Als països desenvolupats, al costat de l'envelliment de la societat, l'ús de medicaments ha augmentat de manera espectacular. Entre 1990 i 2007 la venda de medicaments a la Unió Europea es va multiplicar per quatre, passant de 48.000 a 214.000 milions d'euros. L'envelliment de la societat mantindrà la seva tendència a l'alça. El consum massiu de medicaments també ha provocat controvèrsies i ha fet que s'investigui la repercussió que pot tenir en els éssers humans. No obstant això, l'estudi de l'impacte contaminant dels medicaments en el medi ambient a penes s'ha realitzat, però les persones que s'han fet han demostrat que el problema existeix: les conseqüències de la contaminació ja estan apareixent.
A penes s'han realitzat estudis per a analitzar l'impacte contaminant dels medicaments en el medi ambient, però els fets demostren que existeix un problema
Les restes de medicaments que apareixen en les aigües dels rius tenen tres orígens. D'una banda estan els medicaments que han estat rebutjats de manera inadequada –que han estat dipositats en les escombraries o directament en el vàter–, per un altre els abocaments de les grans indústries farmacèutiques i centres de salut, i finalment, els que han estat expulsats pels humans. De fet, el nostre cos no absorbeix tots els components dels medicaments, sinó que a través dels excrements passen a les clavegueres i d'aquí als rius i rierols. Els Medicaments en el Medi Ambient llançats per Chemtrust al Regne Unit en 2014: una amenaça creixent per a les persones i els animals segons l'informe, excretem entre el 30% i el 90% dels components dels medicaments que prenem els éssers humans.
L'autor de l'estudi, Gwynne Lyons, considera que no es pot estar segur de la gravetat del problema perquè falten dades, però està convençut que els éssers humans abans que sigui tard es rescabalaran: “La situació actual és terrible; en els peixos hem trobat antidepressius, pastilles de contracepció, medicaments anticancerígens, tranquil·litzants i antibiòtics, i qui sap amb quins més contagis”.
Malgrat la llarga història dels medicaments, el seu poder contaminant no és del tot conegut. En els últims anys, els investigadors han descobert l'existència de rastres en els rius, principalment gràcies a la caiguda dels contaminants “tradicionals” i a les noves tècniques de detecció. En general, els afectats són el sistema neuronal i l'endocrí. També cèl·lules i estructures internes de resposta immune. A més dels animals, les plantes també sofreixen danys, podent reduir la seva capacitat de fotosíntesi i la seva supervivència.
Gwynne Lyons, investigadora:
“Hem trobat antidepressius, tranquil·litzants, fàrmacs contra el càncer, antibiòtics... en els peixos, i a saber amb quin més s'han contagiat”
Els investigadors no poden demostrar amb exactitud quins fàrmacs, en quines quantitats i com poden afectar cada espècie vivent. Maren Ortiz-Zarragoitia, investigadora de l'Estació Marítima de Plentzia de la UPV/EHU, ha explicat que fins que els danys siguin evidents és impossible preveure els efectes.
Avui dia no hi ha lloc “net”, segons Ortiz-Zarragoitia. Les masses d'aigua pròximes a les ciutats, hospitals i activitats ramaderes estan en risc de medicaments, però també s'han detectat restes de medicaments en l'aigua potable, la qual cosa indica que els aqüífers subterranis també estan contaminats. Els éssers humans també podem estar en risc, bé directament, per beure aigua de l'aixeta, bé indirectament, a través de les verdures i les fruites que consumim.
Una vegada més, la falta de recerca condueix a la falta de resultats concrets i avui dia no està del tot clar l'impacte que aquest tipus de contaminació té en els éssers humans. En qualsevol cas, per a Gwynne Lyons, el fet que encara no estigui en condicions de mesurar les seves conseqüències no significa que no estiguem en perill.
L'investigador britànic està especialment preocupat perquè l'exposició continuada a antibiòtics pugui augmentar la resistència dels bacteris i, per tant, limitar l'eficàcia d'aquests medicaments. Maren Ortiz-Zarragoitia ens explica que com prenem medicaments en dosi molt majors que les que apareixen en l'entorn, no s'espera un efecte directe sobre els éssers humans. No obstant això, ha subratllat que, encara que els medicaments apareguin en aigües potables en quantitats molt baixes, el risc d'exposició permanent des de la infància fins a l'edat adulta.
“Els medicaments estan dissenyats per a ser biològicament actius, i malgrat saber molt sobre el seu efecte en les dosis terapèutiques, és a dir, sobre la quantitat a ingerir per persona, poc sabem de l'efecte que pot tenir una exposició continuada de baix nivell a llarg termini, tant en humans com en animals”, destaca Lyons. L'investigador destaca, entre altres factors, el risc de l'anomenat "efecte còctel". És a dir, l'efecte combinat dels components dels medicaments amb altres agents contaminants.
Així ho creu també Ortiz-Zarragoitia. El seu grup de treball de la UPV/EHU va analitzar l'impacte de la contaminació en els estuaris d'Euskal Herria en els éssers vius i va observar la feminització de lmenes entre altres llocs. Encara que no s'ha pogut confirmar que es tracta d'un efecte directe dels medicaments, l'investigador ha destacat que es tracta d'una acumulació i una exposició de productes químics sintètics.
Lyons i Ortiz-Zarragoitia tenen clar que la conscienciació i el canvi de costums són la resposta. Diuen que és un problema que cal abordar des de tres fronts: adequació de la normativa, desenvolupament de sistemes especials de depuració i conscienciació individual. Des del punt de vista normatiu, han subratllat la falta d'una legislació específica per a reduir la contaminació per medicaments. En paraules d'Ortiz-Zarragoitia, la principal raó d'això ha estat la ignorància.
No obstant això, els investigadors han explicat que actualment les empreses farmacèutiques estan obligades a presentar un estudi d'impacte ambiental per a poder posar un nou producte en el mercat. “Queda un llarg camí, però s'han fet els primers passos”, explica el membre de la UPV/EHU.
En absència de legislació que afecti la indústria farmacèutica, la forma més directa de fer front al problema és la seva depuració. En l'actualitat s'estan desenvolupant diversos sistemes per a la desaparició dels components dels medicaments de les aigües continentals. Els equips que treballen en la millora de les depuradores han desenvolupat i provat mètodes d'oxidació avançada, fotodegradación i osmosi inversa, entre altres.
Ortiz-Zarragoitia considera que els resultats són bons, però que el cost econòmic és molt alt. També ha recordat la labor dels particulars. En les seves paraules, és imprescindible un ús racional dels medicaments i la recollida dels sobrants en els llocs corresponents, en lloc de tirar-los pel vàter o a les escombraries.