La idea es va posar en marxa fa tres anys a Baztan: (H)ilbeltza, setmana de la novel·la negra. Des de llavors, el gènere negre s'ha posat en marxa i s'estan organitzant diverses xerrades, taules rodones, presentacions, passejos, actuacions de bertsolaris, etc. Han estat formats en el seu treball, amb formació en moviments populars, i, en dedicar-se a la setmana de la novel·la negra, sabien per on i on havien d'anar. Abans d'ara ja ho ha dit Elurre Iriarte, una de les organitzadores: “La literatura té grans possibilitats de fer crítica social, i dins de la literatura, la novel·la negra té, sobretot, l'oportunitat de fer aquesta crítica social. Això és el que ens interessa, la crítica social. En les novel·les negres sempre està la corrupció, sempre és aquí aquest submon, molt fosc, que es veu en el cansament”.

Loidi i Izeta, abans de Rodó

Potser l'escriptora Dolores Rodó, amb la seva novel·la tan plena d'èxits com en castellà, també va animar als lectors d'aquesta vall que es trobaven en el seu racó. No els va agradar molt aquell gran asots i, en part, per a respondre a ell, van crear la setmana de la novel·la negra. Fins sentien dolor. Moltes vegades Elurre Iriarte ens ha dit: “Sembla que ara hem descobert Baztan i ara hem descobert la novel·la negra. Hem volgut demostrar que Baztan ja va ser aquí fa temps, i a més, ha tingut relació amb la novel·la negra. Per exemple, la novel·la negra que va escriure Mariano Izeta, l'escriptor d'Elizondo. Després del famós Quinze dies d'Urgain de José Antonio Loidi, va venir el d'Izeta”.

(H)ilbeltza no debaldan, i Loidi i Izeta són els dos noms que han celebrat roent en la setmana de la novel·la negra de Baztan. Va ser en la segona edició de 2016: d'una banda, en homenatge a José Antonio Loidi, van convidar a Anjelita, una germana centenària de l'escriptor, i per un altre, van republicar el treball d'Izeta, amb l'ajuda de l'Ajuntament de Baztan. Al costat d'ells, estan els treballs que ens va posar el difunt Gotzon Garate al Baztan; per a començar, la mà suau i les cartes d'Elizondo. D'altra banda, són els que va escriure durant les seves estades en el caseriu Ixtola de Sunbilla els que va escriure la nova Plaga, i la ja esmentada carta Elizondo, que Garate va construir a la casa Iriarte d'Arizkun.

Experiment iniciat pels lectors

(H)ilbeltza va començar amb els lectors, d'ells ha vingut la setmana. Aquests lectors portaven vuit anys llegint i fent alguna campanya “Conversant amb escriptors”. Sempre parlant d'això i d'allò, se'ls va ocórrer dedicar-se a la novel·la negra, fer alguna cosa.

Al principi es van recordar de fer una conferència o un cap de setmana, però aviat es van adonar que tenien la idea de completar un programa de tota una setmana, tots ells al voltant de la novel·la negra. Així que van començar a dir que no sabien el que anava a venir. “Gairebé va ser un experiment aquella primera edició”, com sabem Elurre Iriarte. Van començar al gener de 2015 i des de llavors han complert tres anys, i, sense por d'equivocar-se, ha guanyat pes (H)ilbeltzak, ha guanyat presència en la setmana de la novel·la negra dins dels actes literaris que se celebren a Euskal Herria. “La nostra, la d'hivern. A l'estiu tens els Dies de Poesia d'Ea, la Literatura de Zarautz a la primavera, la Fira de Durango a l'hivern…”, sempre en paraules d'Iriarte.

No obstant això, els lectors que es reuneixen al voltant dels llibres no estan treballant solos al Baztan. Tant locals com forans han aconseguit reunir un bon nombre de lectors als actes que s'han celebrat amb motiu de la novel·la negra als pobles de la vall. “Els dies laborables es reuneix sobretot gent de Baztan, i això és el que volíem. D'altra banda, tenim el criteri que els esdeveniments se celebrin als pobles de l'un i l'altre. Serà en Arizkun, en Aniz, en l'altra, en Erratzu, en Berroeta, en Elizondo, en Lesaka o en qualsevol altra part. I la gent de Baztan es mou d'un costat per a un altre”. A la fi de setmana, evidentment, s'ajunten amb els baztaneses, sobretot els forasters, gent i gent que ha passat pels set pobles d'Euskal Herria.

