Des de zero, els rics blancs van erigir un imperi, Sillicon Valley, les start-ups, les conferències naziorteanas. Encara ens venen al capdavant parlar d'emprenedoria i de creació d'empreses. Però en un moment en el qual les dificultats per a trobar treball són tan comuns, no són poques les que pensen a posar en marxa un projecte propi unint vida i treball. Tot això, tanmateix, ha faltat recursos i referents per a desenvolupar-ho fora de l'enfocament neo-liberal. Sí, almenys fins fa poc.

En 2015 van arrencar les iniciatives Beterri-Buruntzaldeko Kooperatzen i Bergarekin Berrekin Berregin, sobre la base de la mateixa preocupació en les diferents comarques. Enguany s'han unit, s'han estès també a Oarsoaldea i han creat la Fàbrica Koop: “Programa per a la promoció de la nova economia social i l'emprenedoria social”. O cosa que és més terrenal: una eina per a ajudar i treballar en xarxa als qui volen posar en marxa projectes per a transformar la societat i les seves vides.

La Fàbrica Koop és el resultat de la comprensió mútua dels diferents agents i l'intercanvi d'objectius. La Diputació Foral de Guipúscoa, sota el patrocini de Lanki, la xarxa OlatuKoop de Mondragon Unibertsitatea, Bagara, l'agència de desenvolupament comarcal Debagoiena, els ajuntaments de Beterri-Buruntzaldea i l'agència de desenvolupament Oarsoaldea estan treballant conjuntament.

Arianne Kareaga, membre del Centre de Recerca Lanki, afirma que el programa s'ha dividit en tres fases. El primer s'ha centrat en la formació, que està en marxa des de febrer fins a abril. En aquest, els participants combinen sessions teòriques amb sessions pràctiques per a aprofundir en les intencions del projecte. Aquest apartat es divideix en tres zones, però sovint es reuneixen totes per a realitzar diverses visites i sessions. En una segona fase, a partir d'abril, es realitzarà un seguiment i tutorització específica dels projectes per a facilitar el pas de la idea a l'acció. Finalment, en la tercera fase es treballarà la creació de xarxes entre els agents econòmics transformadors de cada comarca. Amb això pretenen oferir espais de trobada i col·laboració, així com ajudar a fer passos cap a una economia alternativa més organitzada.

Hi ha diferència

Hi ha una diferència. Així ho diu el lema d'aquesta primera edició de Koop Fabrika. Ha estat triada per desvincular-se del model d'emprenedoria que impera en l'actualitat, segons BEÑAT Irasuegi, membre de la plataforma Olatukoop. “El model que s'impulsa en la majoria dels àmbits és el d'èxit individual, que permet crear una idea genial i enriquir-la en un temps ràpid. Però és una mentida. Creiem que partint de les necessitats dels territoris, és possible que els treballadors i treballadores prenguin consciència del seu treball i construeixin les seves vides de manera digna”. Per a això, considera imprescindible treballar la dimensió social dels projectes, fer-ho de manera col·lectiva i col·laborar amb altres projectes.

Els temps dels projectes socials i col·lectius no sempre són curts. Per això, en la formació, a més de treballar la viabilitat dels projectes, s'analitza un altre element: l'habitabilitat. “Molts dels projectes que crearan els nostres alumnes seran els seus propis projectes de vida, i és necessari treballar la cura i la solidaritat entre els membres”.

Irasuegi ha considerat que una altra de les característiques de la bretxa és la importància que atorguen a les xarxes al llarg de tot el procés. “En l'emprenedoria tradicional és el mercat el que sustenta o elimina el projecte. Però nosaltres creiem que si el projecte respon a una necessitat, trobarà en la xarxa local i en el mercat social un espai per a treballar la viabilitat i l'habitabilitat”.

La importància del context emocional

“No esperava que l'acompanyament fos tan pròxim. A més, partir de l'economia social ens ve molt bé, perquè la nostra idea només s'entén des d'aquest punt de vista”. Són paraules de Paloma Alicia Martínez. Nascut a Mèxic i resident a Aretxabaleta, és membre de l'associació Gu Haziak Gara, que treballa a favor de la inclusió. Es va inscriure a la Fàbrica Koop perquè estan a punt de crear una empresa dedicada a la inserció. A més de la formació rebuda, està content amb la decisió presa perquè li ha donat un espai i temps per a treballar el projecte.

L'hernaniarra Aran Erasun també participa en aquesta primera edició de Koop Fabrika. El projecte que té entre mans és un programa per a empoderar a les dones a través del coaching i la formació associada. Diu que li ha ofert mitjans (metodològics, teòrics…) per a concretar i enriquir el projecte, però no sols això. “També m'ha donat el context emocional necessari per a submergir-me en una fase de canvi com aquesta i començar una cosa nova. És molt útil que totes les persones que participem ens escoltem i compartim el camí”.

Formació de tutors

La d'enguany és la primera edició, però tot apunta al fet que no serà l'última. Perquè s'estengui a més regions, seran imprescindibles les persones amb capacitat de suport a projectes. Per això, també han posat en marxa un breu curs sobre “formació de tutors i tutores”. En total, 30 persones treballen en això. Entre ells es troben tècnics municipals i personal d'agències de desenvolupament, però també membres de societats i cooperatives petites. Kareaga considera que es tracta d'una iniciativa molt important. “Tenen les seves pròpies experiències i d'elles podem extreure moltes lliçons. Així mateix, rebre formació en algunes àrees i ampliar el debat sempre és enriquidor. Tenim la sensació que en el futur estem sembrant xarxes per a cosir i fer passos cap a una cooperació més articulada”.

L'iniciat en tres comarques sembla que s'ampliarà en breu, ja que s'han rebut ja les peticions dels agents interessats i de les comarques. No obstant això, Irasuegi creu que es pot desenvolupar de manera diferent en cada comarca i que, probablement, això és el millor de tot. “M'imagino la Fàbrica Koop del futur com una xarxa de relacions econòmiques i socials que es crearan en el lloc”.