Vostè és italià però des de 1990 viu a Barcelona. Com recorda la infància?

Perdoni'm, però ja no soc italià. Vint anys de monocultiu de Berlusconi va destruir el poble i no podrà recuperar-lo. Soc turín i l'adolescència va ser molt dura allí, més que la infància. El tancament de Fiat va suposar un context negre; diria que Bilbao també va viure una situació similar a la de Torí. Va succeir en molts llocs, les ciutats industrials es van anar a baix, les compareixences que organitzàvem per a acabar amb els acomiadaments massius de les empreses no servien per a res, i per si no fos prou, l'heroïna es va ficar en les entranyes de la societat… Jo havia après francès i tan aviat com vaig complir 18 anys me'n vaig anar a França.

França a Catalunya. Per què vas triar Barcelona?

Ser activista a Itàlia era molt dur. Les màfies i la corrupció no deixen lloc a l'activisme. Allí baralles, però fracasses una vegada i una altra. Vaig haver de deixar França per problemes personals i vaig tenir clar que vaig venir a Barcelona des del primer moment. Aquí la lluita aporta resultats. En fi, vaig llegir molt del moviment anarquista d'aquí, i a mesura que vaig arribar vaig veure que aquesta anava a ser la meva casa.

Quatre anys després de la seva arribada a Barcelona, vas crear el lloc que ens proposes per a l'entrevista: Companyia Conserves.

Vaig fugir de França perquè la meva parella em pegava. A Barcelona no tenia res, un sol amic i un gran desig de ser lliure i donar forma a tots els meus projectes, això sí. No coneixia a ningú més i buscava casa i llocs per a actuar, per casualitat, vaig recollir un patrimoni familiar i vaig decidir comprar aquest espai, de la companyia Conserves. Té dos pisos; al capdamunt vaig arreglar l'habitatge i en la planta baixa, el teatre. Vaig viure aquí set anys. A poc a poc vaig anar coneixent a la gent i organitzant diversos cicles. Amb el temps es va convertir en un espai de referència.

L'art t'acompanya des de petit, i l'activisme des de quan?

Des que tinc memòria, és natural. La meva família estava completament polititzada i em vaig encongir en aquest ambient. Per exemple, encara que jo era ateu des de petit, a l'escola anava a classes de religió per a portar les meves reivindicacions a l'aula. Pobre professor meu!

Tornem a Barcelona. Quan i com va sorgir Xnet?

En 2006 em van censurar un vídeo que vaig fer sobre l'habitatge. Va tenir un gran èxit i La Caixa va demanar a Youtube que l'anul·lés. Aquest fet va ser el que em va impulsar a lluitar per la cultura lliure. Em va canviar la vida: vaig descobrir que la xarxa era el camí per a l'activisme i la democràcia del futur. Fruit d'aquesta reflexió, vaig començar a buscar un grup que m'ajudés a encarnar el Projecte Xnet. Entre les iniciatives que vam posar en marxa, en el M15 es va proposar auditar als banquers, i el cas de Rodrigo estona em va semblar tremend. Fixem un calendari i comencem a treballar.

Vostès han destapat alguns casos de corrupció, com les targetes negres. Què opina de la sentència que acaba de sortir?

La sentència em va alegrar, però no el fet que no hi hagués cap ingrés a la presó preventiva. És clar que és un privilegi que tenen a mà els de bona casa. Bé, la major satisfacció per la sentència és que s'està complint el calendari que vaig escriure en aquella època: En 2014 preveia que estona anava a perdre prestigi i es va complir; i en 2017 preveia una pena de presó, que també s'ha complert. Estem contents perquè hem comprovat que val la pena lluitar i encara que el mitjà que vau publicar tendeix a menysprear el nostre treball, hem estat nosaltres els que hem fet pública aquesta qüestió.

Es complirà la sentència? Encara que la sentència d'Urdangarin va donar una condemna de sis anys de presó, es lliurarà...

La sentència és molt tranquil·la. Va sortir el mateix dia que Urdangarin per a encobrir la resta de les corrupcions, i el fiscal va deixar fos alguns dels delictes que havíem descobert nosaltres. Per tant, es troba obert i és possible que al final d'aquest procés també hi hagi una absolució. Acceptem la situació i continuarem treballant fins a l'últim dia per a evitar que el relat que volen imposar s'estengui a la societat.

Va ser segon del Partit X en les llistes per a les eleccions europees de 2014. Com ho vas viure?

La televisió té una força enorme, i Podem comptava amb el suport de la televisió. Va ser una bona estratègia, però cura, han robat un espai que mai han tingut. Cap de Podem va estar en el M15; el 10% és bona gent, però la resta són persones que no se senten ben satisfetes amb els moviments socials. Bé, nosaltres vam ser innocents per creure en la llei electoral. Però estem molt contents amb l'experiment, ja que vam aprendre molt.

En què està ara el Partit X?

No tenim intenció de tornar a presentar-se a les eleccions, però el partit està viu. El nostre repte és que l'estructura sigui un model de canvi. I és que les estructures dels partits estan preparades per a orientar als polítics cap a l'egoisme personal. Per això vam ser anònims fins que ens van obligar a presentar la llista. Continuarem treballant per a mantenir viu aquest model que necessita la democràcia del futur.