Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Perquè nosaltres renovem contínuament els nostres dispositius, els drets d'uns altres estan calcigats"

  • Izaro Basurko (Donostia-Sant Sebastià, 1981) és membre de l'Enginyeria Sense Fronteres. “En l'associació són molt necessaris els que no són enginyers”, explica. És expert en energies renovables i en cooperació, així com militant ecologista. Hem reflexionat amb ell sobre les contradiccions associades al desenvolupament de la tecnologia.
“New Yorkera oporretan joatea ez da eskubidea, denok ezingo genukeelako egin, ez legoke energia nahikorik. Eskubidea daukagu batetik bestera mugitzeko, baina ez edonola”. (Arg.: Dani Blanco)
“New Yorkera oporretan joatea ez da eskubidea, denok ezingo genukeelako egin, ez legoke energia nahikorik. Eskubidea daukagu batetik bestera mugitzeko, baina ez edonola”. (Arg.: Dani Blanco)
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Sense límits. Per tant, un grup creat per a la cooperació externa.

Ara, d'una banda, tenim un projecte a El Salvador, que estem tirant endavant amb un grup de dones d'allí. Crear sistemes de conducció d'aigua als llogarets, realitzar el sanejament per mitjà de l'ecotecnología… Tecnologia senzilla, però necessària per a elles. Tractem que estigui en mans de la comunitat, no dels seus governants. I tractem d'incorporar la perspectiva de gènere en el nostre treball. I és que la tecnologia no és neutral. Almenys pel que fa al gènere. La tecnologia es desenvolupa des de la perspectiva dels homes.

Potser perquè té un objectiu masculí: dominar el món?

Diria que sí, el que es vol aconseguir amb la tecnologia és dominar la naturalesa. No obstant això, què entenem per tecnologia? Moltes vegades associem el concepte a l'alta tecnologia, però hi ha altres tecnologies relacionades amb la cura, a les quals anomenem artesania. Però si no haguéssim creat atuells de fang no tindríem la vida que ara tenim. I l'agulla i les tisores… Moltes tecnologies estan “ocultes” perquè només les usen les dones. En definitiva, algunes tecnologies tenen més potència per a transformar la naturalesa i altres menys. Hi ha el que nosaltres diem tecnologia per al desenvolupament humà, i és utilitzar aquestes idees. No podem crear la tecnologia sense més, simplement per crear. I al costat d'això, una altra reflexió: qui ha de tenir la competència de la tecnologia, qui i per a qui ha de crear? Creiem que la societat hauria de tenir aquesta competència.

Aquí també treballeu.

Entre altres coses, realitzem cursos per a explicar què és la cooperació internacional, perquè a vegades la gent no sap molt bé què és.

Tenim falses creences en cooperació?

Sovint ve gent dient “jo sigues molt, vull ajudar i vull anar a El Salvador a fer el meu projecte”. Nosaltres creiem que aquest tipus de col·laboració a vegades és bona, però que ha de ser més transformadora. Cal pensar per què aquests països estan com estan i als quals ens venen els diem “potser no és necessari anar a ajudar, sinó canviar aquí la nostra forma de vida”. Volem que la col·laboració sigui paral·lela, no asimètrica, solidària però sense caritat. Preferim que gestionem els nostres projectes, però que la gent d'allí els executi, perquè allí també hi ha bons enginyers.

A les escoles d'enginyeria, a més de l'enginyeria, s'ensenya també un pensament?

El pensament de Mainstream és una tecnofantasia: la tecnologia pot arreglar-ho tot, mantenir-te tranquil i continuar vivint com fins ara, no hi haurà problemes. Inventarem alguna cosa per a solucionar el canvi climàtic, per a consumir menys energia... I creiem que falta una visió més crítica. Realitzem cursos a les escoles d'enginyeria i els alumnes ens diuen: “Tot el que ens han ensenyat ha estat com construir això i altres, però mai ens han dit per a què”. Un embassament, per exemple: s'aprèn quines turbines utilitzar, quins càlculs fer… Però no se'ls diu qui són els afectats o per a qui beneficia aquest pantà.

Vostè ha esmentat la promesa d'una via tecnològica per a consumir menys energia. Les renovables no paren de créixer, però molts han advertit que les renovables no són suficients per a mantenir l'estil de vida actual.

El problema no és tecnològic, sinó del sistema social. No podríem consumir tots tant com nosaltres. Caldrà frenar el ritme de vida i reforçar altres valors. Hi ha coses que es poden fer sense consumir tanta energia: llegir, escoltar música, anar al teatre, aprendre teatre…

Es fan, no obstant això…

Sí, però no són tan atractius com volar a Nova York. I no podem anar tots de vacances a Nova York.

No té dret a anar-se a Nova York?

No, perquè no podríem fer-ho tots. Si volguéssim fer-ho tots junts, no hi hauria suficient energia. Tenim dret a moure'ns, però no de qualsevol manera. I, d'altra banda, als preus que nosaltres anirem a Nova York, el petroli s'ha d'explotar a un preu molt econòmic en un altre lloc del món i violar els seus drets. Ocorre el mateix amb els mòbils, els ordinadors, i alguns els canvien gairebé tots els anys. Perquè nosaltres comprem i renovem els nostres aparells a baix preu, els drets d'uns altres estan calcigats.

L'objectiu no és que el consumidor se senti contínuament culpable.

No, l'objectiu és ser conscient. Necessites un telèfon mòbil? Sí, però utilitza conscientment i no compris un cada any, i si pots, pregunta, d'on ha vingut això? El telèfon, el tomàquet o la roba. Com a consumidors tenim força per a canviar les coses. “Per a què volem tecnologia?”, aquesta és la pregunta que hem de fer. Per a què i per a qui. Si és per a millorar la nostra qualitat de vida, utilitzem-la, però si és per a complir els nostres desitjos trepitjant els drets d'altres persones, doncs…

Unibertsitatetik ekologismora

“Ingurumen Zientzia ikasketak amaitutakoan garatuta nuen kontzientzia, horregatik sartu nintzen ekologismoan. Gero Mugarik Gabeko Ingeniaritzaren mintegi batean parte hartu nuen, elkartean zer ikuspuntu zuten ezagutzeko, eta haren ondorioz boluntario aurkeztu nintzen. Ez dakit Ingurumen Zientziak ikaste hutsak kontzientzia ekologista garatzera bultzatzen duen. Nik behintzat zortea izan nuen: irakasle onak egokitu zitzaizkidan, gauza askotaz pentsarazi zidatenak. Horrela egin nuen jauzia ekologismora”.


T'interessa pel canal: Garapenerako lankidetza
Helen Clark
"Tenim tres forces poderoses en el món, els Estats Units, Rússia i la Xina, i tot és a les seves mans", ha afegit.
Helen Clark (Hamilton, Nova Zelanda, 1950) és l'ex primera ministra de Nova Zelanda i ex secretària del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Una de les dones líders més influents del món, ha destacat la seva labor en la lluita contra la... [+]

2017-03-15 | Unai Brea
Nazioarteko garapenerako EAEko legediak ezartzen duen %0,7ko laguntza ez da betetzen ari

EAEko Garapenerako GKEen Koordinakundeak ekintza ikusgarria egin du Donostian, 2007an onartutako Lankidetzarako Euskal Legea betetzen ez dela salatzeko. Akrobata batek bere burua zintzilikatu du Bulebarrean, Elkartasuna, guztion garapena zioen pankarta baten alboan, GKEen... [+]


Eguneraketa berriak daude