Dol emancipat en toplés
- Vaduz (Liechtenstein), agost de 1892. La princesa Pauline Metternich i la comtessa Kielmannsegg es van enfrontar en un dol d'espases. No es tractava del primer dol contra dues dones, s'esmentaven com a tals des de mitjan segle XVII a França, i a Anglaterra, un segle abans, en 1792, s'havia fet el primer, entre lady Almeria Braddock i la senyora Elphinstone, per a resoldre el debat sobre l'edat de la primera.
I, no obstant això, el de Vaduz va tenir un gran ressò i li van dir “el primer dol emancipat”. A més dels dos concursants, els seus substituts i col·laboradors eren dones, i també la baronessa Lubinska que va organitzar i va dirigir el dol. El propi Lubinska va ordenar als espases que es despullessin abans de començar a sacsejar-los les armes. Aquest detall probablement va atreure al públic, més que l'emancipació de les dones.
Segons testimonis presencials, en el dol es van complir estrictament totes les formalitats, inclòs el tradicional intent de reconciliació i la posterior recusació. Les dues dames es van llançar al combat i, després de marxar, un violent moviment de la princesa va fer que la comtessa sagnés pel nas (encara que no se'ns hagi informat del vencedor del dol, la vencedora havia de ser Pauline Metternich, que va ser la primera que va vessar sang sobre el seu adversari). La princesa Metternich, commocionada pels danys causats, es va desprendre de l'espasa i es va emportar les mans a la cara. Kielmannsegg va aprofitar aquest moment per a precipitar-se i tallar-li l'avantbraç a la princesa. En veure la sang, els seus substituts es van desmaiar. Als genets i lacais homes que es trobaven al seu voltant els van ordenar que es detinguessin a una certa distància i que no miressin el dol. Però en sentir les lamentacions de les dones, es van acostar a elles, disposades a socórrer-les. A la baronessa Lubinska li va semblar que els criats dels homes tenien altres intencions i els va atacar amb el paraigua, “no mirin, no mirin, impurs!”.
Aquelles dones no van aixecar els pits per a cridar l'atenció. Ni per a embrutar o esgarrapar els seus cars vestits. En aquella època no eren habituals les dones mediques, però Lubinska posseïa el títol de metge i, a més, l'experiència d'atendre els ferits en els camps de batalla. Sabia perfectament que les restes de teixit augmentaven el risc d'infecció en les ferides i va manar que es vigilés la salut dels concursants.
Per tant, tenien bones raons per a llevar-se les robes de damunt de la cintura. No tan bo per a cridar al dol en si mateix: pel que sembla, el desacord entre les dues dones va ser provocat pels adorns florals per a una actuació musical que s'estava organitzant.
Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.
Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]
Groenlàndia, finals del segle X. Els primers exploradors i colons nòrdics van arribar a l'illa. Però per al segle XV aquests assentaments estaven abandonats i van quedar els inuitas originals. Però en 1721, el missioner Hans Egede va organitzar una expedició i els colons van... [+]
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.
