Artzamendi, Xoldokogaña, Suhalmendi, Mondarrain… L'empresa francesa Sudmine, dedicada a la mineria, coneix bé les muntanyes de Lapurdi. Podem trobar una descripció detallada tant del subsol com de la superfície en els seus documents oficials. La raó? Fam d'or, per estar contemplant la zona entre Sara i Kanbo.

En 2015, Sudmin va sol·licitar a l'Estat francès un permís per a buscar or en una zona de 126 quilòmetres quadrats, la qual cosa suposa una exclusivitat. Si la notícia que s'havia produït entre els ciutadans i els electes primer havia sorprès, al poc temps la còlera i la inquietud s'havien apoderat d'ell. El “contrasentit” del projecte es va manifestar l'11 de febrer en Ezpeleta: “Una tona de terra destruïda per a tres o quatre grams d'or. Què ens quedarà d'aquest subsol que ha estat excavat? D'una banda, un forat i per l'altre els residus; les zones perdudes per sempre, que no poden ser aprofitades per al cultiu”.

Ainhoa, Kanbo, Ezpeleta, Jatsu, Haltsu, Itsasu, Larresoro, Senpere, Sara, Zuraide i Uztaritze són les altres cinc persones que han obtingut més emoció en el programa. La sol·licitud d'autorització es va realitzar sense informar els residents sobre el projecte. “Ningú es va assabentar, van actuar amb astúcia, no li van nomenar a ningú”, afirma Panpi Olaizola, agricultor de la finca Belazkabieta d'Ezpeleta. La notícia va tornar de reüll: El grup ecologista bretó Douar Didoull va informar d'això a l'associació CADE, que treballa per la protecció del medi ambient. En concret, van ser afectats per un projecte miner plantejat en secret també a Bretanya, que es va dedicar a mirar amb atenció al sector.

Més tard, a l'abril, es coneixerà la resposta del Ministeri d'Economia de França. Mentrestant, els residents tenien l'oportunitat de fer sentir la seva opinió en la consulta pública que es va dur a terme entre el 30 de gener i el 17 de febrer. També en aquesta fase, l'astúcia de l'empresa s'ha queixat que Martine Bouchet, membre de l'associació CADE: “Sudmin no ens ha informat que la consulta és aquí, ni a nosaltres ni a ningú”. No obstant això, han utilitzat aquest temps tan reduït per a mostrar la seva oposició. Bouchet diu que és “un tema urgent”, ja que el permís de cerca comporta el d'explotació.

Autorització amb explotació

Si el ministre d'Economia diu que sí, l'empresa té dret a l'explotació. El codi miner francès inclou aquesta facultat. En definitiva, els ecologistes de França i Iparralde lamenten que la legislació va en favor de la indústria minera.

A través de reunions públiques, d'una demanda que supera les 4.400 signatures, de concentracions i de manifestacions, l'oposició es troba al carrer. També des de l'àmbit dels electes s'escolta un no rotund: els alcaldes de tots els pobles hongaresos amb finalitats miners, el president del Col·legi Basc, el consell regional de Nova Aquitània, diversos parlamentaris, el ministre d'Agricultura i el ministre de Medi Ambient, tots estan en contra. “Estic en contra, perquè posaria potes enlaire el nostre medi ambient i la nostra economia”, diu la diputada Sylviane Alaux. Acaba de demanar una cita al ministre d'Economia: "Cal parlar al ministre d'Economia a través de xifres. He fet els càlculs i li diré clarament: Es posarien en risc 763 ocupacions”.

La causa de la indignació és la contaminació que generaria la mina d'or i la deterioració del sector agrari. Martine Bouchet diu que la contaminació seria “inevitable”. Perquè movent la terra s'alliberen substàncies arsénicas, minerals àcids i similars. Si es tractés d'una mina descoberta, seguint el curs de la pluja, la contaminació s'estendria per terres i aigües: “Tot el perímetre al voltant de la mina està amenaçat, capes d'aigua subterrània, rius Errobi i Urdazuri...”.

