Mentre tothom estava entretingut mirant com s'elegia al president dels Estats Units, Donald Trump, aquell mateix dia l'Índia es va veure sacsejada per un terratrèmol que alteraria d'arrel les vides de 1.250 milions de persones. El passat 8 de novembre, a les 22.00 hores, els principals mitjans de comunicació de l'Índia van comunicar que a mitjanit quedarien sense validesa els bitllets de 500 i 1.000 robins, la qual cosa suposa el 86% del total dels diners físics que circulava pel país. Modi concedia als ciutadans un termini de 50 dies per a lliurar diners vells en bancs i reemplaçar-ho en paper, perquè, de pas, comencés a funcionar amb diners electrònics.

La premsa econòmica ha posat en valor els valents passos donats per l'Índia en la seva economia monetitzada –demonetisation, cashless economy...– i en el seu intent de modernitzar-se. Modi va explicar als ciutadans que una mesura d'aquest tipus era necessària per a eliminar la corrupció, el diner negre i el finançament del terrorisme. No obstant això, ara han començat a estendre's pel món les seves veus crítiques que afirmen que el canvi està sent molt dolorós per a molta gent, en el fons per als més febles. També es calcula que hi ha centenars de morts pel desnonament de la moneda a Espanya.

GRAIN, moviment mundial pels agricultors i la sobirania alimentària, ha assegurat al febrer que “l'economia sense moneda és un gran cop per als petits productors”. GRAIN segueix amb especial atenció els canvis que porta amb si la globalització neoliberal a Àsia en el seu butlletí Supermarket Watch Àsia: “En els mercats ambulants es basa l'economia i la vida de milions de persones. I, no obstant això, són molts els països asiàtics que han organitzat els mercats locals i les polítiques d'enfonsament de la gent que viu gràcies a ells. Des d'Hong Kong fins a Hanoi, els governs prohibeixen els mercats, afeblint al mateix temps les normes que controlaven la força de les grans corporacions i la bogeria dels preus”. L'exemple més extrem d'aquestes polítiques és la decisió de l'Índia.

La decisió de fer passar l'economia dels diners físics a la banca digital i als diners de plàstic –les targetes– no ha colpejat tant a les grans empreses dedicades a la corrupció i al negre, sinó als productors a petita escala, als agricultors i als venedors de carrer, que tenen majors dificultats per a accedir a la banca digital. En els primers mesos el descrèdit ha sacsejat a tots els sectors del comerç i les vendes, però des de sempre s'han basat en els diners físics de manera especial, en l'agricultura i en treballs informals no declarats.

En un país tan extens com l'Índia, la substitució de bitllets vells ha estat extremadament esgotadora i el fet que de la nit al dia només el 14% dels bitllets estiguin en mans dels ciutadans ha sumit als milions en l'angoixa. A l'Índia, més del 95% de les compravendes s'efectuaven en efectiu, i el 90% dels venedors no tenia la possibilitat d'acceptar diners, com a bitllets. El 85% dels empleats cobrava jornal en metàl·lic i la meitat de la població no tenia comptes corrents en cap banc. En els dos mesos posteriors a la decisió de Modi s'han obert milers d'aparells electrònics que han facilitat les transaccions digitals, el comerç amb targetes de crèdit ha augmentat un 10%... però mentrestant, als comerciants del carrer se'ls han esgotat els negocis, ja que, com ells, també els compradors s'han quedat sense diners.
Tots els indis a la força consumidora

El treball informal sense contracte constitueix el 93% de la plantilla de l'Índia i són les que més han sofert amb el canvi sobtat. Milers de treballadors han perdut la seva ocupació, segons l'informe de Grain. “La construcció s'ha alentit. Els taxis, els rickshaws de bicicleta, els empleats de cases, els estibadors i molts altres sofreixen grans dificultats. Quan molts obrers que cobren el jornal per dies es queden sense treball i diners, comença una migració inversa, de les ciutats als llogarets”.

En el comerç també els petits perden.

Els venedors del carrer han rebut un gran grapat, ja que el seu negoci es basa en monedes físiques. D'un dia per a un altre s'havien quedat sense compradors i, a més, sense poder retornar-los els diners als pocs que s'acostaven. Per contra, amb el canvi, han sortit reforçats els grans supermercats i els especialitzats en comerç electrònic. I Dharmendra Kumar escriu en el butlletí de GRAIN que si el Govern de Modi apuntava al principi com a causa de la desmonetización de la corrupció, el mercat negre i el terrorisme, aviat va començar a exposar el veritable argument: Modernitzar l'Índia transformant-la en cashless economy.

Bàsicament, la decisió de convertir a tots els indis en consumidors és la raó per la qual s'amplia els diners de plàstic: les maneres de canviar, vendre i comprar la vida quotidiana de la gent, els circuits d'accés a tot menjar i subministrament. “La companyia Paytm, líder dels pagaments electrònics a l'Índia, té darrere a Alibaba, el gegant xinès del comerç electrònic. Alibaba ja té 20 milions d'usuaris a l'Índia i té molt a guanyar d'aquesta operació governamental. El desig de Paytm i Alibaba és canviar les formes de compra dels indis”. Amazon i Flipkart, líders del comerç electrònic a l'Índia, també estan invertint molts diners per a augmentar les seves vendes. S'han posicionat bé per a guanyar competència als venedors ambulants i als petits comercialitzadors independents.

Wade Shepard ha confessat en la revista Forbes, a la qual estimen els executius neoliberals: “L'operació de desmonetización de Modi ha consistit en una tàctica de xoc doctrine [com la que defineix Naomi Kleinen] per a eliminar el mercat basat en diners, per a digitalitzar més l'economia i la població i convertir-la en una xarxa econòmica més formal que faciliti la imposició d'impostos”.

Els moviments de petits agricultors a l'Índia retreuen al primer ministre en una carta oberta que els ha proporcionat el major dels extrems presos des de la independència del país. Una vegada començades les mesures de desmonetización, les autoritats de Delhi no han tingut en compte a les poblacions rurals de l'Índia, no han reparat en les diferències de vida entre els habitants de les metròpolis i els altres, no els ha importat en quina època de l'any i com implementar les mesures perquè passessin més dolces en els calendaris dels pagesos.

En les fires de sempre s'han esmentat les dificultats que viuen els compradors durant aquests mesos, com els baserritarras. Per contra, els representants dels agricultors han donat especial importància a la supervivència de les petites cooperatives de crèdit que compleixen una obligació fonamental en el cultiu, posant en perill la supervivència de la gran banca que ho vol devorar tot.