La setmana? Tot l'any!

La setmana de la novel·la negra no és, no obstant això, de set dies. Els de (H)ilbeltza sempre estan treballant, sempre de negre, sempre a la vista, i tenim la prova ilbeltza.eus. La seu de la xarxa està plena de continguts de tota mena, amb discursos i converses sobre la setmana de la novel·la negra, però també amb diàlegs escapats, reflexions a mode d'assaig curt escrit i altres. Si hi ha algú, els de (H)ilbeltz han intentat obrir nous camins, obrir encara més la finestra a la literatura en basca, tirant de la novel·la negra, sempre al Baztan, fora de la capital.

D'això s'adonava Aingeru Epaltza, que l'any passat va escriure la columna “Beltz” en el periòdic Notícies de Navarra, i també una jornada en castellà a Pamplona, en la qual es va parlar d'això: “Enguany també haurà de competir amb Pamplona negra des d'avui [(H)ilbeltzak], en un desavantatge evident. El mateix, o major, que existeix des de l'elegància de Baluard i el glamur fins a la senzillesa de les sales d'Arizkun i Irurita, es troba entre els sistemes literaris de castellà i basc. No sols en grandària, també entre lectors i periodistes. Això fa encara més gratificant l'esforç dels qui treballen en negre en iniciatives com a H)ilbeltza”. La trajectòria d'aquests tres anys ha demostrat que per dins és un soufflé del glamur, mentre que la setmana de la novel·la negra que va començar a organitzar-se al Baztan en 2015 està plena de fantasmes. Malgrat aquestes elegàncies subtils de la capital navarresa i de les dimensions dels uns i els altres, el basc ha tingut un càlid acolliment per part de la gent de Baztan (H)ilbeltz, i són conscients d'això els creadors de la iniciativa negra. No en va Maitane Maritorena, en una entrevista de Xorroxin, deia: “És el tercer any, però hem aconseguit una gran referencialidad”.

Beca (H)ilbeltza

Els treballs s'estan duent a terme bé: recol·lectant lectors, atraient a escriptors i creadors de tota mena, utilitzant nous aires d'imaginació, en auzolan, duent a terme una iniciativa exemplar entre la ciutadania de Baztan i les autoritats polítiques a nivell de vall. Per exemple, ens sembla una excel·lent conclusió de la col·laboració entre (H)ilbeltzak i l'Ajuntament de Baztan, la beca (H)ilbeltza, dirigida amb la col·laboració de l'editorial Txalaparta, “amb la finalitat de difondre la literatura negra basca i traduir al basc la literatura negra del món”. Encara que les novetats de les bases es troben en el portal anteriorment esmentat ilbeltza.eus, cal indicar que la beca té un premi de 6.000 euros, que s'han promès treballs d'almenys 145.000 caràcters, i que abans del 23 de juny s'ha de presentar la mostra en el registre de l'Ajuntament de Baztan. La beca ja està en marxa, és l'última notícia que ha portat (H)ilbeltz, aquesta vegada gens negra.

Podria ser el camí per a avançar la novel·la negra. Fins que la vegin, no puc dir si ho serà. Fa dos anys, en la taula rodona celebrada en la setmana de la novel·la negra, els escriptors Itxaro Borda i Jon Alonso van utilitzar la mateixa pregunta. Hem sabut llegint a Imanol Ibaigarriaga, professor i blogero arranondo.com: “En opinió d'Itxaro Borda, aquest nou moment de [alto-el-foc] suposa un fiançament de les forces en el dia a dia (…) la novel·la negra sobre la realitat socioeconòmica de la majoria de la ciutadania (…) Jon Alonso, per part seva, creu que si fa trenta anys es debatia sobre la possibilitat d'escriure una novel·la negra basca, avui dia ha crescut bastant el nombre de lectors, a més de que la novel·la negra sigui possible”. És un espectacle. Mentrestant, ja està en camí la beca (H)ilbeltza, beca de novel·la negra a Baztan.