Per a mi –aquesta crònica anirà en primera persona, perquè també és un reconeixement– va ser un descobriment: que en Hernani visc el 80% de la població entén el basc. És a dir, que en Hernani industrial urbanitzada, on s'escolta molt més del que es vol el castellà, només un 20% no entén el basc.

La campanya Euskara Ari Du 2016, que compta amb una quarta edició, ha vingut en la mateixa línia de l'operació “Euskaraz Bizi Nahi Dut” organitzada per Egia, com la de Lasarte-Oria, Astigarraga, Agurain o Arrigorriaga, tal com explica Onintza Irureta en les pàgines d'ARGIA.

Se'ls proposava en fulles de mà repartides als hernaniarras: “Parla en basca sempre que puguis. Pots viure en basc? No passar al castellà. Si ho entén, no demani [jo] que es faci en castellà. [Tu] obre les oïdes i tracta de comprendre'ls”. Al començament de la campanya ens hem entrenat un munt de gent per a un nou esport mai practicat i hem viscut experiències i vivències tan diferents com emocionants.

Jo diria que la revolució està tenint lloc a mantenir converses bilingües amb aquells que no parlen en basca però entenen. Diria que molts que han decidit continuar portant en el pit la chapita “Euskara Ari Du” ho han sentit igual: “Tu continues tranquil a la teva casa, no et demano que canviïs, jo he decidit canviar-ho”.

Amb el venedor de premsa, amb el basc de carrer endarrerit que als 60 anys no parla basca, però que es queda al carrer, amb els funcionaris, els comerciants i els jubilats que entenen perfectament la posada que es pren el cafè... amb qui no podràs parlar en basc si al teu poble només s'entén un 20%?

La campanya “Nik 75” de Salvatierra ens ha sacsejat llavors, “però aquests tenien el fons… Viure 75 hores en basca en Salvatierra?” I sí, perquè en Salvatierra/Salvatierra/Agurain/Salvatierra s'entén el basc… El 55%! Si en Hernani no esperava tenir tan pocs com el 20% dels quals no entenen basc, en Salvatierra no se'm passaria pel cap que el 55% ho entengui, Déu sap quina sorpresa trobaria a Barakaldo… Sens dubte, el complex d'inquilins que he nascut en Aginaga m'ha condicionat fins ara, però també el fet de viatjar des d'Euskal Herria amb mapes equivocats.

He demanat ajuda a un sociòleg de la cooperativa Aztiker, perquè necessito nous mapes per a viatjar pel meu país, i per a començar, quantes persones són capaces d'entendre el basc als nostres pobles? Així estan preparades les cartes que van amb aquesta crònica.

El basc canvia de color

El mapa 1, que va a l'inici d'aquesta crònica, s'ha convertit per a mi en la principal eina. La Base de Data del Basc (EDB) del Clúster de Sociolingüística recull les dades més recents: persones capaces de parlar en basca, que ho entenien en 2011 en la CAB, en 2001 a Navarra (actualitzat en 2011 en els municipis més grans) i en 2011 en Iparralde per territoris, ja que aquí no hi ha informació ni municipal ni comarcal.

A cada nivell de coneixement li hem donat el mateix color que els mapes de les últimes pàgines del llibre Lluita Lingüística al País Basc, publicat per Euskaltzaindia en 1979, per a després realitzar comparacions de mirada fàcil: en vermell 80-100%, en groc -taronja 60-80%, en blau -40% - 60%, en verd fosc -20% i en verd clar -0-20%.

A mi els ulls em diuen, en poques paraules, que a Guipúscoa, en gairebé tots, més del 80% ho entenen, no és un poble ni una ciutat (Eibar, Irun, Donostia, Errenteria…) menys del 60% ho entenen. La majoria de Bizkaia també és vermella o groga, i per a la meva sorpresa, Bilbao i tot el Marge Esquerre també blau, per sobre del 40%. Sorprès Àlaba m'ha deixat gairebé tot blau (40-60%), fins i tot alguns pobles de La Rioja!

