Després de dos dies de reunió a Istanbul, els assistents a la Conferència Palestina en l'Exterior han creat una entitat política que aposta per aprofundir els drets de la diàspora palestina. No amb la idea de substituir i excloure a l'Organització per a l'Alliberament dels Palestins (OLP), sinó amb la idea de completar-la i impulsar una estratègia contrària a la política d'ocupació israeliana.

La PAE va ser fundada en 1964, era una època completament diferent. Amb la figura del president egipci, Gamal Abdel Nasser al capdavant, va ser formada juntament amb la participació de la Lliga Àrab i els sindicats, organitzacions juvenils, persones refugiades i organitzacions feministes palestines. Encara avui, Yasser Arafat i Fatah, que tant és present en Palestina com en els camps de refugiats, van ostentar la presidència de l'organització; en 1969. Malgrat ser el tercer, Arafat va ser el més memorable, ja que va ser la mà que va signar els Acords d'Oslo en 1993 i la primera a donar-li la mà a Shimon Peres davant Bill Clinton, un gest que encara veuen amb mals ulls els perdedors de tota aquesta història.

Conveni per a la superació d'intifades

Va ser representat com un acord que va enaltir l'acord internacional i que deixaria enrere Intifada. A pesar que es va tractar d'estendre la idea que es va aconseguir un acord de gran èxit per la pau, el temps va reafirmar les tendències i va portar amb si greus conseqüències per al palestí. Entre altres coses, en renunciar al 78% del territori històric palestí i acceptar viure en el 22% restant, Israel va continuar amb el seu projecte d'ocupació i colonització després de l'inici de l'ofensiva en 1948, emprenent el camí de la neteja demogràfica, que avui és molt significativa amb una imatge de prop de 700 quilòmetres de muralla que representa perfectament aquesta estratègia.

Quan els efectes han estat mediàticament espectaculars, com les ofensives de 2011 i 2014, hem conegut els fets de manera extensa, però els efectes de l'ocupació es produeixen a diferents nivells i tenen presència en tots els àmbits, que les realitats inevitables tant dins com fora de Palestina empitjoren i que la cotidianeidad sembla un càstig sense fi.

Entre altres coses, aquesta Conferència de Palestins en l'Exterior fa una crítica a la PAE, liderada per Fatah, per haver creat un líder que només obeeix a l'Exèrcit israelià. En l'última declaració del Congrés, l'expert en legislació Anis Al-Qasem ha acusat el lideratge del PAE de dilapidar els drets històrics de Palestina en tractats israelians que han prolongat i aprofundit l'ocupació i el sofriment palestí.

No obstant això, aquesta nova entitat política, que encara no té nom, s'ha presentat com a suport de la PAE, segons l'ex ambaixador de la PAE Ribhi Halloum, “estem intentant crear una estructura que vulgui ser el suport de la PAE”, per la qual cosa la idea no és crear un nou partit, sinó construir una organització independent oberta a la participació de tots els palestins. Fatah ha qualificat el Congrés d'agressió contra la PAE per una iniciativa que pretén separar als palestins dels palestins, ha informat el Govern.

Seu a Beirut

A més de la decisió de fixar la seva seu a Beirut, els principals objectius del congrés inclouen la derogació dels esmentats Acords d'Oslo entre Israel i Palestina, la reestructuració de la PAE que millor representarà a tots els palestins, i el Consell Nacional Palestí triat democràticament, és a dir, la constitució de l'organització legislativa exiliada de la PAE.

Fa tres setmanes, es va celebrar a Teheran el VI Congrés Internacional per la Intifada Palestina que organitza Palestina. En la conferència, Hezbollah ha afirmat que la República Islàmica de l'Iran "no ha oblidat a Palestina"; la situació dels refugiats palestins i sirians al Líban va a pitjor; les incerteses de la guerra de Síria; el BDS, la campanya de Boikot, Desinversió i Sancions contra l'apartheid israelià, també influirà. En aquest context, sembla inevitable preguntar-se si estem en l'època de canvis profunds a Orient Mitjà.