Sudmin ha publicat un missatge diferent. Es tractaria d'una fossa d'or “de petita grandària”, en la qual l'or es podria obtenir “fàcilment” gràcies a “unes senzilles pràctiques mecàniques”, tenint un “efecte feble” sobre el medi ambient. Tot això, assegurant-se mitjançant un projecte “semi-industrial i participatiu”.

Jocs per a netejar la imatge

L'informe elaborat per l'oficina de recerca Géoplusenvironnement també assegura que els impactes sobre l'aigua, l'aire i el medi ambient serien “molt febles”. Però si ens fixem en la composició d'aquesta oficina, presentada com a independent, podem observar que té com a director a Christian Vallier, president també de l'empresa Sudmine.

Tenen dibuixada una cerca de tres fases. Durant el primer any es realitzarien recerques sense perforacions (estudi d'antigues mines, estudi de l'aigua, etc.). Si s'obtinguessin resultats positius, es tornarien a estudiar les roques durant sis mesos més, i posteriorment, si es trobessin restes d'or interessants, es realitzarien estudis més exhaustius i fungibles. Diuen que les dues primeres fases no tindran cap impacte sobre el medi ambient. “Han adquirit i remodelat el nostre vocabulari. És una falsedat, una mina dura entre tres i deu anys, no pot ser duradora, mentre que les deixalles sí!”, ha dit Martine Bouchet.

A pesar que Sudmin ha dit que només serà l'explotació de l'or de segona categoria -tant en terra com en aigua-, els rivals temen que també ho siguin els de primera, que estan dins de les roques. En concret, perquè en un informe oficial de Sudmina tenen escrit: “Posteriorment, Sudmin podria consultar la renovació de la llicència o l'ampliació de la zona per a centrar-se en els senyals sobre l'or de primer ordre”. Si fos així, s'intensificaria la destrucció del medi ambient, ja que l'explotació de l'or dins de la roca és molt més contagiosa.

Centenars de granges en perill

“La terra i l'aigua no sols ens foten, sinó que ens danyen la imatge de respecte al medi ambient”, enfureix Panpi Olaizola. Malgrat no tenir un número exacte, la mina commocionarà a centenars ", i probablement a unes 500 granges". Per això, un gran nombre d'agents del sector agrari es mostren en desacord: L'estructura de la saga Ossau Irati, el sindicat de productors de Biperla d'Ezpeleta, l'associació Xapata formada per productors de cirera d'Itsasu, la Cambra d'Agricultura del País Basc, el sindicat ELB, l'Associació de la Terra de Demà dedicada al cultiu ecològic, les marques d'origen Idoki, etc. La zona minera és gairebé tota la zona que serveix per a la marca d'origen Biperra d'Ezpeleta, amb un total de 200 productors. Diuen que seria el “desastre” d'aquesta producció, que és un sector productiu de l'economia local.

Entre altres preocupacions també estan l'expropiació de terres. Que requereixin autorització dels propietaris per a la fase de recerca, no per a l'explotació. En concret, si els terrenys pertanyen a l'Estat, podran ocupar-los sense el consentiment dels seus propietaris.

Foment de les mines

Bouchet ha dit que aquest nou pla ha de situar-se entre els objectius marcats pel Govern francès i que busca reorientar l'economia. És a dir, en 2012 el llavors ministre d'Economia del Montebourg, Arnaud, va presentar la necessitat d'un desenvolupament de l'explotació minera. El que va ratificar en 2016 el ministre d'Economia, Emmanuel Macron: “Si volem reduir la nostra dependència, necessitem una estratègia minera; tinc la seguretat que és possible una activitat minera que respecti les normes mediambientals”.

La reforma del codi miner va ser presentada al gener en el Parlament amb l'objectiu de rimar el repte de la protecció del medi ambient. Malgrat coincidir amb l'objectiu, els ecologistes han vist amb mals ulls la proposta de text. Entre altres coses, perquè el dret a explotar amb el permís que comporta l'exclusivitat de cerca és gairebé automàtic també en el nou codi.

En els últims anys, el Govern francès ha repartit una sèrie de permisos per a la cerca d'or. No obstant això, avui dia ja no hi ha més mines d'or, ja que l'última va ser en 2004. Es trobava en la localitat de Salsigne, una de les zones més contaminades de França.