Malgrat el clar retrocés que en els últims anys ha tingut Nafarroa Garaia respecte a Àlaba, m'ha sorprès el nombre de localitats (Pamplona i voltants, a més d'Estella i Tafalla) en les quals se supera la línia del 20%. En Iparralde, en el conjunt de Zuberoa i Nafarroa Beherea, continuen superant el 60%, i encara que no sabem com funcionen les ciutats més castellanes de l'interior (Maule, Donapaleu…) no sembla exagerat pensar que en elles també superaran el 40%. El de Lapurdi… és un altre vi de barrica: Pobles com Itsasu o Sara i Anglet-Biarrazio-Baiona no es poden equiparar, però caminar entre el 20 i el 40% de la mitjana dona pistes a qui vulgui viure en basca.

Segur que es posarà excusa a aquest mapa. Per exemple, quant entén el ciutadà que reconeix que és “capaç d'entendre”? Però, en general, prenent la carta “Euskal Herria dels ciutadans del model Egia” (en la versió que hem posat en Internet es poden veure els pobles amb més detall), he sentit molta més tranquil·litat per a parlar en basca en qualsevol lloc, sabent les probabilitats que tinc d'escoltar “no t'endiendo res” en cada lloc.

Malgrat les dades que es coneixen de la sociolingüística des de fa temps, encara em pregunto com no m'he adonat abans d'aquesta situació. Diria que al llarg de la meva vida he tingut una imatge equivocada de la realitat. Que m'ha sorprès “el País Basc dels ciutadans del model Egia” perquè està molt lluny del mapa que tenia al meu cap. Si això és possible, si era possible ahir mateix... amb quin mapa he caminat fins ara? Quin mapa equivocat d'Euskal Herria ha condicionat l'ús del castellà per part de qui he intentat viure com euskaltzale conseqüent?

En diàleg amb el sociòleg, provant altres mapes, m'ha semblat que al meu cap la carta d'Euskal Herria que entén el basc representava més o menys el que fa 15 anys eren capaços de parlar basc en 1996.

Veure mapa 2... “Així sí”, així he viscut jo en els últims anys, calculant sense adonar-me, més o menys, cada lloc (Lekeitio, Barakaldo, Orexa, Aoiz…) quants podia haver-hi la meva comunitat, els que des de petit han parlat basc més els que parlen aprenent a les escoles, els euskaldunberri militants extrets de les escoles nocturnes… Com m'atreviré, no diré a Bilbao, o a Irun… com m'atreviré en Donostia?

Envellim i rejovenim el basc

Però m'han presentat un altre mapa més clarificador i fins i tot esperançador per a tractar de viure a Egiatar, el gràfic 3 que va aquí: Carta de les persones joves menors de 35 anys que entenen el basc.

Comprova els colors de la CAPV. Baskongads gairebé completament vermells! A la vista del gràfic 2, com li pregunto o o contesto en castellà a un jove de Bizkaia, Àlaba o Guipúscoa? Zuberoa i Nafarroa Beherea, malgrat la decadència, encara blava, el propi Lapurdi i molts pobles de Nafarroa (20-40%)…

Quant al basc en 2017, aviat es coneixerà el nombre de persones que ho entenen, l'avançament d'aquests anys es veurà en publicar les noves estadístiques al març. De moment, amb les dades de 2001 i 2011, veient la imatge real que té Euskal Herria… què passarà si després dels pioners d'Egia seguim uns quants centenars i després som milers els euskaldunes els que mantenim el basc en el nostre dia a dia?

Perduts fa temps els bascos monolingües que podien fer un pes contrari als monolingües castellans, els nostres pares morien amb molta més facilitat que en castellà, són cada vegada més nombrosos els que treballen amb més facilitat en castellà i molts dels seus fills, formats en els millors models D, passen ràpidament al castellà en la vida quotidiana.

És anar massa lluny dir que els Egiatarras podem influir a recuperar una mica l'equilibri del basc que ataquen per tots els costats, reforçant un nucli dur que s'ha afeblit molt en els parlants? O és per això que gairebé és l'únic camí per a canviar l'activitat dels nostres amics i amigues euskaltzales de tots els colors polítics que ens volen condemnar a viure en castellà?

Per a reconèixer la veritat, em refereixo més als meus interessos que al futur del basc. M'he adonat que si no canviés la meva conducta moriré com els nostres majors que passen els últims anys en castellà per respecte al cuidador castellanoparlant. I m'agradaria viure els meus últims anys molt euskaldunes. En Amikuze i Salvatierra m'han ensenyat que ho puc aconseguir.