Vas néixer a l'interior de l'estat de Nova York, lluny de la ciutat.

De petit vaig tenir molt poca relació amb la gran ciutat, només una excursió amb l'escola. Vaig estudiar llengua i literatura espanyola al poble de Postdam, encara més llunyà, i en 1972 vaig estudiar a Madrid. La veritat és que vaig aprendre a viure a Madrid a la ciutat de Nova York.

Et va interessar la poesia des de jove?

En aquella època havia llegit l'obra de Lorca, però no tenia intenció de ser poeta. Escrivia poemes per als meus amics i per a la meva família. En la Universitat Complutense vam tenir un professor molt especial, el poeta Carlos Bousoño. Ens feia classes d'estètica i era un tipus molt curiós, declamava el poema de Lorca sobre els guàrdies civils per a ensenyar-l'hi. En la seva teoria poètica parlava de la ruptura del sistema lògic, deia que el fonema “o” en castellà tenia una immensa força i jo encara el crec. Una vegada li vaig ensenyar a Bousoño un poema meu i em va dir que em dediqués a una altra cosa.

El primer contacte amb els bascos també va tenir lloc a Madrid.

Sí, en la universitat vam conèixer a un donostiarra i a un bilbaí, ens van protegir, ens van ensenyar a fer truita de patata i a caminar pels carrers de la ciutat sense ofendre amb el paraigua… Les virtuts del País Basc! També ens van ensenyar a dir “gràcies” i ens van ensenyar algunes cançons.

Però a Euskal Herria vas venir en 1999.

Vaig obtenir una beca Amy Lowell per a poetes americans que passa un any a l'estranger. Al principi vaig pensar a anar a Machu Picchu, però allí hi havia conflicte i vaig triar Euskal Herria, sabent que aquí hi havia un alto-el-foc i que el Museu Guggenheim acabava d'obrir. Un cosí petit em va aconsellar el d'Obaba, el vaig llegir en anglès. Després vaig llegir també A man alone, vaig anar a la pàgina de copyright i vaig veure que l'Home estava sol. Amb la intenció de traduir aquesta frase em vaig perdre en el diccionari… Vaig aprendre que la paraula “egoekoi” és selfish en tercera persona –com soc una filla única soc egoista– i se'm va enfortir la curiositat.

Vas arribar aquí i vas començar a aprendre basc.

Em vaig inscriure en l'euskaltegi del carrer del gos de Bilbao i vaig començar a estudiar. Dues setmanes abans d'acabar la beca vaig estudiar el relatiu i em va anar més fàcil continuar aprenent a través d'Internet, per e-mail i en contacte amb l'euskaltegi de Santurtzi.

En 2002 vas conèixer a Kirmen Uribe.

Va succeir al febrer, va ser una gran sort; quan estava en l'euskaltegi de Santurtzi, un professor em va ensenyar un article. Al gener escrivia una columna per setmana en el Diari i, com té lletra plana, m'agradava llegir-la, sense haver de mirar el diccionari amb freqüència. Vaig estar en AEK a través de la seva germana i ella em va enviar la seva poesia per correu a Nova York. Tenia por que pogués traduir poesia en basca... Estava escrivint sobre Raymond Carver i vaig tractar de traduir poemes a l'anglès. Al meu voltant em van ensenyar i van agradar, a Kirmen també. Ens vam conèixer a l'agost.

Sempre ve al febrer i agost?

Aquell mes de febrer, quan vaig estar tan a gust, no vaig ser a l'agència i se'm va acabar el viatge de retorn. L'agència em va proposar, en concepte d'indemnització, un viatge d'anada i tornada a l'agost per 100 dòlars. Des de llavors ho faig tots els anys: Santa Águeda i Aste Nagusia. Aquí tinc l'oportunitat de viure en el meu arxipèlag en basc.

En 2003 vas rebre a Kirmen i als seus amics.

Al març van arribar a Nova York Kirmen i el grup de músics. Organizé lectures en sis llocs: primer explicacions en anglès, perquè la gent sàpiga el que els ve i després la funció. Al desembre d'aquest mateix any van treure Zahegia, txikiegia tal vegada per a la fira de Durango i vaig traduir tots els textos. Més tard, em van enviar una mostra del llibre PEN Translation Fund Bitartean heldu eskutik i em van donar una subvenció per a retornar-lo.

Has escrit alguna vegada un poema en basc?

Sí, en molts idiomes es va publicar un poema escrit per mi en basc per a una col·lecció de poemes sobre Nova York, i per a la col·lecció Hatsaren poesia de Senpere escric un poema tots els anys.

Estàs preocupat per les victòries de Trump.

És tan nauseabund, tan reaccionari… Cal subratllar que és el president de la minoria. El Congrés haurà de canviar en les pròximes eleccions almenys dos anys perquè es retiri del mateix mitjançant un impeachment i no com a tal. Em sorprèn la quantitat de gent que ha participat en les protestes contra ell.

Com explicaries el seu triomf?

No vull reconèixer la influència dels supremacistes blancs, però és evident que hi havia tensions entre les ciutats i els nuclis rurals. Trump, celebrity de televisió, ja havia tocat al seu candidat. Algú va dir que era anarquista. No, no! Tinc un punt de vista distòpic en aquest tema, no és una broma. Molts sectors que han fet els ulls grossos s'estan donant compte de la situació; si Trump porta quatre anys en el poder, crec que es formarà un front antifeixista. A les ciutats estem aprenent a tenir relacions més estretes amb els nostres representants demòcrates.