En l'escrit que han acordat vostès afirmen que EHE està feble i apunten tres raons que incideixen en això.

Azaitz García: Fa uns anys sentíem una gran preocupació en EHE, ja que en general el moviment popular i els models de militància estaven canviant. Això afectava l'EHE i les dinàmiques que fins llavors desenvolupava a penes tiraven endavant. Per tant, la consecució dels objectius era difícil. Aquesta era una de les raons principals, la situació de la pròpia VLE. Hi havia menys grups, l'estil de la militància va canviar.

La segona era la situació de l'activitat cultural basca. Representàvem el basc sense nord. La tercera, el context polític. Aquestes tres raons principals ens van portar a reflexionar. Arribem a la conclusió que havíem de fer una profunda reflexió.

Els vostres principals símbols han estat la defensa i la demanda. Ara volen impulsar la col·laboració entre les institucions i el món del basc.

Urko Aierbe: EHE no ha negat la col·laboració. Hem treballat en col·laboració amb institucions que aposten per la normalització del basc, com Udalbiltza i UEMA. No hem tingut una actitud contrària a les institucions, sinó contrària a les polítiques que les institucions desenvolupaven. Oposició, crítica o denúncia.

La col·laboració entre les institucions i l'activitat cultural basca és necessària, és imprescindible, però posem dues condicions clares. En primer lloc, les institucions han de treballar per la recuperació del basc, i en segon lloc, la col·laboració hauria de ser honesta i lleial. Com entenem l'honestedat i la lleialtat? Del reconeixement mutu. Que les institucions reconeguin que han d'actuar a favor del basc, però que el moviment popular també el té. Moltes vegades no se'ns permet. A més, per què no pensarem i dissenyar conjuntament polítiques lingüístiques i compartir capacitats de decisió?

L'exemple del model que no volem per a nosaltres és el Dia del Basc del 3 de desembre de l'any passat. El document va ser elaborat per les institucions i van acudir als agents per a preguntar-los si anàvem a adherir-nos o no. No es podia canviar ni una coma.

Són compatibles la desobediència i el treball en comú?

Bah! Aierbe: Per a nosaltres és normal. Utilitzarem l'una o l'altra eina en funció de la política lingüística que duguin a terme les institucions. No critiquem als partits per ser tals o per ser les institucions de l'un o l'altre color, sinó per les polítiques que duen a terme. Les institucions han de manifestar voluntat, el camí per a construir ponts.
A. Gartzia: En aquest moment ens centrem en la construcció de ponts. Hem de tenir una pàgina en blanc per a col·laborar, entre tots, per a buscar consensos. Aquest poble no té un marc jurídic propi, depèn de dos estats, i ens agradaria que les institucions adoptessin un comportament desobedient algun dia. En aquest camí volem situar a la cultura basca, a l'acció política i a les institucions.
Bah! Aierbe: No estem parlant sol d'EHE, estem parlant de basc. En 1998 i 2004 es va signar un acord entre els diferents agents polítics i socials en el qual era present l'activitat cultural basca. Es van asseure davant el paper blanc. Totes dues experiències es van quedar en el camí. No haver tirat endavant no significa que l'eina fora inadequada. En la nostra opinió, avui dia hi ha condicions per a intentar per tercera vegada a Euskal Herria. Asseguem-nos al costat de partits, institucions i agents socials, posem objectius, acordem mesures, li donem un nou impuls.

Quin és el paper del Consell en aquest context?

A. Gartzia: Tal com ha tingut abans, ara també té un gran pes. És cert que el món del basc íntegrament va perdent direcció, però creem que el Consell ha unit el basc dins d'un lideratge polític. Seguint el protocol de Garantia de Drets Lingüístics, tenim molta feina per fer i ens sembla una eina molt interessant. El Consell ha treballat molt en l'elaboració del protocol. El Consell ha de ser una eina molt poderosa per a aconseguir l'acord que nosaltres i nosaltres plantegem en la unificació del basc.

És un gran canvi el que ha fet EHE?

Bah! Aierbe: Pensem que no hem fet tant de canvi. Com portàvem les nostres lectures a l'acció, quan hem fet denúncies i reivindicacions, la gent, mirant des de fora, feia la següent lectura: EHE porta una política contrària a les polítiques lingüístiques de les institucions. Però la nostra lectura era: quin és el marc jurídic-polític que regula la situació del basc? És apropiat? Creiem que no, perquè ho denunciarem. Seguirem pel mateix camí que en les últimes dècades o seguirem altres camins en col·laboració? Estem desitjant que les institucions duguin a terme polítiques lingüístiques adequades. Els aplaudiríem.
A. Gartzia: Més que novetats, hi ha hagut actualitzacions quant a la forma i el contingut. Quant a la forma, estem satisfets perquè hem partit de l'autocrítica. En l'elaboració del document ha participat molta gent, i a més, tots els euskaltzales de fora d'EHE han tingut l'oportunitat de participar tant a través de les assemblees com mitjançant els qüestionaris. Quant als continguts, la innovació és que els hem portat a un document. EHE té una llarga història, ha dit moltes coses, ha escrit, però la crisi i la situació que hem viscut en els últims anys probablement ens ha portat al silenci, a no ser al carrer, les dinàmiques han estat més modestes. Ara tot això està escrit en el document i hem intentat que arribi al major número de gent possible. És una actualització, però no és una revolució innovadora la que hem posat damunt de la taula. Està escrit en el marc de les opcions polític-jurídiques actuals.

El 18 de març celebrareu en Arrasate l'Euskaraz Bizi Eguna. Fa uns anys era el Dia dels Drets Lingüístics.

A. Gartzia: Encara hem d'estar denunciant les vulneracions dels drets lingüístics, no podem oblidar-ho. És veritat, hem tingut una evolució i fa uns anys vam dir que era el moment de viure en basc. Que havíem de portar a la pràctica l'opció de viure en basca. Portem vuit anys organitzant Euskaraz Bizi Egunak. Enguany tenim dues peculiaritats: d'una banda, difondre les conclusions de la reflexió, i per un altre, reivindicar que volem posar el basc en la línia del guany, que realment viurem en basc, que anem a euskaldunizar aquest poble.