Les eleccions presidencials franceses de 2017 són les més especials dels últims 60 anys. Sense l'inici oficial de la campanya, els experts l'han qualificat de "sense èxit". A continuació, i amb la cessió dels programes de candidats per a una pròxima ocasió, es distingeixen les següents eleccions:
1. 5. En l'època republicana, els presidents que acaben d'acabar la legislatura han tingut més oportunitats de continuar governant, aquesta vegada l'únic president ferm en la carrera és Marini Le Pen del Front National. És molt difícil de detectar qui competeixi amb ell en la segona volta. Els favorits són François Fillon (Els Républicans) i Emmanuel Macron (En Marche). Un acord d'esquerres entre Benoît Hamon (Parti Socialiste) i Jean-Luc Mélenchon (La France insoumise) podria estimular l'opció de l'esquerra abertzale a través d'un acord. La veritat és que, a la vista de les posicions de tots dos, l'opció és impossible.
2n Primaris: A França, les primàries mai tenen la importància que han tingut. Els primaris s'han jugat en els partits de dreta i esquerra (LR i PS), i tots dos han sofert una forta erosió. Si Nicolas Sarkozy no va guanyar –va ser president–, Alain Juppé –centrista de la dreta– es va anunciar vencedor de les primàries de la LR. Corromput per les conjectures, Fillon va ser el vencedor aixafant les enquestes. Per part seva, el PSN, que es va negar a presentar a Hollande per part seva, va fer patent el seu trist mandat. L'ex primer ministre Manuel Valls va voler succeir a Hollande, però la línia socialdemòcrata del PS, l'aparell del partit, ha hagut de "reconèixer" que ha perdut el suport dels seus votants. Hamon ha vençut. Per a molts del partit, un candidat que no està a l'altura de president, és més, en alguns cercles polítics Hamon ha creat "el riure". Les eleccions primàries celebren el V Congrés Nacional dels Diputats. Han destapat les mancances dels principals partits que han governat en l'època de la República.
3. L'assumpte de Penelopegate Fillon s'ha convertit en un cas difícil per als francesos, tant des del punt de vista polític com moral. Després que la revista satírica Le Canard Enchainé denunciés al candidat de LR, Fillon, haver emprat els seus familiars mitjançant falses ocupacions, es va deslligar un ambient de desesperació en l'Hexàgon. Les acusacions de corrupció exercides per l'ex primer ministre han condicionat la precampanya i han pertorbat profundament a la dreta gaullista. Fillon s'ha enfrontat amb contundència als qui li han oposat en el seu partit. No obstant això, l'opció de LR ha perdut molts punts respecte a Macron, que s'ha quedat fora. Fillon va insistir que Juppé substituiria a Fillon. Últimament, ha rebaixat el seu ímpetu inicial i s'ha mostrat més tranquil davant la Justícia. Després d'haver guanyat les primàries, Marini era l'única que podia fer front a Le Pen, però el litigi contra ella ha suposat un gran desgast per a ella i per a la dreta. Fillon tindrà un seguiment de la Justícia al llarg de la campanya, així com un “fantasma”.
4. Es diu que és la “conspiració” la que “ha tacat” la precampanya. A França no s'han sentit en cap moment acusacions de la mateixa magnitud que entre els candidats. Fillon ha qüestionat la imparcialitat de la justícia francesa. Al seu judici, aquesta campanya ha estat dirigida pels que controlen l'aparell de l'Estat, des de l'Elisi i Matignon, i pel primer ministre, Bernard Cazeneuve, encara que de manera indirecta. Els seus advocats creuen que la justícia ha estat "orquestrada" pels mitjans de comunicació per a lluitar contra Fillon pels seus drets. Només els ciutadans poden jutjar-ho, i això ho faran a través dels vots, ha dit el candidat de LR. Fillon ha acusat els seus enemics polítics d'haver format part del seu "assassinat polític". Un candidat a la Presidència del V no els tenia. Posar en dubte les estructures i els valors de la República. No obstant això, la majoria dels francesos creu que Fillon no sols ha franquejat la línia vermella, sinó que també ha travessat la seva pròpia tomba.
5. Fenomen Macron: En Marche és el partit polític que ha de portar a Macron a l'Elisi. “Què és Macron, de dretes o d'esquerres?”, pregunten els francesos. Macron no té complexos, prefereix el terme "rassement emblema", és a dir, ofereix la "concentració" de sectors d'esquerra i dreta per a sortir de la crisi que viu França. Els esquerrans l'acusen de proliferació i de suplantar al capitalisme liberal. Per part seva, la dreta titlla d'irrealista a Macron i ho titlla de populista. No obstant això, ell és conscient que per a l'établissement que gestiona l'economia actual el seu perfil polític és molt millor que el de Fillon, Hamon, per descomptat. Durant el mandat d'Hollande, ministre d'Economia, Macron va abandonar el Govern a temps i va emprendre una ràpida carrera cap a l'Elisi. Al costat de Le Pen, és el favorit per a la segona volta de la Volta a Espanya. A pesar que tots dos han de superar moltes contradiccions i molts obstacles –a Le Pen primer i a Macron finalment, a tots dos els acusen d'haver fet un mal ús dels diners–, han arribat a la porta de la campanya millor que la resta de candidats.
