Amable Arias Yebra (Bembibre, 29 de juny de 1927-Donostia-Sant Sebastià, 29 de febrer de 1984) viu en Donostia-Sant Sebastià (Espanya) des que té 15 anys, encara que és una peça important en el seu moviment artístic. El nostre agraïment no és el mateix per a tots els artistes. Per què ha quedat Amable Arias en una espècie de llimbs? Per ser avui membre del grup, per ser tan diferent de la resta de representants de l'Escola Basca? Perquè el seu treball no s'ha utilitzat per a representar la identitat d'un poble, com s'ha utilitzat el d'uns altres d'aquest grup?
Als 9 anys va sofrir un greu accident en les vies del tren, quan jugava. En 1942 la família es va traslladar a Sant Sebastià, van ser anys durs, el pare va ser obligat a abandonar la ciutat, la mare maltractada i Amable, un petit amiñi que es va completar amb la penicil·lina de l'estraperlo, llavors va començar a sortir de casa, amb classes d'aquarel·la que va rebre a vegades amb la d'Ascensio Martia.
En 1956 va pintar els seus primers olis. Quatre anys després realitza la seva primera exposició individual. L'ambient artístic oficial de la ciutat no va acollir res bé l'exposició que va realitzar en 1963: Espais Buits. El grup Gaur es va fundar en 1966 i va ser Amable Arias qui va redactar la primera versió del manifest, encara que després va ser editat amb bastant retoc.
Artista d'esperit lliure, Amable Arias va inventar un món, colorit i alegre a la seva manera, ple d'estranyes criatures, per a no sentir-se sola, per a poder viure en el món. Aquesta suavitat eròtica, aquesta entremaliadura estètica, aquest univers lúdic, són delicioses. Però no és només un joc artístic, l’art pour l’art, sinó que té el desig i l'habilitat de retratar críticament la seva societat.
Fins escrivia.
Bussum (Holanda), 15 de novembre de 1891. Johanna Bonger (1862-1925) va escriure en el seu diari: “Durant any i mig vaig ser la dona més feliç de la terra. Va ser un somni llarg i meravellós, el més bell que pogués somiar. I després va venir aquest terrible sofriment”... [+]