Sis anys després, les autoritats de Tòquio han decidit que les persones més pròximes a la tragèdia de la central de Fukushima Daiichi han rebut ajuda suficient. L'Estat no està per a malgastar els diners: els quatre reactors segueixen sense poder controlar la radioactivitat que aboquen, la companyia TEPCO a punt de fallida, la factura de l'accident cada vegada més pesada... Després de març, com han de viure les persones obligades a evacuar Fukushima en 2011?

Les autoritats japoneses han decidit que la contaminació entre 20 miliSiervert (ms/o) a l'any és una cosa sostenible. Per cert, la Unió Europea està a punt d'acceptar la mateixa barbàrie amb la normativa Euratom, però a penes se senten queixes de ningú a Europa. La zona de Fukushima, declarada com a zona habitable, no té excusa per a no tornar a casa. El blog Ens Voisins Lointains 3.11 [Els nostres veïns remots], fa un seguiment del seu drama amb Kurumi Sugitak traduint al francès els testimoniatges en japonès publicats en la xarxa pels habitants dels voltants de Fukushima.

Per exemple, la senyora Saki Okawara ha comptat en la seva pàgina de Facebook el passat 16 de gener com ha portat a Kawauchi 200 punts de roba feta a mà que uns voluntaris li han enviat des de Tòquio amb la solidaritat de la gent colpejada pel desastre. També conta que Kawauchin va ser eliminat pel seu alcalde en 2012. Com a conseqüència, en aquest mes d'agost van finalitzar algunes de les indemnitzacions per evacuació forçosa. Però la falta de problemes legals no significava que no existís: en pocs mesos el president de l'Associació de Ciutadans refugiats en Koriyama, fugint de Kawauchi, va difondre per Internet una greu petició d'ajuda, que per a superar l'hivern de 2013 la gent mancava de coses bàsiques com l'arròs i les peces de vestir. Així va ser com la senyora Okawara va conèixer als habitants de Kawauchi.

“Quan es deroga l'ordre d'evacuació, les persones que viuen en barraques probicionales perden les subvencions per a pagar-les, ja que viuen lluny del poble, no obligats per la llei, però sí per la seva voluntat. Malgrat ser realment evacuats, es converteixen en jishu hinansha, ‘acte-evacuats’. Les autoritats del departament de Fukushima també es fan càrrec de la suspensió de les ajudes a les casetes probiales.

El que ha comptat Atsushi Shida en Facebook, president dels kawauchi que viuen en les casetes probiales, també ha estat traduït a Ens Voisins Lointains 3.11. Diu Shida que el 90% de la gent que viu en els barris probicionales vol continuar vivint allí. Per què tornar al país si no hi ha ningú i res a detenir-se?

Després de l'accident en el qual la gent jove es va anar, qui vol que la família creixi en una zona contaminada? Fins i tot des de la tercera edat, els que podien han anat a viure a ciutats allunyades al costat dels seus fills. S'han quedat en barraques provisionals les persones majors de 80 i 90 anys, com una sola parella, moltes malaltes o afeblides, si no és pel so del cap. “Viure en casetes probiales –diu Shida- és cada vegada més dur per als quals som aquí, però encara seria més difícil haver de reorganitzar la vida fora d'aquí. Segurament a partir d'abril ens reduiran encara més els serveis. Viure aquí és viure en una residència d'ancians, però sense un ajudant professional”.

Voluntaris a la recerca d'àtoms

Encara són més de 100.000 els ciutadans que s'han vist afectats pel desastre nuclear de Fukushima. Molts d'ells perdran les ajudes a la fi de març. “Nosaltres –ha escrit el cap dels evacuats de Kawauchi– hem après durant sis anys que l'evacuació encara pot allargar-se molt i que la contaminació ambiental es prolongarà durant molts anys, que durarà segles”.

En l'altra cara de la moneda es troben les persones que s'han vist obligades a viure en un entorn contaminat per la radioactivitat. Els habitants de la zona de Txernòbil degusten ara la tragèdia que viuen en aquests 30 anys: com sobreviure entre les quantitats de radioactivitat que fins fa pocs anys semblaven inacceptables?

Auzolan, de nou. El vell científic i líder antinuclear Pierre Fetet ha comptat en el seu blog Fukushima com un grup de voluntaris s'ha reunit en Minamisoma per a mesurar la radioactivitat en l'aire com en el sòl. A pesar que en el grup també hi ha més joves, la majoria estan formats per gent retratada. Els majors s'han fet càrrec del treball perquè no són tan sensibles a la radioactivitat com els joves.

Liderats per l'enginyer Yoichi Ozawa, van mesurant el nombre de carrers, cases, edificis, hortes i radiacions de totes les possibilitats, mostrant com realitzar i documentar els mesuraments amb els mesuradors que s'usen en els laboratoris: Hitachi Aloka TCS172B, Hitachi Aloka TGS146B i Canberra NaI Scintillation Detector. La zona es classifica en zones de control d'aire de 75x100 metres i per a documentar el sòl en zones de 375x500 metres. Les mesures es realitzen a una distància de 1,50 i 100 centímetres del sòl.

Tenen total independència, cap lobby els altera els resultats i estan parlant de mètodes molt estrictes, seguint el protocol científic que es mostra públicament. Pierre Fetet, un dels referents mundials en matèria de radiació, afirma que “els organismes oficials haurien de prendre com a exemple la manera de treballar d'aquest grup”.

Ozawa i els seus voluntaris són alertes completes, ocultes pels principals mitjans de comunicació i per les autoritats a la societat, que hauríem de protegir els ciutadans de tot el món. Com diu Fetet, “la gent d'allí els adverteix amb els seus mapes: Ves amb compte! Hi ha lleis contradictòries al Japó i el que diuen les autoritats és que el consum de 20 mSv/o no té conseqüències per a la salut, no és necessàriament cert. Si veniu a casa, haureu de sofrir irradiacions i contaminacions’. França està preparant el mateix remei, convertint la Directiva 2013/59/Euratom en una llei nacional, de manera que aquí també serà de 100 mSv/o en un moment d'emergència i en els 12 mesos següents a 20 mSv/o (i en els anys següents, ja que res garanteix que aquest nivell vagi a ser rebaixat posteriorment). I aquestes dosis s'apliquen a tots, ja siguin lactants, nens o dones embarassades!”.

La companyia Nikkei, especialista en mesurament de fons, ha publicat que fins al moment Fukushima ha costat 167.000 milions d'euros. No comptabilitza tots.