41 anys d'impunitat, perquè encara no s'han depurat les responsabilitats penals i polítiques entorn d'aquest crim que va matar a cinc persones i va ferir a diverses desenes. Tal atrocitat mai hauria de prescriure-la, però pot quedar arxivada judicialment.

Els treballadors i els moviments socials d'Euskal Herria, com a familiars i amics, no toleraran aquesta injustícia. Precisament, la plataforma basca contra els crims del franquisme ha denunciat que un jutjat de Vitòria-Gasteiz ha donat per prescrits els fets del 3 de març de 1976. El 2 de març s'han concentrat enfront dels jutjats de la capital alabesa per a reclamar "justícia".

Segons la resolució judicial, aquest massacre no podria ser tipificat com a delicte de lesa humanitat pel tribunal de l'Audiència Nacional. La Plataforma contra els Crims del Franquisme considera que aquest argument és contrari a la legalitat internacional. Aquesta pràctica judicial mostra la falta de voluntat del Govern d'Espanya i de la justícia de respectar la legalitat internacional. Volen perpetuar la impunitat dels qui van cometre crims en el franquisme. Fraga, Martín Villa i altres noms estan clavats en la memòria dels treballadors i dels ciutadans.

Les institucions basques, els sindicats, els partits polítics i els moviments socials haurien d'unir les seves forces per a impedir que s'allargui aquesta impunitat. El succés de 1976 té responsables polítics i personals. I el Govern d'Espanya ho sap. La massacre d'Estat a Vitòria-Gasteiz no pot prescriure, i la justícia no hauria d'encobrir el crim.