Dol emancipat en toplés
- Vaduz (Liechtenstein), agost de 1892. La princesa Pauline Metternich i la comtessa Kielmannsegg es van enfrontar en un dol d'espases. No es tractava del primer dol contra dues dones, s'esmentaven com a tals des de mitjan segle XVII a França, i a Anglaterra, un segle abans, en 1792, s'havia fet el primer, entre lady Almeria Braddock i la senyora Elphinstone, per a resoldre el debat sobre l'edat de la primera.
I, no obstant això, el de Vaduz va tenir un gran ressò i li van dir “el primer dol emancipat”. A més dels dos concursants, els seus substituts i col·laboradors eren dones, i també la baronessa Lubinska que va organitzar i va dirigir el dol. El propi Lubinska va ordenar als espases que es despullessin abans de començar a sacsejar-los les armes. Aquest detall probablement va atreure al públic, més que l'emancipació de les dones.
Segons testimonis presencials, en el dol es van complir estrictament totes les formalitats, inclòs el tradicional intent de reconciliació i la posterior recusació. Les dues dames es van llançar al combat i, després de marxar, un violent moviment de la princesa va fer que la comtessa sagnés pel nas (encara que no se'ns hagi informat del vencedor del dol, la vencedora havia de ser Pauline Metternich, que va ser la primera que va vessar sang sobre el seu adversari). La princesa Metternich, commocionada pels danys causats, es va desprendre de l'espasa i es va emportar les mans a la cara. Kielmannsegg va aprofitar aquest moment per a precipitar-se i tallar-li l'avantbraç a la princesa. En veure la sang, els seus substituts es van desmaiar. Als genets i lacais homes que es trobaven al seu voltant els van ordenar que es detinguessin a una certa distància i que no miressin el dol. Però en sentir les lamentacions de les dones, es van acostar a elles, disposades a socórrer-les. A la baronessa Lubinska li va semblar que els criats dels homes tenien altres intencions i els va atacar amb el paraigua, “no mirin, no mirin, impurs!”.
Aquelles dones no van aixecar els pits per a cridar l'atenció. Ni per a embrutar o esgarrapar els seus cars vestits. En aquella època no eren habituals les dones mediques, però Lubinska posseïa el títol de metge i, a més, l'experiència d'atendre els ferits en els camps de batalla. Sabia perfectament que les restes de teixit augmentaven el risc d'infecció en les ferides i va manar que es vigilés la salut dels concursants.
Per tant, tenien bones raons per a llevar-se les robes de damunt de la cintura. No tan bo per a cridar al dol en si mateix: pel que sembla, el desacord entre les dues dones va ser provocat pels adorns florals per a una actuació musical que s'estava organitzant.
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]