Basc, va presentar el projecte per a l'obertura del pou de gas Armentia-2 mitjançant tècniques convencionals. La ubicació del projecte es troba a escassos metres del pou d'Armentia-1, on es preveia realitzar la primera perforació mitjançant fracking, en Subilla, Vitòria-Gasteiz. Ja existeix una quantitat assignada per a aquest treball, en els pressupostos de 2017 que estan en dubte aquests dies: 4,3 milions d'euros. El cost total del projecte ascendeix a divuit milions d'euros.

Vint anys després de la primera volta

SHESA va construir en 1997 el pou Armentia-1, però allò va ser un fracàs; amb les tècniques disponibles no es podia extreure gairebé cap gas, ja que la fossa és de baixa permeabilitat. Aproximadament una dècada més tard, el Govern Basc va renovar la seva pretensió amb l'esperança que per a llavors es pogués extreure tot el gas subterrani: el fracking. La història posterior és coneguda. Una maniobra de Patxi López va provocar que tothom es posés a parlar del fracking i, de pas, va esclatar la lluita contra ell; finalment, es va aprovar la llei que ho impedeix.

“Si el fracking era necessari perquè les tècniques convencionals no servien, com és possible ara presentar de nou un projecte basat en tècniques convencionals?”, es pregunten els contraris al projecte Armentia-2. El SHESA, o cosa que és el mateix, el Govern Basc, es basa en un informe sol·licitat a l'empresa Thrive Energy per 53.600 euros per a defensar la viabilitat del projecte, encara que no es mostri una certesa absoluta. “Creiem que pot ser rendible, però fins que no comenci el sondeig no es pot avançar res”, va dir el director tècnic de SHESA, Luis Muñoz, en una compareixença en el Parlament Basc el passat 6 de març. De moment, s'està a l'espera de l'autorització del Ministeri de Medi Ambient espanyol.

El model energètic en qüestió

El col·lectiu Fracking Ez va ser el primer que es va oposar a la tardor al projecte Armentia-2. “L'única novetat és la desaparició de la paraula ‘fracking’”, van subratllar. Així doncs, van decidir delegar la labor d'oposició en altres mans. El grup Berriztu va néixer de l'organització d'una assemblea oberta a Àlaba.

L'objectiu de Berriztu és paralitzar el pou de Subijana, però no sols això: cal debatre sobre el model energètic, per a “conscienciar a la societat que anem pel mal camí”, ha assenyalat la membre del grup, Estitxu Villamor. “Ens volen fer creure que el gas és una energia neta de transició, però si es posa en aquestes infraestructures s'impedeix invertir en altres models energètics, com les renovables”.

La inversió de diners públics en els combustibles fòssils suposa un retrocés sense sentit, diu Berrizu. Aquest és també l'argument principal que manegen dos grups parlamentaris, EH Bildu i Elkarrekin Podem, que s'han mostrat en contra del projecte Armentia-2 de la coalició abertzale. Tots dos han reclamat la retirada dels 4,3 milions d'euros pressupostats per a 2017, mitjançant esmenes parcials que es votaran els dies 3 i 4 d'abril en el Parlament Basc. L'altre partit que s'oposa a les pretensions de Shesa és el pp, però a l'hora d'escriure aquestes línies no és segur quina posició concreta adoptessin els populars a l'espera de la decisió que ve de Madrid.

Obert el debat sobre els hidrocarburs

“L'impacte ambiental serà similar amb o sense fracking”, diu Estitxu Villamor; “encara que les tècniques siguin suposadament convencionals, la fossa és la mateixa, no convencional”. Això significa que la quantitat de gas que es pot extreure d'una sola perforació és molt petita, per la qual cosa l'operació no pot ser rendible sense la realització de molts pous. El desenvolupament del projecte podria provocar una ocupació territorial excessiva, segons denúncia Berriztuk.

Segons l'informe elaborat per l'empresa Thrive, el fracking seria la millor via per a extreure gas en Subijana, però si no existeix la possibilitat d'utilitzar-ho, podrien aplicar-se tècniques convencionals modernes. Entre altres coses, perquè la formació geològica denominada Balmaseda es considera molt heterogènia, presenta diferències que es poden explorar amb els mitjans convencionals. No obstant això, aquest argument no ha convençut als opositors de la rendibilitat del projecte ni de la falta de riscos.

Sembla que, en tot cas, el tema central no serà el possible impacte ambiental del projecte, encara que aquest sigui important, sinó la legitimitat de les inversions públiques en la cerca d'hidrocarburs.