6. Enquestes: els cinc candidats esmentats no són únics, hi ha almenys altres cinc, i es pot presentar més en l'últim moment. Els sondejos li situen entre l'1 i el 3% dels sufragis, la qual cosa no deixa indiferent a cap d'ells. No obstant això, al seu judici, les enquestes manipulen completament a la ciutadania. La majoria de la població cada vegada està més convençuda que les enquestes i els mitjans de comunicació “manipulen” la voluntat dels electors. La veritat és que les enquestes han estat anunciades i els resultats dels comicis no han coincidit en els últims temps. El cas de Donald Trump. En les primàries dels Estats Units, les enquestes no van prometre a l'actual president el suport rebut per part dels ciutadans. A França, un "fantasma" semblant es mou per l'aire.
7. El fenomen Hamon és paradigmàtic. Sembla ser que està cridat a superar el fracàs del socialisme real. No obstant això, no és el candidat del PSE, o almenys no ha estat aprovat pels màxims dirigents de la formació fins a la data. Hamon substitueix a Valls i el partit exigeix a Hollande que doni el seu vistiplau a la dolenta política quinquennal que ha dut a terme. Si Hamon fa això, Mélenchon pot rebre molts vots d'esquerres que li donen suport. Mélenchon, no obstant això, és per a molts el representant del dèspota i jacobinista de l'esquerra. Molts ex comunistes han triat a Macron per ell i a Hamon. L'esquerra francesa també està afligida pel mateix liberalisme que ha dominat el món.
8. França viu una crisi econòmica, social i política. La mundialització i la conflictiva situació a Orient Pròxim, entre l'islamisme fonamentalista i el gihadisme, han fet que el seu caràcter es vegi desbordat. Per exemple, el president turc, Erdogane, i el ministre d'Exteriors, Cavusoglu, han protagonitzat un míting contra la Unió Europea en Metz. Diuen que a Europa el nazisme està viu. La canceller alemanya, Angela Merkel, i els Països Baixos, entre altres, han estat els protagonistes de les seves paraules a Alemanya. No obstant això, mentre la compareixença dels mandataris turcs ha estat prohibida en diversos estats europeus, els francesos han hagut d'escoltar en el seu territori insults contra els turcs. El pes de la comunitat turca a Europa –i a França- ha facilitat el “reconeixement” del Govern francès a les portes de les eleccions. La crisi i la deriva europea estan tenint un impacte especial a les portes de les eleccions –Europa ha respirat, perquè el liberalisme ha vençut al populisme de dretes en les eleccions dels Països Baixos, rebutjant provisionalment al “fantasma” Brexit. No obstant això , el fenomen Trump funciona com un “fantasma” a França i a Europa. L'enemic de la Unió Europea, Marini Le Pen, està fent un bon ús d'aquest efecte.
"Gerrarte" sasoian, Frantziako Estatuko hauteskundeen lehenengo eta bigarren itzuliaren artean alegia, fenomeno interesgarri baten lekuko izan ginen, garbi islatzen duena Europan eskuin muturrak bizi duen egoera eta horren aurrean gainerako indar politikoek duten... [+]
La setmana passada vaig comprar sabates noves de muntanya en una botiga d'esports d'aquesta costa tan gran que no nomenaré. No soc alpinista, no soc cec en la lluita pels cims, sinó un simple ciutadà aficionat a vagar pels vessants: m'agrada com l'alè m'estripa els pulmons,... [+]
En el moment en el qual he escrit aquest article, encara no ha estat la segona volta de les eleccions presidencials franceses. No obstant això, les enquestes apunten al fet que Emmanuel Macron hauria de ser el nou president de França. A Brussel·les estaran contents per haver... [+]
Ipar Euskal Herrian ere atera da garaile Emmanuel Macron, botoen %76,52 lorturik. Abstentzioak, baliogabeko botoek eta boto zuriek ere presentzia handia ukan dute, orokorki, aurreko hauteskundeetan eta zehazkiago, lehen aldiz Le Pen bigarren itzulian kokatu zen 2002 urtean baino... [+]
Azken hamarkadetan ezkerraren barruan gertatzen ari dena "iraultzailea" da. Honen barruan topa dezakegun perfil soziologikoen arteko aurkakotasuna oso nabarmena da.
Emanuel Macron Frantziako V. Errepublikako zortzigarren presidentea atera da bigarren itzulitik. Haatik, ezustez beteriko ziklo elektorala ez da horretan bukatzen.
Hara, frantsesek hautatu dute datozen bost urteetan buruzagi gisa edukiko duten lehendakaria: adinez gaztea, bankari eta ministro ohia, suhi ideala askorentzat, kontraesanez betea, beldurgarria neurri handi batean erreforma drastikoak eramango dituelako ekonomia eta sozial... [+]
Emmanuel Macron da Frantziako presidente berria, hautesleen bozen %65,5 jasota. Marine Le Penek, berriz, %34,2 boz bildu ditu. Macronek 20,7 milioi herritar inguratu ditu eta Le Penek 11. Sei milioi hautesle abstenitu dira.
Estimazioak baina ez dira artean, baina Le Penek ez ditu espero zuen bozen %40 jaso, %35era ez da heldu. Alta bada, hamaika milioi boz bildu du FNk. Auschwitz ahaztu dute frantziarrek, neoliberalismoa garaitu da.
Frantziako presidentetzarako kanpaina fini da eta gogoetatzeko unea heldu. Igandeon argituko da dilema: Macron ala Le Pen. Alea jacta est (Dadoak botata daude). Macron presidente. Ala ez?
Zundaketek informazio kuantitatiboa ematen badute, ez dute elementu kualitatiborik salatzen. Frantziako lehendakaritzako hauteskunde hauetan omnipresente diren zundaketen arabera Marine Le Pen izanen da bigarren itzuliko galtzailea. Xenofobiari emandako erantzuna, parte-hartzea,... [+]